Obrint les API del museu

Si haguessim de classificar els museus respecte a l'ús de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació podriem establir tres grups principals: El primer correspondria als museus que no han sobrepassat l'estadi evolutiu de l'arqueologia del web. El segon grup abastaria tots aquells museus que han enfilat rumb als territoris de la web 2.0. I, finalment, el tercer grup és el que ocupa en solitari el Brooklyn Museum of Art.

El Brooklyn Museum of Art sempre un pas endavant de la resta i rebent el reconeixement de la comunitat de museòlegs nordamericans. A principis de març el Brooklyn publicava les seves API (via Electronic Museum).

L'obertura de les Apis demostra la solvència de l'equip del Brooklyn en el món de la web 2.o i la valentia per augmentar l'oferta destinada a la comunitat d'usuaris en els serveis en línea del Brooklyn Museum. Demostra també la convicció que els programadors i els usuaris de les API són els aliats indispensables per a l'equip del museu per explorar els territoris 2.0.

el terratrèmol dels Abruzos: entre el passat i el futur

Salusti, el gran cronista romà, va nèixer l'any 86 abans de la nostra era en un poblet al límit de la regió dels Sabins; Amiterno. Aquest poble, a poc més de 20 km. de l'Aquila, conservava fins fa poc una de les restes romanes més impressionants de la regió; l'amfiteatre i multitud de restes exposades a la Fortezza Spagnola de l'Aquila tranformada ja fa anys en el Museo Nazionale d'Abruzzo.
El terratrèmol de principis de mes i les rèpliques següents han trasbalsat tràgicament la vida d'aquesta regió i han extés la destrossa per aquest ric patrimoni.

Al llegat del passat, devastat per les forces tel·lùriques, s'hi sobreposa un futur dolorós pels habitants d'aquesta regió dels Abruzos. La seva tragèdia ha desvetllat un ampli moviment solidari arreu i iniciatives legislatives per ajudar a la reconstrucció. La vida quotidiana es repren amb la normalitat que les circumstàncies permeten. De moment els més petits han tornat a les classes a l'escola del camp de refugiats.

Advierte que no son los ejércitos ni los tesoros la seguridad de un reino, sino los amigos, los cuales ni se ganan por las armas ni se compran con el oro: la buena fe y el obsequio los produce.

Salusti: La guerra de Iugurta.

Ver Abruzzo - Provincia L'Aquila - Terremoto 6-4-2009

videoteca 2.0: ArtBabble

A principis d'aquest mes es presentava un nou recurs web 2.0; el portal ArtBabble (via Open Culture).

El portal vol aplegar les produccions visuals de diferents institucions que ara es podien visualitzar únicament en els espais webs de cada museu o en els canals propis de YouTube.
La iniciativa del Indianapolis Museum of Art és un pas endavant en l'exploració de les possibilitats del web 2.0 aplicades als museus: és una iniciativa oberta a altres museus i centres documentals, és una iniciativa que permet enriquir el material a partir dels comentaris dels usuaris, és una inciativa que orienta els recursos públics cap al territori del web 2.0, és una iniciativa que afegeix valor i coneixement als paticipants.
De moment, més de 200 produccions a l'abast de l'interessat i una oportunitat per cercar alternatives a la crisi.

el museu com a coartada

Que vana és la mortal felicitat!
Tan sols si haguessin entès correctament els límits de la benaurança;
I que la perfecció a la terra
És més que allò que els déus poden concedir
Les bestioles s’haurien quedat
Satisfetes amb els seus ministres i amb el seu govern
Però elles a cada fracàs,
Com ànimes perdudes, sense empara,
Maleïen polítics, tropa i flota:
“A baix els tramposos!” tothom s’exclamava.
Malgrat saber els propis enganys,
Cruelment no els suportaven en els altres

Un que s’havia fet ric com un príncep
Enganyant el seu amo, el rei i els miserables,
Tenia les penques d’exclamar-se: “Aquesta terra s’ha de fondre,
Per tots aquests fraus”. I en qui pensava, doncs,
Tot exclamant-se així el brivall sermonejaire?
En un guanter que xai per cabrit dava.

El rusc esvalotat o els tramposos convertits en gent honrada és el poema central de la coneguda Faula de les Abelles de Bernard de Mandeville publicat per primera vegada el 1705.

El "Milagro de la Muela" tindria tots els ingredients per a una adaptació a l'Espanya dels anys daurats de la gran bombolla immobiliària de la faula de Mandeville.

La Muela és l'escenari d'aquesta representació on l'avaricia i el luxe, aglutinada per l'enveja i la vanitat, alimentaven l'insensatesa més gran. Escrivia Mandeville:

L’arrel de tots els mals, l’avarícia, que és vici,
D’allò més cargolat i verinós,
Era llavors esclau de la llarguesa,
Aquest noble pecat; i el luxe
Donava ocupació a un milió de pobres.
I uns altres tants mercès a l’orgull més odiós,
trufat d’enveja i vanitat, feien la seva indústria

La Muela és també una història de complicitats, de calderilla ben repartida i una creença hipnòtica en el Miracle.

La Muela ja té el nom estampat en la crònica de les malvestats urbanístiques que el Parlament Europeu acaba de treure a la llum.

Tan sols si haguessin entès correctament els límits de la benaurança;
En tots els oficis i en totes les condicions hi havia alguna estafa,
En cap estat no mancava la impostura.

A La Muela els museus ocultaven la manca dels equipaments més elementals per a la vida local. Els museus serviren de coartada: el Museo del Viento, el Museo del Aceite i el Museo de la Vida

A tot arreu tot era ple de vici,
Però el conjunt de tot en feia un paradís;
En pau lloades i en la guerra temudes
Les abelles desvetllaven l'estima dels veïns
I pròdigues de riquesa i de vida,
Dels altres ruscos eren un mirall
Benaurances els duia aquell estat;
Per fer-los grans servien els seus crims.
I la virtut que dels polítics
Havia après milers de trucs i enginys,
Per la seva boníssima influència,
Amb el vici s'havien fet amics:
El més canalla d'entre la multitud
Al bé comú donava algun profit.

quàntica i museu

L'última gran frontera quàntica: la cerca del bosó de Higgs, la partícula elemental que dona la massa a les partícules quàntiques; els quarks i els electrons, ha començat.
Mentre Europa i els EE.UU competeixen per la troballa, la física aplicada als objectes dels museus ofereix noves possibilitats. El British Museum és un dels primers en l'aplicació dels recursos de la física actual al coneixement del seu fons.

Gràcies a la física també hem conegut uns dels misteris més ben embellits: la veritable fesonomia de Nefertiti.

Aquest dies s'anuncia l'última fase, abans que entri en funcionament, del sincrotó del Vallès, una espectacular construcció que permetrà a través de feixos de llum l'anàlisi molecular de qualsevol objecte exposat.
La quàntica i els museus comparteixen territoris en comú que no són només els propis de la conservació. Fa anys el gran físic David Bohm ens recordava la relació entre la física quàntica i la percepció.
S'obre una oportunitat per adentrar-nos en una nova mirada a les peces més preuades dels nostres museus?

David Bohm Interview On Perception

Accessibilitat 2.0

L'accessibilitat és un terme que es correlaciona amb discapacitat. Les actuacions per superar els impediments que troben les persones amb discapacitats físiques en els museus es multipliquen sortosament. Ara es presenta un gadget desenvolupat per un consorci d'empreses i institucions a l'empara del Plan Avanza que ha de permetre a les persones sordes gaudir plenament dels continguts dels museus.

Les guies GVAM (Guía Virtual Accesible para Museos) s'inspiren en la idea de disseny universal que és un concepte que pretén superar les traves d'accessibilitat i portabilitat que molts d'aquests artefactes presenten sovint. Gràcies a aquest principi no solament les persones sordes sinó que qualsevol espectador es podrà valdre de les possibilitats del GVAM.