divendres, 28 de març de 2008

Museu 2.0 i SECOND LIFE

Sovint s'inclou Second Life dins el món del web 2.0. Diria que es tracta de quelcom diferent.
Què aporta Second Life a la pràctica museística? Personalment crec que ben poca cosa. Altres no ho veuen així, al contrari.
L'objectiu de Second Life és fer habitable un món d'avatars. Aquí resideix una diferència substancial que l'aparta dels recursos 2.0. No parlem d'espectadors si no d'avatars, d'ens virtuals que simulen i practiquen les activitats més diverses, inclús les artístiques, dins un món tancat, sense cap altre interacció possible fora de la seva virtualitat.
Si ho comparem, per exemple, amb les experiències que hem anat ressenyant en els posts anteriors: amb les pràctiques d'etiquetatge col·lectiu, en la participació dels espectadors en la configuració d'exposicions, en la implicació en els espais del museu, la diferència és notable. No oblidem que del que es tracta en última instància és de potenciar l'espai real no virtual del museu.
A Second Life l'hi manca definitivament la plasticitat dels recursos web 2.0


Avatars de l'illa d'Okapi. Un projecte arqueològic a Second Life.