Obrint les API del museu

Si haguessim de classificar els museus respecte a l'ús de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació podriem establir tres grups principals: El primer correspondria als museus que no han sobrepassat l'estadi evolutiu de l'arqueologia del web. El segon grup abastaria tots aquells museus que han enfilat rumb als territoris de la web 2.0. I, finalment, el tercer grup és el que ocupa en solitari el Brooklyn Museum of Art.

El Brooklyn Museum of Art sempre un pas endavant de la resta i rebent el reconeixement de la comunitat de museòlegs nordamericans. A principis de març el Brooklyn publicava les seves API (via Electronic Museum).

L'obertura de les Apis demostra la solvència de l'equip del Brooklyn en el món de la web 2.o i la valentia per augmentar l'oferta destinada a la comunitat d'usuaris en els serveis en línea del Brooklyn Museum. Demostra també la convicció que els programadors i els usuaris de les API són els aliats indispensables per a l'equip del museu per explorar els territoris 2.0.

Facebook i identitat 2.0

A mida que Facebook proclama que supera una i altra vegada el rècord d'afiliats, creix també un rebuig cada vegada més clamorós a les pràctiques d'aquesta xarxa social. Aquests dies els seus usuaris viuen agitats per l'anunci que la companyia pensava vendre les dades d'aquest immens arsenal d'informació humana a les grans corporacions. De moment Facebook ha de fer marxa enrera (via Menéame) però no per gaire temps ens atrevim a pronosticar. El model de negoci de Facebook està orientat precisament en l'explotació d'aquest immens filó d'informació humana. Malgrat les advertències sobre l'exhibicionisme d'aquestes xarxes i les conseqüències més o menys desagradables, el nombre d'afiliats augmenta imparablement.
Els museus s'han volcat en Facebook i altres xarxes socials com a territori abonat per establir lligams amb un hipotètic públic 2.0: el Brooklyn ja compta amb prop de 7.000 seguidors en el seu espai a Facebook i el MoMa amb l'espectacular xifre de 86.572 seguidors. A Anglaterra el Victoria & Albert Museum en comptabilitza uns 8.000 seguidors.
Els professionals de museus disposen també del seu espai al Facebook i a Catalunya el portal Patrimoni.cat l'hi ha obert també les seves portes.

Adoration, un film d'Atom Egoyan que explora la virtualitat del jo.

atur i museu 2.0

L'aspecte més dramàtic de la crisi actual és sens dubte la pérdua de llocs de treball. Alguns grans museus, en l'àmbit anglosaxó, ja havien sofert anys abans dramàtiques retallades de personal. En les nostres latituds, la funcionarització del personal ens estalvia el drama.
L'oferta de treball en els museus però s'ha reduït aquí i allà dràsticament. Algunes institucions, bandejant l'adversitat, han trobat una fòrmula imaginativa per pal·liar la destrucció de llocs de treball. Altres cerquen desplegar les possibilitats del web 2.0.
L'implantació dels recursos de la web 2.0 en els museus definiran precisament nous perfils professionals i una nova demanda de llocs de treball.
Shelley Bernstein és la responsable de tecnologies del Brooklyn Museum of Art. El seu cas exemplifica un perfil professional que acabarà essent indispensable en el futur. Ella dissenya els canals de comunicació i participació del públic: Facebook, Twitter, Flickr

El treball de Bernstein en el Brooklyn és la nova llumanera de Nova York que ens assenyala les immenses possibilitats del web 2.0 (via The New York Observer).

rèplica de l'Estatua de la Llibertat de la col·lecció permanent del Brooklyn Museum of Art. Autor: wallig

PERSONALITAT 2.0

Branding és un anglicisme que designa tot allò que s'amaga darrera una marca: el conjunt de signes tangibles i intangibles que la fan reconeixible. Estem acostumats a associar el terme a qualsevol marca comercial i en les nostres latituds és fa més estrany incorporar-lo a les institucions culturals.
I no deixa de ser curiós. Només cal fer la prova: anomena els noms dels museus que vulguis i explora que hi associes a aquests noms. Això és el branding: la personalitat que s'amaga rera el nom d'una organització o institució.
I com es forja aquesta personalitat? Doncs a partir del contacte que els visitants estableixen amb el museu a través de múltiples interaccions.
Heus ací un llistat de preguntes i respostes sobre branding i museus.



Brooklyn Museum - "Art Thief" from matthew k on Vimeo.

PÚBLIC 2.0

El Brooklyn Museum continua explorant el territori 2.0. Ara ens proposa un experiment on el públic, presencialment o en línea, participa en el procés de l'exposició: Click. La idea rera l'exposició és avaluar la potència de la folksonomia i confrontar la percepció del públic participant amb la dels curadors de l'exposició. (via Le Carnet d'Ana)

A Tree grows in Brooklyn d'Elia Kazan.
Traduida a Espanya com a Lazos humanos.
El Brooklyn de principis de segle XX a través de les vicissituds de la familia Nolan.

COOL 2.0

Un divertimet guai des de Brooklyn

d'aquí a ENDAVANT

Els que juguem en les categories inferiors no podem deixar d'admirar les noves possibilitats que ens mostren els equips capdavanters. Les possibilitats dels recursos web 2.0 en el món dels museus són excitants.
No és un sentiment d'enveja si no més aviat d'admiració. Nosaltres també podem ser uns imitadors voluntariosos. En les lliguetes inferiors és ben fàcil plànyer-se per les mancances i la distància cada vegada més exagerada entre els de davant i la resta. Però preferim agafar-ho per l'altre costat: mirem, aprenem i apliquem fins allà on podrem.
En tot cas, com deia aquell: sempre ens quedarà Brooklyn.

Brooklyn Museum of Art.