REVISTES 2.0

Continuant el post anterior sobre comunitats de museòlegs afegim-hi aquest portal-revista:
heritage365. Bona lectura pel cap de setmana.

MUSEÒLEGS 2.0

La pràctica tradicional dels professionals dels museus s'ha vist clarament transformada per la web 2.0.
Els professionals tendeixen cada vegada més a crear xarxes d'afinitats, d'interessos i d'experiències compartides. Els recursos del web 2.0 són diversos per aquesta finalitat. Heus ací alguns exemples extrets d'una de les meves plataformes preferides el Ning:

• globalmuseum. formada per 130 membres, creada des de Singapur
• museums, 12 membres. USA
• LaPlazadelArte, 8 membres. Madrid
• Museum 3.0, 167 membres. Australia

Altres grups només accepten membres per estricte invitació: Museum Professionals, Museum Educators

Mentre altres professionals de museus, a títol individual oferten les seves propostes i capacitats en altres xarxes orientades a aquest objectiu com el Xing.

Recursos web 2.o: un món inabastable. Autor: BurnedPhoenix

PANTALLES

Nunca estamos a más de un metro de una pantalla: han entrado en nuestras oficinas, nuestros coches, en nuestros móviles. En USA, los televisores de Wal Mart tienen más audiencia que todas las demás juntas. ... Las empresas sensibles al mundo de la pantalla son las que vivirán hoy y mañana.

Antonnella Broglia

L'Eurostar, la companyia que explota el tren que circula per sota el Canal de la Mànega, ha alleugerit l'espera als passatgers de l'estació londinenca de Sant Pancras gràcies a l'exposició sobre 100 obres mestres de l'Art Europeu de la National Gallery britànica(via MuseumLab).
Les obres no s'han instal·lat naturalment a les andanes sino que es visualitzen a través de pantalles tàctils de gran format. La pantalla, com a finestra al món de l'art. Heus ací una nova manera de projectar el museu a l'exterior.
Malgrat que, segons auguren els especialistes en mercadotècnia, l'aspecte visual perderà importància en front de l'aspecte tàctil, en tot cas les pantalles hauran de guanyar en ductilitat.

Detall de la'estació de St. Pancras. Imatge 3D. via 21 Horizon

MIRADOR 2.0

Què està passant a internet sobre els museus? Aquesta és una primera mirada a la realitat dels museus a la xarxa. La porta d'entrada al mirador la trobareu aquí.

il·lustració de Camille Flammarion pel seu llibre: L'Astronomie populaire.1880

l'extraodinari cas dels GERROS TRENCATS

Com aprofitar una desgràcia per atreure visitants al museu. El cas del gerros xinesos del Fitzwilliam Museum. Vols veure com superaren la desgràcia? Entra a aquí. (via Mira y Calla)

INGRESSOS 2.0

Una de les qualitats que més admirem en el món dels museus anglosaxons és aquest atreviment per explorar les possibilitats dels recursos 2.0.
L'última fòrmula experimental és aparentment simple i s'expressa així:

cultura Britànica + eBay = Top Lots

Els museus britànics s'endinsen en el món de l'eBay no per alienar els seu patrimoni sino més aviat per ofertar un producte nou que es basa en el valor exclusiu de l'oferta (via eMuseu).
Mentre els britànics emprenen aquesta via, a França s'ha desfermat la polèmica al voltant de la llei Albanel que obre les portes a l'alienació del patrimoni dels museus. El debat està servit.

4 conclusions sobre internet i els museus

L´Institute of Museum and Library Services ha publicat fa poques setmanes el seu informe sobre Internet, els museus i les biblioteques.
L'apartat referit als museus i internet s'ha elaborat a partir de 1045 enquestes a un públic adult a més de les dades proporcionades pels Museus agrupats en les 11 categories que estableix l'American Association of Museums.
Aquestes són, d'una manera ràpida, alguna de les conclusions més destacades:

1. Els museus inspiren confiança al públic que els visita.
2. És produeix un feedback continu entre la disponibilitat d'informació que el museu posa a l'abast del públic i l'increment de la demanda de més informació per part del públic.
3. L'ús d'Internet incrementa les visites presencials.
4. El museu juga un paper important en la formació continua del públic interessat.

autor: ricoeurian

QUALITAT 2.0

L'interés per la política de qualitat en els museus i altres equipaments culturals continua generant notícies.
28 institucions culturals (museus i monuments públics) de 8 ciutats d'Europa i d'Estats Units han estat avaluats discretament durant els últims mesos. El Museu Thyssen - Bornemisza ha estat qui ha tret una valoració més alta.
La iniciativa de l'estudi ha sorgit de França i respon a la voluntat de potenciar la marca qualité tourisme entre els museus, tot i les reticències d'alguns
( vegeu el sisè comentari en aquest bloc).
Els baròmetres de qualitat ens recorden l'importància de l'avaluació continua en qüestions de qualitat.

Musée du quai Branly. Autor: Panoramas

OPINIONS 2.0

La web semàntica és el proper estadi evolutiu d'internet. En aquesta línea disposem ja de les primeres eines com el cercador swotti ( via Genís Roca) , un cercador semàntic o, per dir-ho més clar, un cercador d'opinions associades al terme de les nostres cerques.
El dispositiu es troba encara en fase molt primerenca però permet, per exemple, conèixer quins són els aspectes més destacats quan cerquem museo i ho comparem amb museum (utilitzo el substantiu en les dues úniques formes que permet el cercador). Una altre manera d'explorar les opinions sobre els museus a la xarxa.

TURISME 1.0

los museos han logrado ser insignia de las ciudades y apenas queda ya una capital española que no posea su museo contemporáneo a cargo de arquitectos que siguen el efecto del Guggenheim, elevado a paradigma del marketing urbano internacional.

( de l'article de Vicente Verdú: La larga cola del museo )

Els qui ens trobem sota l' efecte Ryanair podem donar fe que l'increment de turistes té una correlació amb l'augment del nombre de visites al Museu. L'efecte AVE és equiparable. És el que ha passat a Madrid en el pont de l'1 de maig, segons els cronistes (aquí i aquí).
En una altra de les ciutats-AVE, Sevilla, s'ha encès la polèmica pel tancament del Museo de Bellas Artes l'1 de maig.

Museu Reina Sofia. autor: MikiAnn

COHERÈNCIA 2.0

En un post anterior destacàvem la coherència necessària entre la problemàtica mediambiental actual i la necessitat d'implantar pràctiques mediambientals en els museus. En aquest sentit, com veiem, la obtenció de la certificació ISO 14001 és un objectiu indispensable.
Al Estats Units sembla que les mesures verdes es van imposant en els grans equipaments museístics. L'Art Institute of Chicago amplia el seu espai incorporant prop de 2.000 m2 d'espai verd. En el Getty les cabres formen part ja de l'equip de manteniment de les zones verdes. No, no és cap broma. És la iniciativa d'un nou moviment a favor dels museus verds.
(via MuseumLab).

Auditori projecte de l'estudi HKT architects Inc.

ARQUITECTURA 2.0

L'arquitectura museística actual segueix les pautes de monumentalitat i atreviment estètic que inicià el modernisme i continuà el postmodernisme: una arquitectura espectacular concebuda ella mateixa com a monument. El Museu 2.0 necessita d'una altra arquitectura. Una arquitectura que vinculi els espais físics amb els digitals, que sigui alhora més sensitiva, més respectuosa amb la intimitat de l'espectador i que es basi en principis de sostenibilitat i innovació.

Sobre la nova arquitectura 2.0 és el que tracta aquest article de Juan Freire.

el Museu del Món Hel·lènic (via Galeria Emma Molina)
un dels projectes museístics de l'exposició organitzada pel Art Center Basel.

REPOSITORIS D'ART 1.0

Per arribar al 2.0 cal transitar abans pel 1.0 i prèviament inclús haver resolt el trànsit del món analògic al món digital. Aquest primer estadi continua pendent en la majoria de museus catalans i això té una trascendència exterior molt clara: els grans repositoris d'art de la xarxa presenten llacunes alarmants sobre els grans autors plàstics catalans.

Veiem alguns exemples:

• Web Gallery of Art . Repositori de 2.256 artistes i 18.459 imatges

• Artcyclopedia . 8.700 artistes i més de 100.000 vincles cap a les imatges

• Ciudad de la Pintura. Més de 120.000 imatges digitalitzades
  

En el cas d'Artcyclopedia, dels 8700 artistes ressenyats, 169 són espanyols : de Lluís Borrassà (s.XIV) a Santiago Sierra (segle XX).
Si la cerca la fem per museus aleshores només ens presenta el vincle a 44 museus, fundacions i col·leccions espanyoles.
Uns percentatges certament misèrrims.

( via Fedrus )