crisi i víctimes

Els neons de Las Vegas empal·lideixen. Neonlàndia pateix com en la resta dels EE.UU el solc profund de la crisi.
La llista de víctimes entre els museus nordamericans s'amplia amb l'anunci del tancament, avui 28 de febrer, del Museu d'Art de Las Vegas (via The Arts Blog).
Les donacions eren la base sobre la que se sustentava el pressupost del museu. Les ajudes públiques no cobrien més que el 3% del pressupost total i l'aportació dels prop dels 1000 amics del museu era insignificant (via Las Vegas Sun). Les reduccions pressupostàries no han estat suficients per a mantenir l'institució.
L'economia d'una ciutat que gravita al voltant del joc es ressenteix quan en els seus casinos salta la banca i quan les grans fortunes es baten en retirada i s'acaben les generoses donacions a les arts tal com s'indicava ja fa uns anys.

Las Vegas at night.

Mèxic i el narcotràfic: una guerra i un final

El teatre d'operacions de la guerra que es lliura a Mèxic entre les forces governamentals i els càrtels de la droga s'extén perillosament (via Guerras Posmodernas). L'exèrcit mexicà ha presentat aquest dies un video sobre el Museo de Enervantes, una exposició permament, didàctica i esgarrifosa sobre les tàctiques, l'armament i les accions dels narcos. El Museu, malgrat el nom, no és públic, i es creà com a recurs didàctic per a l'instrucció de la tropa en el combat contra el narcotràfic.
Les xifres de víctimes d'aquesta guerra són espectaculars i els combats es lliuren arreu del territori mexicà. L'exèrcit, un dels pilars de l'estat, colpejat per la virulència del combat i el soborn, ha volgut mostrar així el seu compromís amb la defensa del país. Tanmateix aquesta és una guerra perduda i no té altre solució que la legalització dels narcòtics tal com algú s'ha atrevit a pronosticar.

via El Universal tv

Xina, Taiwan i l'herència cultural xinesa

Un deixeble de Confuci, Tzu Kung, va preguntar-li sobre el govern. Confuci respongué: menjar suficient, armes suficients i la confiança de la gent. El deixeble proseguí: si calgués prescindir d'una d'aquestes coses, quina seria la primera?. Confuci va dir: Prescindeix de les armes. Tzu Kung insistí: Si calgués prescindir d'una altra, quina seria de les dues restants?. Prescindeix del menjar - va respondre Confuci-. La mort sempre ha existit des del principi; però sense confiança no hi hauria estabilitat.
Lun Yu. Capítol 12, vers 7. Traducció lliure del castellà.

El nou director de l'Inteligència Nacional nordamericana, Dennis Blair, advertia fa poc sobre la revifalla de la tensió entre la Xina i Taiwan (via Kansascity.com). El rearmament als dos costats de l'estret de Taiwan és el preludi de tensions futures que allarguen un conflicte enquistat.

El Museu del Palau Nacional de Taiwan anuncia mentrestant el calendari d'exposicions pel nou curs. Entre aquestes, cal destacar la que s'inaugurarà la propera tardor sobre la dinastia Qing. Aparentment aliè a aquesta escalada de la tensió, el govern de la Xina continental ha cedit per a l'ocasió 29 peces d'aquest període. No és la primera vegada que les autoritats de la Xina continental presten alguna obra al Museu del Palau Nacional però la possibilitat que l'exposició es traslladi més endavant a Shangai sembla esvaïr-se per la desconfiança sobre el retorn de les peces cedides pel Museu de Taiwan (via 8Asians).
El Museu del Palau Nacional de Taiwan és el gran museu de la cultura xinesa. Des de 1931 que sortí de la Ciutat Prohibida de Beijing per a salvaguardar-se de l'espoli de les tropes japoneses fins el 1949 que s'embarcà rumb a Taiwan i la inauguració de l'edifici que l'allotja el 1965, el seu fons conté centenars de milers d'objectes representatius de la dilatada producció artística xinesa i el debat sobre la propietat del més important llegat cultural xinés continua despertant passions. Les dues xines es retreuen la manca d'un marc legal que inspiri la confiànça necessària per a una futura reciprocitat.

Yongzheng, quart emperador manxú de la dinstia Qing. De l'àlbum de costums. 1723 -1735. Palau Nacional. Beijing

Facebook i identitat 2.0

A mida que Facebook proclama que supera una i altra vegada el rècord d'afiliats, creix també un rebuig cada vegada més clamorós a les pràctiques d'aquesta xarxa social. Aquests dies els seus usuaris viuen agitats per l'anunci que la companyia pensava vendre les dades d'aquest immens arsenal d'informació humana a les grans corporacions. De moment Facebook ha de fer marxa enrera (via Menéame) però no per gaire temps ens atrevim a pronosticar. El model de negoci de Facebook està orientat precisament en l'explotació d'aquest immens filó d'informació humana. Malgrat les advertències sobre l'exhibicionisme d'aquestes xarxes i les conseqüències més o menys desagradables, el nombre d'afiliats augmenta imparablement.
Els museus s'han volcat en Facebook i altres xarxes socials com a territori abonat per establir lligams amb un hipotètic públic 2.0: el Brooklyn ja compta amb prop de 7.000 seguidors en el seu espai a Facebook i el MoMa amb l'espectacular xifre de 86.572 seguidors. A Anglaterra el Victoria & Albert Museum en comptabilitza uns 8.000 seguidors.
Els professionals de museus disposen també del seu espai al Facebook i a Catalunya el portal Patrimoni.cat l'hi ha obert també les seves portes.

Adoration, un film d'Atom Egoyan que explora la virtualitat del jo.

wifi i museu 2.0

El Mobile World Congress presenta aquests dies a Barcelona les novetats i tendències futures de la telefonia mòbil. Les connexions a internet dels dispositius mòbils continuen millorant i lluny resten les primeres experiències d'interacció entre telefonia mòbil i patrimoni cultural.

L'extensió de la xarxa Wifi, la gratuïtat i la qualitat de la connexió es va imposant cada vegada amb més decisió en els equipaments culturals o de lleure. La nova directora dels museus de Buenos Aires prometia fa poc connexió wifi gratuïta en els museus de la capital argentina.

El MoMa, en canvi, ha preferit utilitzar el wifi per a descarregar gratuïtament els podcats a l'Ipod o a l'Iphone. Només cal teclejar el número de la peça exposada un cop connectats a la xarxa.
Alguns museus com el Reina Sofia limiten l'accés wifi a uns determinats espais del museu. En el Guggenheim de Bilbao el wifi és gratuït només pels clients d'Euskastel.
L'incorporació de serveis wifi gratuïts en els museus obra noves possibilitats d'interacció amb el públic malgrat els dubtes sobre la contaminació electromagnètica.

museu, turisme i públic local

Un venedor ambulant de hot-dogs abonà a principis d'any prop de 300.000 euros per disposar d'un lloc preferent a l'entrada del Metropolitan Museum de Nova York. Pasang Sherpa, que així es diu aquest venedor ambulant, està convençut que els prop de 5 milions de turistes que transiten a l'any pel Metropolitan són un bon motiu per a una aposta tan decidida.

Aquests dies, en algunes estacions del metro de Nova York, es poden contemplar les reproduccions d'algunes de les obres més conegudes del MoMa. Es tracta d'una campanya publicitària promoguda pel museu i orientada al públic local (via Estrella Digital).
Els estrategues de comunicació del MoMa, a diferència d'en Pasang Sherpa, han contemplat un previsible descens en el nombre de turistes que inundava habitualment els seus espais.
Aquesta tendència, de fet, és clarament perceptible a tot arreu on els museus s'han vinculat com un recurs turístic més. Els resultats de l'estadística de visitants del passat 2008 com, per exemple, en el Guggenheim de Bilbao, en els museus mallorquins o en el Museu Dalí de Figueres, així ho assenyala. Els indicadors turístics incideixen també en la tendència decreixent (via Menéame) i l'efecte Ryanair no amortiguarà el descens del trànsit aeri.

La crisi del turisme esdevé així una oportuinitat per tornar a enfortir els vincles dels museus amb el seu hàbitat natural: el públic local. Decididament haurem d'esperar a final d'any per a conèixer el resultat de l'aposta del venedor de hot-dogs Pasang Sherpa.

Entrada principal del Metropolitan. El venedor de hot-dogs a la cantonada dreta de la foto. Autor: Flávio Cruvinel

Arquitectura museística de futur

S'acaba de clausurar el primer Forum International des Musées Futurs celebrat al Louvre i organitzat per l'empresa Museumexperts. S'han presentat els grans projectes franquiciats i altres espectaculars recreacions museístiques. Allunyat de la plàstica histriònica de molts d'aquests, en destaquem el del futur Musée Soulages que es construirà a Rodez obra de l'estudi RCR Arquitectes. El projecte s'integra delicadament en el paisatge, afegint un parc urbà a la malla urbanística de la ciutat. L'estudi ja fou escollit ara fa un any per dur endavant el projecte que acollirà bona part de l'obra de Pierre Soulages (via Diari de Girona).

crisi, art i humanisme

Alguns del pensadors radicals nordamericans, com Chomski, són clarament escèptics sobre la importància del canvi presidencial. Altres, hi veuen una oportunitat. Benjamin R. Barber és un d'aquests pensadors radicals especialment crític amb les qüestions del consumisme nordamericà. Precisament en aquest punt és on centra la seva anàlisi sobre felicitat i consum. Barber deplora l'excesiva dependència del consum interior en l'indicador del Producte Interior Brut (PIB) dels EE.UU; el 70 % en front del 50 % d'Alemanya.
Per a ell, la crisi és una oportunitat per a canviar d'actitud i de preferències. És una oportunitat per a consumir productes no dinerables que són aquells que reforcen el cos i l'esperit. En aquest sentit, el foment de les arts hi juga un paper capdal en aquest canvi profund que anyora: recuperar la creativitat, reforçar l'esperit reflexiu (via Menéame) i motivar el coneixement.
Una mirada utòpica però necessària que recupera l'esperit humanista avui també en crisi. Malauradament, el Senat nordamericà ha introduït esmenes en el pla presidencial d'estímul econòmic que preveuen les primeres retallades pel foment de les arts als EE.UU.

El Natural World Museum vol difondre nous paradigmes ecològics i econòmics a través de l'art. Més videos a aquí.

Brasil i la nova museologia

El Déu Mercat ha caigut del seu setial. El President del Brasil Lula da Silva és contundent amb les seves afirmacions. Carrega també durament contra la política d'injectar astronòmiques sumes de diners en el sistema bancari nordamericà i europeu (via BBC).

Lula també ha sancionat aquests dies les lleis que creen l'Instituto Brasileiro dos Museus (Ibram) i l'Estatut dels Museus brasilenys traslladant a la pràctica el programa Ibermuseus contemplat a la declaració iberoamericana de Valparaíso (via Diário do Nordeste). En paraules del responsable del nou òrgan rector dels museus brasilenys, José do Nascimento Júnior, en els propers anys es veurà una nova museologia i l'extensió d'equipaments museístics al llarg de l'ampla geografia brasilenya, sense descuidar les favelas ni les zones indígenes.

franquícies i museus

La premsa es fa ressò aquests dies de la propera exposició del Museu Arqueològic d'Alacant que comptarà amb el discòbol cedit pel British Museum.
El museu britànic pretén explorar així una nova col·laboració amb els qui anomena comissaris internacionals.
Una estratègia diferent és la del museu-franquícia iniciada pel Guggenhein. A Bilbao, l'efecte Guggenheim vol explotar-se al màxim i ja es proposa una segona edificació que serviria de mascaró per remodelar urbanísticament el nou emplaçament.
A Vilna (Lituània) l'aliança entre el Guggenheim i l'Hermitage de Sant Petersburg ja compta amb un projecte guanyador.
El govern francés ha vist, amb l'exemple del Guggenheim, un model factible per exportar els seus grans museus nacionals: el museu-franquícia Louvre a Abu Dhabi, competint amb el Guggenheim i altres museus projectats a la ciutat, i la franquícia del Centre Pompidou a Singapur.
Un model més discret seria el del National Museum of Mexican Art de Chicago i la seva extenció a la ciutat de Mèxic.

Jean Nouvel. Proposta arquitectònica pel Louvre d'Abu Dhabi (via Der Spiegel)

atur i museu 2.0

L'aspecte més dramàtic de la crisi actual és sens dubte la pérdua de llocs de treball. Alguns grans museus, en l'àmbit anglosaxó, ja havien sofert anys abans dramàtiques retallades de personal. En les nostres latituds, la funcionarització del personal ens estalvia el drama.
L'oferta de treball en els museus però s'ha reduït aquí i allà dràsticament. Algunes institucions, bandejant l'adversitat, han trobat una fòrmula imaginativa per pal·liar la destrucció de llocs de treball. Altres cerquen desplegar les possibilitats del web 2.0.
L'implantació dels recursos de la web 2.0 en els museus definiran precisament nous perfils professionals i una nova demanda de llocs de treball.
Shelley Bernstein és la responsable de tecnologies del Brooklyn Museum of Art. El seu cas exemplifica un perfil professional que acabarà essent indispensable en el futur. Ella dissenya els canals de comunicació i participació del públic: Facebook, Twitter, Flickr

El treball de Bernstein en el Brooklyn és la nova llumanera de Nova York que ens assenyala les immenses possibilitats del web 2.0 (via The New York Observer).

rèplica de l'Estatua de la Llibertat de la col·lecció permanent del Brooklyn Museum of Art. Autor: wallig

preservació 2.0

Tothom coincideix. Obama ha sustentat la seva victòria gràcies a la motivació d'un electorat favorable mobilitzat, en part, amb l'ús exhaustiu dels recursos web 2.0. S'ha parlat també aquests dies de l'endarreriment tecnològic de l'administració sortint i la distància abismal que separa les institucions Europees del nou estil Obama.

En mig d'aquestes comparances, Lynne Brindley, director de la British Library, es pregunta si la memòria digitalitzada d'un país en format web és tan curta i efímera com el temps en que es troba disponible en línea (via Liquida Magazine).
La paradoxa és notable; a més disponibilitat d'informació a la xarxa, més efímera es tranforma aquesta informació. Brindley alerta que en el futur tots aquests anys es veuran com un immens forat negre, sense pràcticament rastre o memòria digital.

Pels principals museus occidentals, és possible veure l'evolució de la seva oferta digital en línea des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat gràcies a aquest immens arxiu que és The Internet Archive.

A Catalunya, la Biblioteca de Catalunya lidera la salvaguarda i catalogació del patrimoni digital català i promet per aquest 2009 els primers resultats. Seran les webs dels museus catalans objecte de catalogació?.

Les col·leccions del MoMa tal com apareixien en la web de novembre de 1996

Les col·leccions del Louvre tal com apareixien en la web de desembre de 1998