MUSEITZAR

Ens hem acostumat a les notícies més inversemblants sobre la creació de museus de qualsevol caire i condició. Totes aquestes notícies tenen en comú l'afany de museitzar; de col·locar la nostalgia, el record, la devoció al temple de les muses.
Tanmateix dins aquesta corrent museitzadora es troben encara vestigis d'antigues concepcions com les que inspiraren l'aparició dels primers museus nacionals. En aquests Museus es presenta la història reescrita i convenientment exposada.
Alguns països com Alemanaya tenen encara comptes pendents amb el seu passat.



Altres s'afanyen a actualitzar els últims capítols d'una història inacabada com a Escòcia.
I encara alguns tot just l'inicien com en el Nepal.




I a la Xina les ferines no cicatritzades de l'ocupació japonesa durant la IIª Guerra Mundial continuen sagnant.

Nota: Aquesta entrada es fa amb motiu de l'actualització de la wiki del bloc amb l'incorporació d'una nova pàgina com és la del cercador de notícies sobre museus.

VIRTUALITAT

Tre anni di lavori, 10 milioni di euro la spesa complessiva, oltre 70 installazioni, un software in uso anche all’Esercito Americano, realtà virtuali, ologrammi, elettronica di ultima generazione.
de la presentació en la web del Museo Archeologico Virtuale (MAV)

Acostumats com estem que els grans desplegaments tecnològics ens vinguin del nord, cal destacar la inauguració a terres meridionals del museu virtual de les restes de Pompeia.
Amb aquesta espectacular exhibició de recursos i tecnologia es presenta el primer museu virtual italià. Tipus diferents de virtualització són els que s'apliquen a les coves prehistòriques, als sistemes amb dispositius inhibidors dels nostres sentits naturals o en el web.

Pompeia. Fotografia de gisleh.

els MUSEUS en xifres

Pels volts d'aquests dies és quan apareixen les notes de premsa destacant alguns dels aspectes més vistosos de les estadístiques sobre museus. Alguns es dediquen a reproduïr sense cap mena de contrast les xifres que lliuren alguns habilidosos gabinets de comunicació. En aquest cas l'origen és un informe confidencial del Ministeri de Cultura francés. Segons aquest informe, les xifres de visitants durant el passat 2007 en alguns dels principals museus foren realment impactants (via Público).
Les xifres, però, han de ser clares i contrastades. Per tal de recollir l'informació estadística primària hem creat una nova pàgina dins de la wiki del bloc on es recullen els enllaços a cada un del païssos.

L'Espiral d'Ulam o Espiral de Nombres Primers.

per l'ADRIÀ

De muchos defectos y flaquezas era notado Adriano en su bivir, y todos los coloreava y encubría con ser largo en el dar. Fueron muy grandes las mercedes que hizo a Epiteto y a Elidoro philósophos, mas mucho más fue lo que dio a Phavorino que a todos, porque le dio muy gran hazienda y le honrró en la república. Tenía en costumbre que, quando llamava con su carta a alguno que viniesse para yr a la guerra con él, dávale todo lo necessario para ella, es a saber: armas para pelear y dineros para gastar.

Antonio de Guevara: Un década de Césares, es a saber: las vidas de diez emperadores romanos que imperaron en los tiempos del buen Marco Aurelio. 1539

La inauguració el proper 24 de juliol de l'exposició sobre l'Emperador Adrià al British Museum és una ocasió excel·lent per entendre com la producció audiovisual es fa imprescindible en el món del web 2.0

concursos 2.0

El surrealisme continua donant joc a l'estiu. A Berlín es presenta al públic la col·lecció Scharf-Gerstenberg i al Museu Guggenheim de Bilbao l'exposició Cosas del surrealismo. El que ens atrau en el cas del Guggenheim és la proposta de participació del públic a través del YouTube: un concurs de videocreació al voltant del món surrealista.
El repte serà una bona ocasió per copçar la participació dels visitants dels museus en les xarxes socials.

Jan Svankmajer - Flora
Cargado por popefucker .(Via Mira y Calla)

actualització 8 de desembre de 2008
El Guggenheim de Bilbao ha presentat els resultats de la convocatòria feta a través de la xarxa de filmacions breus de temàtica surrealista. Aquestes són les xifres: 35 obres participants i més de 4500 visites.

recorregut 2.0

Martin Creed torna a ser noticia aquests dies. Les seves instal·lacions provocatives no deixen indiferent a ningú.
El seu últim treball s'exposa a la Tate Gallery de Londres i parteix d'una experiència personal: una visita accelerada que feu a les catacumbes dels caputxins de Palerm, Sicília. 5 minuts són suficients per recòrrer un museu?. Hi ha qui et contestaria que no cal gaire més i si descomptessim el temps d'estada en altres serveis del museu: restaurant, botiga, w.c, quan temps restaria per la visita pròpiament dita?
Mentre comencem a parlar d'intimitat, de reflexió, d'experiència individualitzada sense renegar del nombre de visitants; un percentatge important d'aquests visitants continua allunyat d'aquestes sensacions.




Hanoi crazy night traffic from v!Nc3sl4s on Vimeo.

HOMO INTERNAUTA HISPANIAE

Continuem disposant de nous recursos per entendre l'usuari d'internet i les característiques pròpies del cas espanyol. L'EGM (Estudio General de Medios) ha publicat la seva última enquesta sobre ús d'Internet i de la seva lectura s'en desprenen els següents trets:

• continua incrementant-se la població de la xarxa.

• es tracta d'una població cada vegada més fidel que quotidianament es conecta.

• les dones van guanyant protagonisme sense arribar però a la paritat.

• el jovent va perdent el domini absolut i s'incorporen significativament a la xarxa el grups d'edat més avançada.

• la xarxa es va desprenguent del seu caràcter classista i les classes mitges i baixes ocupen una franja cada vegada més significativa.

• cada vegada és més evident que internet desplaça altres formes de lleure o de treball en l'àmbit domèstic.

• de tots els serveis disponibles a través d'internet, l'accés als espais web i el correu electrònic dominen àmpliament.

• només 4 Comunitats Autònomes superen el 50% de penetració: Catalunya (50 %), País Basc (50'3%), Madrid (50'6%) i Balears (52'2%).

Una altra enquesta del mateix EGM ens descriu els detalls de les característiques de l'internauta espanyol:

• Una inmensa majoria, més del 90 %, considera que disposa dels coneixements informàtics suficients.

• Pràcticament el 70 % afirmen disposar de suficients recursos idiomàtics per entendre l'anglés.

• Tot passa per Google: la cerca és l'activitat més freqüent.

• Però no tot són cerques, també es produeixen continguts: un 20 % dels enquestats afirma disposar de pàgina web personal i un 9 % edita un bloc regularment.

• L'internauta espanyol no mostra cap passió pels móns virtuals a l'estil del Second Life: el 85 % no hi accedeix mai. La identitat a la xarxa en canvi es multiplica d'una altra manera; el 45 % dels internautes disposa de més de dues comtes de correu electrònic.

• Definitivament el triomf d'Internet sembla clar si ens fixem en les respostes a la pregunta de l'enquestador: Quin és el mitjà de comunicació que més trobarieu a faltar?: Internet, 43'8%; Televisió, 31'3%; Ràdio, 14'4%; Premsa en paper, 8%; Revistes 1'7%.

autor: Mindebris

NOVA MUSEOLOGIA

El final d'una etapa s'està cloent i s'inicien nous plantejaments museològics. Els museus, com a centre de grans espectacles de masses on el que compte és el nombre, va deixant pas al museu que cerca la complicitat del visitant, on es potencia una relació més intimista, més reflexiva i formativa. Un museu enllaçat amb el seu temps on les preocupacions i els temes de debat en moments convulsos trobin la seva aportació a la reflexió.

Lichtenstein House: High Museum from mai brai on Vimeo.

FATALITAT 1.0

Hi han coincidències fatals. En l'imatge, el rètol que assenyala el Museu Afro-americà de Kansas acompanyat pel rètol que indica la mateixa direcció per la presó del comtat.

(via Lolz247 via Menéame)

MUSEUS 1.0

Un estudi dut a terme per diferents museus i universitats espanyoles sobre els museus i l'ús dels espais webs propis conclou d'una manera desalentadora però no per això menys coneguda: ens trobem encara lluny, molt lluny, de l'estela de les grans institucions museístiques occidentals.
La majoria de les webs dels museus espanyols no són més que simples fulletons digitals condimentats això sí amb l'inefable flash.
Segurament ens cal resoldre encara el trànsit del món analògic al digital.

fotografia de mann_made

Estiu i Museus

Arriba l'estiu i amb ell el nombre de visitants presencials en els museus es manté en els moments més àlgids. Per contra, el tràfec en els espais webs dels museus sembla alentir-se. La gràfica que segueix mostra la comparació de tràfec entre cinc espais webs: el del MoMa de Nova York, el del Louvre de Paris, L'Hermitage de Sant Petersburg, la Tate de Londres i el Museu del Prado de Madrid.

A mida que ens acostem a les nostres latituds el volum de tràfec disminueix sensiblement. Tanmateix no es tracta d'un simple determinisme geogràfic. Així l'Hermitage, un dels grans centres museístics europeus i pioners en les consultes en línea, presenta un volum de tràfec realment molt discret per la seva importància.

Es tractaria, més aviat, d'unes determinades pautes d'interacció o, potser, d'una determinada concepció sobre les possibilitats del web o d'ambdues coses alhora?

Més informació a aquí.

una MIRADA enrera

El 1996 Internet era un terme pràcticament desconegut per la gran majoria. Un any abans s'havia donat a conèixer un dels primers cercadors: Yahoo! i fins el 1998 que no aparegué Google. Eren els temps immediatament següents al bing-bang d'aquest univers que ara se'ns fa indispensable.
El 1996 era l'any d'inici, de fet, d'Internet a Espanya.
En aquell llunyà 1996, en termes de còmput de temps internauta, els grans museus d'Occident presentaven els seus primers espais web com el Moma . El Louvre es presentava el 1998
I fins pràcticament el 2000 no apareixen els grans museus espanyols. Les distàncies siderals continuen encara caracteritzant el món dels museus a occident.

Pàgina d'inici de Google el 1997.