dijous, 30 d’octubre del 2008

bicentenari DARWIN

El Museu d'Història Natural de Londres anuncia en la seva web l'exposició que inaugurarà el proper mes: Darwin. Big Idea, Big Exhibition. Amb aquesta exposició s'inicien els actes que arreu recordaran el llegat científic de Charles Darwin. El Museu d'Història Natural tenia comptes pendents amb Darwin i sembla que finalment els ha pogut saldar. A l'entrada, en un lloc prominent, destacava una estatua de bronze de Richard Owen, fundador del museu i recordat entre altres aportacions per haver encunyat el terme dinosauri i per encapçalar el front anti-darwinià. Darwin moria el 1882 i aleshores es col·locà una estàtua recordatòria en el museu fundat pel seu furibund enemic que hagué de suportar fins a la seva mort, el 1892, l'humiliació. El 1927 però l'estatua de Darwin es col·locà a l'exterior i Owen passà a ocupar el lloc preferent fins que el passat mes de maig Darwin l'hi prengué altre cop el lloc (via The Atlantic).


A l'esquerra, estatua de Charles Darwin al Museu d'Història Natural de Londres. Fotografia: le Fromagier extraordinaire. A la dreta, estatua de Richard Owen al mateix Museu. Fotografia: George P. Landow.



La contribució catalana al moviment anti-darwinià: l'Anís del Mono.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Webisodis i MUSEUS

Internet és la plataforma guanyadora en la crisi que atravessen els grups mediàtics tradicionals. La Televisió i la premsa escrita recullen cada cop menys de la gran collita publicitària i les subvencions públiques no garanteixen la supervivència.
Als Estat Units alguns dels grans canals s'han coaligat per posar en funcionament una plataforma televisiva per internet: Hulu.com (encara que el seu visionat es reservat als residents als EE.UU aquí t'expliquen com veure-la en qualsevol país fora dels EE.UU).
Algunes productores es valen dels grans repositoris de videos per difondre els seus treballs. GreatMuseumsTV emet episodis per les televisions públiques nordamericanes i webisodis a través de la seva pàgina i del seu propi canal a YouTube.
També aquí, ben a prop, disposem de televisions en línea, com la gironina Sies.tv amb una producció pròpia acurada i centrada en l'àmbit de la cultura.





diumenge, 26 d’octubre del 2008

política exterior i MUSEUS. La nova Ruta de la Seda


Zhen He és un personatge llegendari que la historiografia xina ha rescatat recentment. El 1405 al capdavant d'una flota de 200 embarcacions salpava en un periple que duraria 28 anys. Zhen He, musulmà, eunuc i d'una ètnia diferent de la Han, arribà fins a l'Àfrica. La mort de l'Emperador i els canvis en l'orientació política del nou governant deixaren com a anècdota les exploracions de Zhen He. Àfrica restava definitivament massa allunyada dels interessos de la Xina. (Una exposició sobre aquest personatge es podrà veure a partir del mes que ve al Museu Marítim de Barcelona)
Fa poc s'ha inaugurat a Shangai el primer museu africà de la Xina. L'obertura d'aquest centre no és casual en un país que ha considerat la seva relació amb l'Àfrica estratègica. Així ho recollia una declaració política del Ministeri d'Afers Exteriors xinès el 2006.
Una nova Ruta de la Seda s'obre entre la Xina i l'Àfrica i obra la possibilitat de reconstruïr un continent devastat per cruentes guerres civils.





actualització 8 de desembre de 2008
Un reportatge periodístic sobre els comerciants africans a la ciutat de Canton.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Google is the limit

Google continua extenent-se per nous territoris i les possibilitats que ofereixen els seus productes es multipliquen constanment. Google ja ha arribat a ser la marca número 1 en alguns païssos i els seus serveis abasten tan a l'esfera privada com a la pública.

L'Administració electrònica a Espanya es va eixamplant des que ja fa uns anys les informacions sobre la propietat cadastrada ja eren consultables en línea. L' Archivo General de la Administración utilitzant el Google Earth ens brinda la possibilitat de consultar prop de 81.000 fotografies. Al mateix temps es presenta Geocultura que utilitza la tecnologia de GoogleMaps per descobrir les Biblioteques, Arxius i Museus sota la competència del Ministerio de Cultura.
En el continent americà, mentrestant l'administració pùblica d'alguns païssos prenen direccions ben oposades respecte a la seva relació amb Google. Als EE.UU les agències governamentals es muden a Google Apps (via Menéame).
A l'hemisferi sud del continent, alguns funcionaris argentins planten cara a Google en els tribunals tractant de sostreure's a l'avenç imparable de la xarxa.
La dita anglosaxona the sky is the limit podrem substituir-la aviat per Google is the limit, encara que no agradi a Stallman que clama contra l'ús de les API de Google.

Cartell de la pel·lícula The Sky's the Limit


dimarts, 21 d’octubre del 2008

EMPRESA I MUSEU

La naviliera Evergreen, una de les més grans del món, ha obert al públic el museu marítim més gran de Taiwan (via Taipei Times). El museu estarà gestionat per la Fundació Chang Yang-Fa que porta el nom del fundador d'aquest empori navilier.
Al Japó el Museu d'Art Menard promet al visitant efectes benèfics per a la seva salut. El museu és una extensió de l'empresa de cosmètica Nippon Menard Cosmetic Co., Ltd.
A Europa tenim alguns bons exemples del vincle entre museu i empresa com el Museo dell'Olivo (via Museumsblog).
El museu esdevé doncs un actiu més de l'empresa, més enllà del marquèting o de la simple col·lecció.

divendres, 17 d’octubre del 2008

CRITICA 2.0

Ara farà quasi dos anys que Guillermo Trujillano col·locà en el YoutTube el seu video Llévame al museo, papi. El video s'acosta a les 30.000 descàrregues i és una crítica divertida i original a les exposicions del Macba com a referent de l'art contemporani a Catalunya. Trujillano és una artista que experimenta amb les possibilitats de les noves tecnologies i que anteriorment havia explorat les possibilitats de la telefonia mòbil en la producció artística.



La lletra de la cançò la pots respassar a aquí.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

TEMATITZACIÓ i Turisme

Yo vi todo esto. La caída de la gran ciudad azteca, en medio del rumor de atabales, el choque de acero contra el pedernal y el fuego de los cañones castellanos. Vi el agua quemada de la laguna sobre la cual se asentó esta gran Tenochtitlán, dos veces más grande que Córdoba.

Cayeron los templos, las insignias, los trofeos. Cayeron los mismísimos dioses. Y al día siguiente de la derrota, con las piedras de los templos indios, comenzamos a edificar las iglesias cristianas.

Carlos Fuentes: El Naranjo. 1993



La ciutat de Mèxic D.F. pretén reconstruir l'antic complex arquitectònic de Tenochtitlán aterrat pels conqueridors espanyols ( via 30Noticias). La Nueva Tenochtitlán es convertirà així en un dels fonaments del Pla de Turisme 2008 -2012 a la capital mexicana que pretén potenciar aquesta font d'ingressos.
La Tematització i la massificació turística però generen una nova problemàtica entre la ciutadania resident en aquestes ciutats turístiques.


Mapa de Sigüenza
(visiona'l en detall a aquí)


Maqueta del conjunt de construccions de Tenochtitlán exposada al Museo Nacional de Antropologia de México.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

la GUERRA RUSSO-GEORGIANA en un nou front: els Museus

El Fitzwilliam Museum ha inaugurat fa poc l'exposició De la terra del Velló d'Or: Tresors de les tombes de l'antiga Geòrgia. S'exposen tot d'objectes provinents de les excavacions de l'antiga ciutat de Vani on Jasó i els Argonautes, segons la tradició, anaren a la cerca del Velló d'Or. L'exposició destaca els vincles entre les cultures del Mar Negre i la Grècia Clàssica i porta ja recorregudes diferents destinacions gràcies a la co-producció entre l' Institute for the Study of the Ancient World de Nova York i el Museu Nacional de Georgia.
A Geòrgia, mentrestant, el Primer Viceministre Giorgi Baramidze acaba d'anunciar fa pocs dies (via FolhaOnLine) que es retirarà l'estatua d'Stalin a la seva ciutat natal de Gori a molt pocs quilòmetres dels secessionistes d'Ossètia del Sud. A més la casa-museu d'Stalin a Gori passarà a convertir-se en el nou Museu de l'Ocupació Russa. Per aquest canvi es comptarà amb especialistes en desrussificació provinents de Polònia i Letònia.
Gori fou una de les primeres ciutats georgianes envaïdes per les tropes russes i, encara que el Museu d'Stalin no patí seriossos desperfectes, - s'havia reformat el 1988- el personal i el seu director escaparen a Tiblisi amb tot d'objectes del museu (via Museumlab). De moment la connexió al domini www.stalinmuseum.ge dona com a resultat Network Error. Estratègies de la Guerra Postmoderna?

Edificis de Gori destruïts per l'acció de l'aviació russa.


El Museu Stalin abans de la guerra. Fotografia: Wikipedia

divendres, 10 d’octubre del 2008

l'Arca de la Memòria: l'HERMITAGE

Les obres de l'Hermitage prenien vida en la visita que el guia del museu efectuava pels soldats russos que l'havien ajudat a resguardar-les durant la Segona Guerra Mundial (vegeu l'entrada anterior).
L'Hermitage prenia vida també en el treball del director de cinema Alexander Sokurov : l'Arca Russa. Russian Ark és un pel·lícula realitzada el 2000 i entre les seves singularitats destaca per l'originalitat en la realització i el gran nombre d'actors participants. En el film, Sokurov transforma l'Hermitage en el protagonista absolut dels últims segles de la història russa.
Sokurov ja havia explorat anteriorment l'Hermitage en el seu film de 1996 Hubert Robert: Una vida afortunada on a través de les obres de Robert exposades a l'Hermitatge repassa la vida d'aquest pintor cortesà.
L'Hermitage ha representat més que un museu per a la Rùssia actual tal com per a bona part del personal que hi treballava. L'Hermitage ha estat la Llar primigènia.

dijous, 9 d’octubre del 2008

MUSEU i memòria

El 1943 a Stalingrad, avui Volgograd, es resolia el desenllaç final a Europa de la Segona Guerra Mundial. El setge ferotge a que sotmeteren la ciutat les tropes alemanyes acabà amb una sagnant derrota i milers de cadàvers.
Més amunt, a Leningrad, mentre s'evacuava l'Hermitage i es resguardaven les obres dels bombardejos, un guia del Museu realitzava una visita guiada pels soldats que col·laboràven en l'evacuació. A les parets només hi restaven els marcs de les pintures i el Guia, memoritzant l'obra, anava descrivint cada una de les peces destacades.
En el 2004 l'artista holandés Melvin Moti s'interessà per aquesta sorprenent història i reconstruí els fets en el seu film No show.

El film es projecta actualment al Palais de Tokyo de París a l'espai Modules fins a finals d'aquest mes.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

PREMI a Europa

"Si vols esvair el temor, aparta l'esperança."
"Demà serà pitjor..."

(Sèneca)


En moments de convulsió com els presents és quan podem apreciar la solidesa de les institucions europees. L'europeísme optimista deixa pas a l'escepticisme i la tornada al replegament casolà.
Ens resten només les grans esperances frustrades i les iniciatives de conscienciació paneuropea com la del Consell d'Europa que atorga des del 1997 el Premi Museu a proposta de l'European Museum Forum, una organització sota els auspicis del Consell d'Europa, que cada any elegeix un museu candidat al premi i es ratificat per la Comissió d'Educació, Ciència i Cultura del Consell d'Europa.



dilluns, 6 d’octubre del 2008

PRÈSTECS

El Museu d'Història Natural de Los Angeles ofereix un servei exclusiu als amics del museu: el de prèstec de materials. No es tracta d'una novetat sino d'un servei que compleix ja més de 75 anys i que ha permès a diferentes generacions de pares, ensenyants, investigadors o simples aficionats acostar el museu a les llars californianes (via Boing Boing).
Durant dues setmanes i per una mòdica quantitat la persona interessada pot escollir entre centenars d'objectes i prèviament, això sí, avenir-se a la normativa del prèstec.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Museus Verds al Japó

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Poema breu de Joan Salvat-Papasseit inspirat en els haikus japonesos.


El Japó ha explorat la seva pròpia via en el cas dels museus verds. Una via forjada en la tradició on la natura és un element cultural impregnat d'una forta càrrega religiosa. Tant el sintoisme com el budisme i el confucionisme afegiren a la pintura de paisatge unes connotacions simbòliques que caracteritzen aquest gènere: àmplies perspectives, un sentit d'unitat i una dimensió còsmica.
Aquestes idees són encara presents en l'arquitectura i en els jardins d'alguns museus japonesos.

Museu d'Art d'Hiroshima. Fotografia: lydigann.


El Museu d'Art Modern d'Ibaraki. Fotografia: tukuchan.


El Museu Miho, el nou Shangri-la projectat per I.M.Pei pel moviment Shinji Shumeikai.


Arquitectes com Yoshio Taniguchi, autor del projecte arquitectònic del Museu de la Fotografia Ken Domon (vegeu el mapa) o el xinés I.M. Pei, autor de la piràmide del Louvre entre altres projectes museístics, destaquen per revitalitzar i actualitzar la tradició paisatgística japonesa en arquitectura.

Un recorregut personal per 10 museus japonesos:


Veure el mapa ampliat

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Museus Verds

S'ha inaugurat fa poc el nou edifici de l'Acadèmia de les Ciències de California (via El País). La noticia destaca el caràcter verd del nou equipament. En aquest cas no és l'obtenció de l'ISO 14001 la que avala el seu caràcter verd sino la certificació de la US Green Building Council, una entitat de certificació independent nordamericana.
En una entrada anterior ja ens haviem ocupat de la dimensió verda dels equipaments museístics. Ara, destaquem que mentre la ISO 14001 promou l'adopció de mesures medioambientals en les organitzacions, la US Green Building Council trasllada la normativa medioambiental en el moment incial del projecte constructiu. S'avança en amplitud respecte a la ISO 14001 al promoure una arquitectura sostenible. Aquest són alguns dels aspectes que considera el distintiu LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) atorgat per la US Green Building Council:

  • prenvenció de la contaminació generada en el procés constructiu i gestió dels residus generats
  • alternatives de transport: l'accés amb transport públic, l'ús de la bicicleta
  • l'ús de l'aigua pluvial
  • reducció de la contaminació lumínica
  • eficència en l'ús de l'aigua no potable
  • reducció en l'ús de l'aigua
  • eficència energètica: optimitzar l'ús energètic i , en especial, la refrigeració
  • producció i ús d'energies renovables
  • ús de materials locals o regionals
  • fusta certificada sostenible
  • control de la contaminació acústica
  • reciclatge
I així, tot una llista exhaustiva que contempla cada un dels processos i usos futurs.


Renzo Piano ha realitzat diferents projectes museístics caracteritzats tots ells pels principis de l'arquitectura verda.