Museu i cinema: l'imatge del desig

En un segon període, tal com ens hi referiem en la introducció, el cinema descobrí el museu com a lloc on s'atesoraven objectes valuosos i que atreien la cobdícia dels lladres més afamats.Tot i que la realitat a vegades es mostra més sorprenent que la ficció, el robatori d'objectes dels museus ha estat, des d'aleshores, un fil argumental abastament explotat.
Arsène Lupin fou una producció nordamericana de 1932 en que el protagonista pretenia robar la Mona Lisa del Louvre. El film s'inspirava en el robatori de la Mona Lisa en el 1911.
Arsène Lupin és la contrapart francesa del seu contemporani britànic Sherlock Holmes. Lupin és un personatge més polièdric que Holmes: lladre, amant, detectiu i proveedor de desvalguts. El cinema es fixà aviat en les possibilitats del personatge i en són diverses les versions cinematogràfiques del personatge. El film inaugurava la sèrie sobre robatoris en els museus.

Les produccions britàniques han mostrat una especial debilitat pel tema del robatori. Segurament la realitat les hi ha proporcionat abundant matèria primera per a l'inspiració cinematogràfica. Tal com comentava el corresponsal del diari La Vanguardia en els anys seixanta:

Los grandes, colosales robos, los golpes de mano audaces, los asaltos peligrosos tienen, en cambio, en Inglaterra su patria, su palenque y su campo de ejercitación universales y no hay en la tierra gentes, ni siquiera las de los Estados Unidos, capaces de compararse con la grandiosidad de la delincuencia que es privilegio de los ingleses.

La Vanguardia. 3 de gener 1967

A Scotland Yard Investigator (1945) un col·leccionista pretén haver adquirit l'autèntica Mona Lisa. A Bulldog Jack (1935), una banda de lladres segresta a la filla d'un joier per obtenir del pare falses pedres precioses que simularan les originals i valuoses que es troben exposades en el Museu Britànic. Sherlock Holmes també s'hagué d'ocupar de recuperar peces robades en els museus: Sherlock Holmes y la perla maldita (Sherlock Holmes and the pearl of death, 1944). En la seva versió televisiva de 1954 Holmes ha de resoldre un robatori en un Museu d'Art.D'aquesta primera època destaquem també Woman in Distress (1937).

Els anys seixanta foren especialment prolífics en la producció de films sobre robatoris als museus i a aquest peíode hi dedicarem una entrada posterior. Veiem ara una breu relació de films sobre robatoris.
Una estatua grega en un petit museu en la pel·lícula Naufraghi sotto costa (1992) protagonitzada pel guardià del museu i la seva filla. Un robatori en el Museu d'Art de Helsinki atraparà a un reporter de ràdio poc escrupulós a Radio tekee murron (1951) i a la danesa Den sorte Madonna (2007) el robatori d'una icona russa és l'objectiu de la banda de lladres.

A vegades el robatori té més d'una autoria atribuida com a Carried Away (1998). Les peripècies d'una estatua robada en un museu de Mali en el film francés The Gods must be Dancing (1997).
El robatori de peces de museus de Buenos Aires per part d'unes protagonistes cleptòmanes a El Hombre robado (2007).

Per què èt pot passar si t'acusen d'haver robat una pintura del museu i ets inocent? Aquest és el punt de partida argumental de la producció polaca Poszukiwany - poszukiwana (1973). Hi han robatoris que s'aparten de la simple acaparació i responen més a la restitució com el cas d'aquests maorins novazelandesos a Te Rua (1991) o d'aquests massais keniates a A Lucy (1993).
Als anys setanta una nova fornada de protagonistes de sèries televisives s'ocuparen del tema. Banacek hagué d'afrontar la misteriosa desaparició d'un tresor grec exposat en el museu a The Vanishing Chalice (1974).
El robo más grande jamás contado fou la segona pel·lícula del crític cinematogràfic Daniel Monzón. Es tracta d'una esbojarrada comèdia on un grup molt peculiar vol robar ni més ni menys que el Guernica exposat al Reina Sofía.

Museu i Cinema: crims i més crims

Més enllà de l'estereotip dels Museus de Cera, altres films aprofundiren en l'aspecte inquietant del museu. En Three Cases of Murder (1955), en la primera de les tres parts, un guia del museu ha d'encubrir uns assassinats provocats pel personatge que habita en un dels quadres exposats.

Cry of the Werewolf (1944) presentava una versió de la dona llop que protegia un cadàver momificat exposat en un museu. El mateix Alfred Hichtcock en la sèrie d'episodis televisius que dirigia titulava un dels episodis:Museum Piece.

El Juego de Ripley (Il giocco di Ripley. 2002), de Liliana Cavani gira al voltant del personatge creat per Patricia Highsmith; Tom Ripley, un personatge amoral, traficant d'obres d'art, que planeja un dels seus crims en un museu.

Les sèries de televió també han estirat el fil d'aquesta imatge inquietant com l'episodi Brain Drain de la sèrie de terror Divendres 13 .

La trobada en un museu enfronta els protagonistes amb un esperit terrible en el curtmetratge Tupilak (2001).

Entre les sèries televisives nordamericanes són nombrosos els episodis que presenten el museu com a escenari de crims. Entre totes destaquem l'episodi Old Fashioned Murder de la sèrie Colombo.

Una història aparent d'amor en el museu acaba amb una acusació de violació a La Condanna (1991).
El món dels dibuixos animats ha explotat el museu com escenari de crims. En el manga protagonitzat pel Detectiu Conan ha de resoldre, en un dels capítols, un assassinat en un museu.

Els nous mitjans com el videojoc han incorporat el museu en l'escenografia argumental. Grand Thef Auto conté algunes escenes en el museu.

Vértigo una pel·lícula de Hichtcock de 1958 s'inicia amb la protagonista contemplant un retrat exposat en el museu i acaba en una antiga Misión convertida en museu.

James Steward i Kim Novak protagonistes de Vértigo. Imatges del film i pòsters a aquí.

En Vestida para matar (Dressed to Kill. 1980), com en totes les seves pel·lícules, Brian de Palma reinterpreta les escenes dels seus films preferits. En l'escena del museu, reelabora l'escena inicial de Vértigo i aconsegueix crear un climax inquietant gràcies al joc de mirades entre els protagonistes, les pintures del museu i el públic.

Museu i Cinema: el Museu dels horrors

La primera de les imatges sobre el museu projectada pel cinema és, doncs, la d'un lloc sòrdid i sinistre. Aquesta imatge sinistre del museu assolí el seu clímax amb l'aparició cinematogràfica d'un tipus de museu que semblava fet a propòsit com a escenari dels crims més aberrants: els Museus de Cera.
En aquest sentit, el clàssic Los crímenes del museo de cera (House of Wax) de 1953 aconseguí fer tremolar de por a milers d'espectadors i inicià tot un subgènere.

Vincent Price en un fragment del film House of Wax.

En realitat la saga dels museus de cera s'inicià a Alemanya amb El hombre de las figuras de cera (Das Wachsfigurenkabinett) una pel·lícula de 1924. Era l'època celebrada de l'expresionisme alemany i dels grans mestres: Fritz Lang i Ernst Lubich, entre altres.

Mistery of the Wax Museum de Michael Curtiz el 1933, una de les primeres incursions de Hollywood en la sèrie d'horrors dels Museus de Cera.

La saga de pel·lícules al voltant dels Museus de Cera s'extengué ràpidament i es convertí en l'escenari preferit de moltes pel·lícules de la sèrie Z. Entre aquestes pel·lícules de baix pressupost i dubtosa qualitat destaquen les protagonitzades per El Santo, un emmascarat justicer mexicà. Un dels deus films es titulava precisament Santo en el museu de cera (1963).

El Santo tingué una especial predilecció en difondre la imatge sòrdia dels museus en els seus films. D'alguna manera creà escola en el cinema mexicà. Una parella de còmics molt populars en aquell país en els anys cinquanta i seixanta protagonitzaren una esperpèntica comèdia en un museu de cera on reviuen Frankenstein, Dràcula i demés personatges de l'arsenal del terror cinematogràfic: Frankenstein, el Vampiro y compañia (1961).

Al costat del Museu de Cera altres films eren més explícits en l'associació museu i crim: El Museo del Crimen (1945) protagonitzada per l'inefable Fu Manchú o Los horrores del Museo Negro (Horrors of the black museum. 1959), en són dos exemples.

La televisió s'apuntà aviat a la troballa del Museu de Cera en les produccions de terror i d'aventures. En la televisió espanyola dels anys seixanta triumfava el gran mestre del terror Narciso Ibáñez Serrador amb el seu programa d'èxit Historias para no dormir. Un dels episodis també es titulava El Museo de Cera.

Cada sèrie d'èxit tenia el seu episodi relatiu al Museu de Cera: The Twilight Zone,una d'aquestes sèries de culte, presentava un dels seus episodis, The new Exhibition, al voltant d'un Museu de Cera que ha de tancar les seves portes (canal a Youtube de la sèrie a aquí). En la versió televisiva de l'Increïble Hulk, un dels episodis també es titulava: Museo de cera.
El recurs al museu de cera encara s'explotà en el film de terror Waxwork (1988).

MUSEU i cinema. Una introducció

Arriben les festes nadalenques i amb elles les vacances escolars. Com a l'estiu iniciem les nostres peculiars colònies d'hivern on entre tots els membres de la família pretenem explorar aquest cop la relació entre els Museus i el Cinema.

Pràcticament des de l'aparició del cinema, el museu es convertí en escenari de drames, crims, rialles i tots els registres que el nou medi anava icorporant. L'utilització d'aquest escenari ha servit per projectar una determinada visió sobre què és un museu i aquesta visió ha anat variant amb el temps. A grans trets podriem establir tres grans períodes que es correspondrien amb les tres grans imatges projectades pel cinema sobre els museus:

En un primer moment, el museu es presenta com un lloc sòrdit, allunyat del gran públic i escenari perfecte d'assassinats intrincats. Murder in the Museum és un dels primers thrillers que utilitza el recurs del museu com a escenari d'un assassinat sobre el que gira la pel·lícula.

En una entrada posterior veurem com la imatge del museu com a lloc sinistre culminarà amb la saga de films sobre els Museus de Cera.

En un segon període, el museu és magnificat sobretot pels objectes valuosos que s'hi exposen i que atreuen la cobdícia dels lladres més afamats. És l'època dels grans robatoris i d'assassinats al voltant de furs i estafes.
Arsène Lupin, un film de 1932, inaugura aquesta visió. Una producció nordamericana en que Lupin pretén robar la Mona Lisa del Louvre. El film s'inspirava en el robatori de la Mona Lisa el 1911.Arsène Lupin és la contrapartida literària francesa del seu coetani britànic Sherlock Holmes. Lupin però és un personatge més polièdric: lladre, amant, detectiu i protector de desvalguts i el cinema es fixà aviat en les seves possibilitats.

The Thomas Crown affair. 1999

En l'actualitat, el museu s'ha revestit d'una certa màgia i fantasia. Es destaca especialment la imatge del museu com a lloc fantàstic. Una fantasia divertida com la d'una Nit al Museu encarada a un públic juvenil o una fantasia més terrorífica o, fins i tot, escenari de distopies com en la pel·lícula soviètica Prisma Mertvogo (1986) on el museu és l'últim habitacle dels supervivents de l'holocaust nuclear .

Museu: preus i visitants

Transitem d'una manera sobtada de la inflació a la deflació passant per l'estanflació. Mentre el comportament dels preus provoca l'estupefacció general, la revista Consumer ha publicat els resultats de l'estudi sobre visitants i preus dels museus espanyols en el 2007. Els preus oscilen entre la gratuïtat i els 12'5 euros d'entrada al Guggenheim bilbaí, això sense comptar el cost d'alguns serveis complementaris com les audioguies que pot representar fins a 4 euros més.
El preu de l'entrada condiciona, en alguns casos, l'espectativa en el nombre de visitants. Les xifres de visitants durant l'any 2007 en alguns dels principals museus semblen avalar la política de preus segons vells principis:

La aceptación por parte del sector turístico y el crecimiento del mercado de turismo cultural se combinarán para convertir los museos... en grandes generadores de ingresos.

G.Donald Adams, 1995 (via Ricard Monistrol)

La cerca d'un equilibri entre el nombre de visitants i els ingressos generats per les entrades dóna lloc però a una amplíssima casuística. El Museu d'Art Shiname del Japó aplica un 50 % de descompte als estrangers. En el cas del Museu Dolores Olmedo de Mèxic la reducció en el preu d'entrada s'aplica als autòctons durant l'estiu. Al British Museum, com en altres museus britànics i nordamericans, l'entrada és gratuïta i s'abona únicament l'accés a les exposicions temporals. A Mallorca Es Baluard proposa que els divendres el visitant fixi el preu que vulgui.
A part de les iniciatives individuals, el projecte Museums Pass involucra a més de 180 museus d'Alemanya, Suïssa i França en una política de preus comuna. A Aústria, la Niederösterreich-card engloba una bona part de l'oferta d'oci de la regió inclós el preu d'entrada als museus.
Ara a Barcelona, el Delegat de Cultura anuncia el propòsit d'obrir els museus de la ciutat depenents de l'Ajuntament durant tot el diumenge i la gratuïtat en l'accés el mateix dia. Els diumenges i els visitants, el dilema sempre obert pels rectors dels museus barcelonins:

Los índices de entrada a los museos de Barcelona son muy bajos. Las visitas decrecen cada vez más, lo que supone alejamiento y falta de interés de los barceloneses ... Hasta hace poco la entrada a los museos municipales era gratuita, los primeros domingos de cada mes. Algunos colegios aprovechaban el pase de favor para sus alumnos, que acudían en grupos de diez o quince muchachos, con sus respectivos maestros. Pero he aquí que la generosidad del Ayuntamiento se ha restringido...

La Vanguardia, divendres 18 de setembre 1964

guitarrista i turistes prop del Museu Dalí from Peter Williams

Museus: crisi i finançament. El cas nordamericà

S'albira un futur tenebrós en el panorama dels museus nordamericans. A la crisi financera desencadenada per les subprime s'hi afegeix ara l'escàndol Madoff. Una i altre han colpejat les dues principals vies de finançament dels museus nordamericans: l'emissió de bons i les donacions multimil·lionàries.
Des del segle XIX que les grans institucions museístiques nordamericanes han acudit a l'emissió de bons per a sufragar despesses corrents o noves inversions.

La crisi financera ha col·lapsat les emisions de bons i els interessos s'han disparat provocant serioses dificultats econòmiques a alguns museus.

Ara cal sumar-hi l'escàndol protagonitzat per Bernard Madoff i les pèrdues ocasionades a les principals fundacions i particulars que constituïen els principals esponsoritzadors dels museus nordamericans. Entre la llarga llista de fundacions afectades podriem destacar el cas de la Carl and Ruth Shapiro Family Foundation (via Radio programas del Perú) amb un ampli ventall d'accions de foment de les arts o la sanitat i que veurà seriosament compromés el seu programa d'actuacions.

via AlJazeeraEnglish

CONTRASTOS

El BundesArchiv, l'Arxiu central de la República Federal Alemanya, ha signat l'acord amb la Fundació Wikipedia per integrar prop de 100.000 imatges dels seus fons al repositori de la Wikipedia sota una llicència Creative Commons (via Menéame).
En una direcció diametralment oposada, el Ministerio de Cultura ha llençat la campanya Si eres legal, eres legal que ha provocat un allau de crítiques. El Ministre de Cultura, com si d'una representació de pastorets nadalencs es tractés, ha volgul representar el paper de president de la SGAE, el dimoni de l'obra. Aguns dels productors artístics aplaudeixen aquestes actuacions mentre altres veuen en internet noves oportunitats.

producció: internautas.tv

Internet ha canviat les regles de joc i només hi ha dos camins: explotar les seves posssibilitats, com així ho han entés els rectors del Bundesarchiv alemany o, per contra, encastar-se en una batalla perduda d'entrada, malgrat la repressió i que retarda la cerca d'un equilibri entre els drets del creador artístic i la lliure circulació d'idees i continguts per la xarxa.
Arriba l'hora que els museus obrin els seus fons sota una llicència Creative Commons? o, per contra, afinin en la salvaguarda del copyright?

museu i indústria de l'automòbil

Mentre les diferents bombolles especulatives es desinflen vertiginosament, cada sector cerca esmorteïr la caiguda de la millor manera possible. La indústria de l'automòbil també es desinfla i clama per obtenir ajudes públiques.
Així noms emblemàtics de la indústria es troben prop del col·lapse, i, per contra, altres presenten unes expectatives immillorables. Porsche, l'accionista majoritari de Volkswagen, acaba d'inaugurar el seu propi museu (via Coches 2.0). Un altre exemple de com les empreses rendibilitzen els seus actius.
El Porsche Museum d'Stuttgart és un edifici espectacular obra de l'estudi de l'arquitecte vienés Delugan Meissl. El Museu Porsche s'afegeix al Museu BMW i al Museu Mercedes Benz a qui sembla disputar l'espectacularitat constructiva.
I és que a Alemnaya existeix una veritable fascinació per la tecnologia . Només cal acostar-se al Deutsches Museum de Munich per veure-hi famílies senceres disfrutant dels enginys mecànics.

Portada del llibre d'Irwin Stambler: Automobiles of the future. 1966
(via Paleofuture)

Guies de Museu 2.0

Els treballadors del Museu de Montserrat han obert el seu propi canal a Youtube: stafftresminutos. És millor que ens en parlin ells a través del correu tramés:

Benvolgut/benvolguda:

El staf dels treballadors del Museu de Montserrat hem penjat al Youtube uns videoclips de curta durada, entre 3/5 minuts, fets per nosaltres en els quals publiquem de manera resumida les petites explicacions dels quadres que ens fa de tant en tant el director del Museu, el P. Laplana. Hem començat per Caravaggio, però anirem continuant la sèrie amb altres artistes antics, moderns i també amb arqueologia. Segurament alguna vegada us invitarem també a algú de vosaltres a que ens vingueu a fer l'explicació. Tenim previst de penjar-ne un o dos cada mes. Hem pensat que potser als amics del Museu us pot interessar aquesta iniciativa nostra, que creiem que és "pionera" en el món en què ens movem. No us estranyeu que hàgim utilitzat el castellà i l'anglès, ja que al nostre país ja ens coneixen i ens adrecem als de terres endins i de mars enllà.

Per veure els "Youtubes", només cal que teclegeu "Museu de Montserrat" i ja us hi sortiran.

el MUSEU a l'exterior

Esta vida es un hospital en que a cada enfermo lo posee un deseo de cambiar de cama.

Uno preferiría sufrir junto a la estufa. Otro cree que se recuperaría si descansara junto a la ventana.Yo pienso que sería feliz en aquel lugar donde casualmente no me encuentro y este asunto de cambiar de casa es el tema de un diálogo perpetuo que mantengo con mi alma.

Charles Baudelaire, citat en el bloc del taller literari de l'Àrea de salut mental de l'Hospital Rivadavia. Buenos Aires.

La ciutat és un fluxe continu. La densitat, l'hetereogeneïtat i l'anonimat caracteritzen els fluxos humans al llarg de les trames urbanes. Aquests fluxos se sustenten en uns nodes principals: centres de comunicació, com les estacions; centres d'atenció, com els hospitals o centres d'oci, com els grans espais comercials.
El paper del museu en la trama urbana pot valorar-se en la seva importància com a node d'aquest fluxe humà. Si la potència del node museístic és feble sempre pot extendre's en els espais que atrauen una major densitat.
Algunes experiències per acostar el museu al fluxe humà de la ciutat els hem repassat anteriorment, com en el cas de l'experiència de la ciutat de York i de l'estació londinenca de Saint Pancras.
Ara, a l'Hospital Macarena de Sevilla es vol acostar l'obra plàstica dels museus a una part important del fluxe que discorre per la ciutat i que fa cap a l'Hospital. Gràcies a les reproduccions digitals, els anuncis farmacològics i les consignes sobre la salut es veuran amorteïts amb la contemplació de veritables obres mestres.

Las Meninas de Velázquez, una de les obres reproduïdes i exposades a l'Hospital Macarena.

autor: KissesBR

actualització 10 de febrer 2009:

El Louvre s'afegeix a la llista de museus que exposen reproduccions del seu fons en espais públics. A Montevideo en una de les avingudes més concorregudes es presenten 122 reproduccions de gran qualitat del seu fons.

actualitzacions d'entrades anteriors

• Museu Antàrtic

El turisme antàrtic té els seus riscos. L'ensurt ha acabat amb un feliç desenllaç però la llista d'accidents augmenta.

• Crisi Bancària, mercat de l'art i esponsorització

El primer gran museu nordamericà en dificultats fa una crida a la supervivència. El Museu d'Art Contemporani de Los Angeles atravessa serioses dificultats econòmiques. La crisi econòmica ha fet aflorar la feblesa econòmica de la institució (via El País).

• Patrimoni Cultural 2.0

Les notícies es centren en la fallida posada en escena del portal Europeana. Aquesta dificultat tècnica avala però l'èxit de la iniciativa. Algú, tanmateix, ha recordat la misèrrima participació espanyola en el projecte.

• Concursos 2.0

El Guggenheim de Bilbao ha presentat els resultats de la convocatòria feta a través de la xarxa de filmacions breus de temàtica surrealista. Aquestes són les xifres: 35 obres participants i més de 4500 visites.

• Política exterior i museus. La nova Ruta de la Seda

Un reportatge periodístic sobre els comerciants africans a la ciutat de Canton.

[dot] MUSEUM

A l'octubre de 2001 l'ICANN i MuseDoma signaren l'acord segons el qual aquesta última associació passava a gestionar el nou domini de nivell superior [punt]museum.
MuseDoma sorgí gràcies a l' impuls de l'ICOM i l'ajuda de la Institució J.Paul Getty i tenia per a objectiu aconseguir i popularitzar un domini propi per a les organitzacions i la comunitat museística.
Ara, set anys més tard, es pot valorar l'èxit de la iniciativa.Un recompte manual dona la xifra de 681 dominis [punt] museum registrats fins al moment. La majoria d'aquests dominis es refereixen al tipus de museu (art, ciència, cinema, etc.) o a la localitat. De moment 52 països tenen algún domini [punt]museum registrat. A Espanya el domini [punt] museum no es pot dir que hagi despertat l'entusiasme de la comunitat museística. Aquestes són algunes de les localitats espanyoles associades al domini:

• badajoz.museum no actiu www.museosextremadura.com

• barcelona.museum no actiu inclou 8 subdominis de museus barcelonins

• bilbao.museum actiu www.euskal-museoa.org

• cadaques.museum no actiu un dels 5 dominis registrats per la Fundació Gala-Salvador Dalí: dali, fundacio, figueres, portlligat i pubol.
  

• donostia.museum no actiu inclou 2 subdominis de museus donostiarres

• elvendrell.museum no actiu www.paucasals.org

• madrid.museum no actiu Museo Naval de Madrid

• mallorca.museum no actiu Museu Arqueològic de Son Fornés
  

Domain Name Dollar Store from Quiet Library.

MUSEUS subaquàtics

El turisme d'aventura pot ser un públic potencial per a la nova museística subaquàtica. No estem segurs si aquest concepte és vàlid però sí que ens pot servir per a designar un nou equipament museístic peculiar: el que es troba submergit en el mar.
Aquí no es tracta de valuosos tresors que resguardaven els vaixells que provenien d'Amèrica sino de les restes més modestes però a vegades espectaculars amb que l'arqueologia submarina ens sorprén de tant en tant.

• Mèxic vol difondre el patrimoni subaquàtic tant de la costa del Pacífic com la de l'Atlàntic.

• A Alexandria ja fa anys que els arqueòlegs francesos i egipcis ens proporcionen troballes espectaculars. Ara ens avancen la proposta d'un Museu subaquàtic.

• A Menorca unes troballes en el port de Ciutadella han motivat la proposta de museu subaquàtic.

• Al Japó unes sorprenents construccions submergides han desvetllat les possibilitats del jaciment.

• A Bulgària la descoberta d'un important jaciment arqueològic i el projecte de construcció d'un gran embassament acabà amb una de les solucions més imaginatives possibles: el jaciment flotant de Seuthopolis.
  

Hotel Poseidó. Illes Fiji. (via der Spiegel).
A finals de 2009 amplia les seves instal·lacions amb 24 suites subaquàtiques.

MUSEU I IMMIGRACIÓ

Les societats occidentals són cada cop més heterogenees. La multiculturalitat és un tret distintiu del temps actuals. L'allau immigratori ha aportat comunitats amb tradicions culturals molt homogenees i algunes d'aquestes es presenten públicament obrint els seus propis museus. La comunitat sikh de la Gran Bretanya anuncia l'obertura d'un museu propi sobre el shijisme.
Als Estats Units de nordamèrica, país d'immigrants per excel·lència, aquests museus de l' immigració tenen ja una dilatada trajectòria. Heus ací alguns exemples:

• el Museu Polac dels Estats Units, de Chicago creat el 1935.

• el Museu Ucranià de Nova York

• el Museu del folclor húngar a Nova Jersey

• el Museu de l'immigrant Danés a Iowa fundat el 1983
  

Recordatoris: Maig del 68, el Centre Pompidou i la museologia

Fa 40 anys les consignes del Maig del 68 posaven en dubte els fonaments de la societat francesa de postguerra. L'art, com en el temps dels manifestos avantguardistes, s'alliberava dels cenacles artísitics i es volia popular. Els Museus representaven els panteons d'aquest art elitista.

Fa 31 anys s'inaugurava el Centre Pompidou, que en part era la resposta governamental a les denúncies formulades en el Maig del 68 i que ha inspirat tota una nova concepció de la museologia.

Los museos convencionales son como grandes latas de conserva, donde se encierran las obras de arte; los museos son altivos y aburridos, y ahuyentan a las gentes de la calle. La mejor prueba de que el centro Pompidou, o Beaubourg tal como lo llaman casi todos los parisinos prefiriendo al nombre del presidente que impulsó la ¡dea, el de la calle a la que se abre una de sus fachadas, ha conseguido romper los límites convencionales del «museo», de la gran lata de conservas, es esta animación popular que los rodea, y que se ha hecho su mejor antesala.

Crònica del corresponsal de La Vanguardia a París, Tomàs Alcoverro, el 20 d'abril de 1977.

Fa 44 anys Godard, un dels pares de la Nouvelle Vague, ja s'avançà a aquestes denúncies. En una escena antològica, la cursa al llarg de les gal·leries del Louvre a Bande à Part, desacralitzava la gran institució museística francesa.



i el remake posterior de Bertolucci a The Dreamers

ROBINSON CRUSOE com a excusa

Robinson Crusoe va existir i les restes de la seva peripècia han aparegut a l'illa d'Aguas Buenas (via El Mercurio Online). Aquesta és la notícia que a través de les agències de premsa reprodueixen diferents mitjans aquests dies.
En realitat ja fa temps que l'illa Aguas Quietas, una de les que forma l'Archipiélago Juan Fernández mudà el topònim pel més atractiu de Robinson Crusoe. Això succeïa el 1966. La novela de Defoe s'inspirava en el cas real d'Alexander Selkirk que restà com a naùfrag en aquesta illa durant quatre anys fins que fou rescatat el 1709.
El 2000 l'explorador japonés Daisuke Takahashi hi localitzà objectes naùtics del segle XVIII i el 2002 publicà els resultats dels seus treballs en anglès.
El 2007 es presentaren a la revista Post-Medieval Archaeology els resultats d'una campanya arqueològica que avalaven les troballes de Takahashi.
Ara, un any més tard, s'en fa ressò la premsa. La novetat segurament té a veure amb la promoció turística de l'enclau. Si aquesta és la intenció potser no caldrà ressucitar personatges com el protagonista d'aquest video:

MUSEU i empresa. El cas de Guinness

El món de la publicitat experimenta constanment noves fòrmules per fidelitzar els consumidors. La tradicional esponsorització d'actes culturals deixa pas a una relació més estreta entre empresa i cultura.
Així ho entenen les gran marques i les agències que les promouen. La cervesera Guinness, per exemple, cerca estrènyer la identificació entre la marca i Dublin, la capital d'Irlanda. Amb aquest objectiu l'agència de publicitat Cohn & Wolf ha presentat un podcast sobre la ciutat que gravita al voltant del museu Guiness Storehouse. La presentació s'ha anunciat a la premsa i a la xarxa.
Es tracta d'una guia turística gratuïta i que pot suplir la de Lonely Planet.
El sector cervecer no para de crèixer arreu. Xina és el principal productor i consumidor de cervesa del món.La concentració en grans grups empresarials i les expectatives creixents en el sector semblen evidents quan es paguen 52.000 milions de dòlars per l'adquisició d'Anheuser-Busch.
Guinness també accelera la seva expansió. En els païssos caribenys hi és present i planteja augmentar la seva quota de mercat. Sense oblidar l'arrel dublinesa, s'obre a la multiculturalitat en reclams publicitaris com en aquesta videopoesia del jamaicà Ainsley Burrows.



Si t'ha agradat la poesia d'Ainsley Burrows, pots visualitzar els seus treballs a aquí

OR, MARAGDES I MUSEUS

El preu de l'or s'ha disparat des de que han començat a sonar les alarmes de la crisi. Els especuladors en metalls preciosos han aconseguit enormes guanys al mateix temps que un dels principals productors d'or, Zimbawe, protesta pel misèrrim preu en que han de vendre'l.
Molt a prop d'on sorgí el mite d' El Dorado, ha reobert les seves portes el Museo del Oro de Bogotà (via El Tiempo). El museu s'ha remodelat de dalt a baix i el discurs museístic emfatitza el valor simbòlic i les pràctiques rituals associades als objectes exposats per sobre del valor del metall.
Fa poc també, a pocs metres del Museu de l'Or, s'ha presentat oficialment el Museo Internacional de las Esmeraldas on exposen exemplars d'aquesta pedra preciosa. Colòmbia és el tercer productor mundial de maragdes i durant els anys noranta ocupaven oficialment el cinquè lloc entre els productes exportats. La producció i comercialització d'aquesta pedra preciosa ha provocat autèntiques guerres entre els esmeralderos.
Mentrestant al carrer d'algunes ciutats colombianes s'ha desfermat una revolta espontànea de milers d'afectats per una monumental estafa piramidal. El mite d'El Dorado continua present i falsejant les esperances de molts colombians.
A l'hemisferi nord del continent americà encara es pot visitar l'enlluernadora exposició Or des Amériques al Musée de la civilisation de Quebec on es destaca com la febre de l'or ha convulsionat tot un continent.

El Poporo Quimbaya, una de les peces destacades del Museu de l'Or. Fotografia: señoritalady.

Patrimoni Cultural i Telefonia mòbil

El 2004 els 5 païssos nòrdics (Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia) endegaren un pla per enllaçar Patrimoni Cultural i Telefonia Mòbil amb el propòsit de fomentar la participació i facilitar l'accessibilitat del públic.
El projecte arrencà amb una dotació de més de 760.000 euros que han servit per posar a prova les possibilitats d'interacció entre el Patrimoni Cultural Nòrdic i la Telefonia mòbil i es coneix amb el nom de Nordic Handscape.
De fet, continuava una tradició de col·laboració entre aquest païssos com la de les Biblioteques d'Art i recullia anteriors iniciatives locals en aquest camp.
Encara que les experiències pilots mostren una bona acollida, especialment entre la gent jove, els responsables del projecte també destaquen les principals limitacions:

• són bàsicament els estudiosos que utilitzen aquests serveis i les limitacions en el maneig dels mòbils constitueixen un fre (enquestes efectuades arreu indiquen que no utilitzem més que tres funcions amb el mòbil malgrat l'ampli ventall de possibilitats)

• una manca de coordinació entre els operadors de telefonia mòbil

• elevats costos de roaming que afecta especialment als estrangers que tenen contractats els serveis en els seus països d'origen

• el cost de la utilització del servei és encara molt alt per a l'usuari

• la manca d'estandars en els formats eleva el cost del servei
  

Es tracta, en definitiva, d'un bon exemple de política de sinèrgies que tan ens agrada mencionar en les nostres latituds. Mentre a Europa la telefonia 3G encara no arriba a un de cada quatre mòbils al Japó la telefonia mòbil amplia les possibilitats en noves ofertes.
.

MUSEU Antàrtic

L'equació turisme i museïtzació és vàlida també en condicions extremes. L'any passat prop de 50.000 persones visitaren l'Antàrtida com a turistes. Al canvi climàtic s'hi afegeix el turisme com a gran amenaça pel continent antàrtic.
Els païssos veïns com l'Argentina i Xile hi veuen una nova destinació que ajudarà a revitalitzar les seves respectives regions australs. Així, el govern xilé ja ha compromés el projecte d'aeroport a la ciutat de Punta Arenas, davant de l'estret de Magallanes, que a més dels equipaments aeroportuaris propis, comptarà amb un museu antàrtic.

La base Admunsen-Scott sota l'aurora boreal. Fotografia: Keith Vanderlinde / National Science Foundation (via The Boston Globe).

Plan your trip Local Radar Detailed Forecast

Les condicions climàtiques en directe a la base Amundsen-Scott a l'Antàrtida.

actualització 8 de desembre de 2008:

El turisme antàrtic té els seus riscos. L'ensurt ha acabat amb un feliç desenllaç però la llista d'accidents augmenta.

Museu i electricitat

El ilustre inventor ha dedicado mucho tiempo y constantes esfuerzos a la producción de luz sin hilos: pero para que la luz producida pudiera ser aprovechable en la práctica era preciso resolver una larga serie de problemas. Ante todo era preciso hacer producir oscilaciones eléctricas de una rapidez enorme sin grandes gastos. Tesla cree haber conseguido tal resultado y afirma que puede producir luz mucho más barata que la que procuran los sistemas todos de alumbrado que hoy se conocen y emplean.

La Vanguardia, dissabte 13 d'abril de 1901

El consum d'energia elèctrica baixa per primera vegada des de 1994 (vía Menéame). En el segle XX, que es pot caracteritzar com el Segle de la Llum, l'indicador de consum energètic ha seguit una tendència a l'alça imparable. La crisi del petroli ha esperonat en certs moments la cerca d'energies alternatives i, a poc a poc, alguns productes tan indispensables avui com exòtics fa poc més de cent anys, guanyen amb eficència.
Ara, aprofitant la Setmana de la Ciència, el Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia s'intercanviaran 3.000 bombetes de baix consum o LFC per les antigues bombetes d'incandescència.
Aquests dies també es pot visitar a Madrid l'exposició d'un personatge tan genial com malauradament bandejat: Nikola Tesla.

Nikola Tesla

MUSEU i TOLERÀNCIA zero

res atemoreix més a la persona que allò que desconeix...és només formant part de la massa que el temor s'esvaeeix.

traducció lliure de Masse und Macht d'Elias Canetti

El conflicte d'Orient Pròxim sembla malauradament enquistat. A cada nou intent de desencallar-lo s'alça la intransigència d'un dels contendents que no provoca més que la recíproca resposta de l'altre.
La intenció del Centre Wiesenthal d'aixecar el Museu de la Tolerància a Jerusalem ha encés la ira de sectors palestins. L'arqueologia fa temps que en aquesta zona s'ha convertit en cavall de batalla i ha servit de coartada a les disputes entre musulmans, jueus i cristians.



"No se trata de una disputa por petróleo, agua o fronteras. Algo así podría solucionarse diplomática o militarmente. Estamos ante un conflicto humano y local entre dos pueblos totalmente convencidos de tener que vivir sobre el mismo terreno".

Daniel Barenboim ( via El Mercurio Online)

FLORACIÓ 2.0

L'Estat de Wisconsin és tradicionalment un bastió segur pels Demòcrates. Milwaukee és la capital de l'estat i, aquests dies, en el Milwaukee Public Museum comença a florir l'Amorphophallus titanum una flor exòtica monumental originària d'Indonèsia. Es pot seguir el procés de floració a través de la seva webcam (via Slashdot).
La victòria d'Obama significa per a molts un canvi que ha de servir per treure'ns el mal gust de l'era Bush i els seus acòlits. Altra cosa serà si la floració de la nova administració significarà assentar un nou paradigma econòmic.
L'Amorphophallus titanum es coneix popularment com a flor cadàver per l'olor pútrida que desprén. La floració, com a metàfora del canvi, però amb el desig que l' olor pútrida s'allunyi amb l'administració sortint.

Museu i Follia

Pascal: "Los hombres son tan necesariamente locos que sería estar loco de alguna otra manera el no estar loco. " citat per M. Foucault : Historia de la locura en la época clásica.

El 1978 a Itàlia es promulgava la llei que canviaria radicalment el tractament de les enfermetats mentals, especialment la reclusió en els manicomis. Santa Maria della Pietà fou el primer manicomi d'Itàlia i per la seva dilatada existència era el marc perfecte per repassar el que han significat els tractaments de les enfermetats mentals i l'exclusió social dels malalts. L'any 2000 una part de l'edifici acollí el primer museu i ara una nova reforma ha adequat el discurs museístic del Museo-Laboratorio della Mente (via ADN).
L'antic manicomi, gràcies al museu, és avui un centre de prevenció i promoció de la salut mental.

Loco soy, loco he de ser hasta tanto que tú vuelvas con la respuesta de una carta que contigo pienso enviar a mi señora Dulcinea; y si fuere tal cual a mi fe se le debe, acabarse ha mi sandez y mi penitencia; y si fuere al contrario, seré loco de veras, y, siéndolo, no sentiré nada.

El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha

Anunci protagonitzat pel col·lectiu Radio la Colifata, una realitat radiofònica dels interns i antics interns de l'Hospital psiquiàtric Borda de Buenos Aires.

bicentenari DARWIN

El Museu d'Història Natural de Londres anuncia en la seva web l'exposició que inaugurarà el proper mes: Darwin. Big Idea, Big Exhibition. Amb aquesta exposició s'inicien els actes que arreu recordaran el llegat científic de Charles Darwin. El Museu d'Història Natural tenia comptes pendents amb Darwin i sembla que finalment els ha pogut saldar. A l'entrada, en un lloc prominent, destacava una estatua de bronze de Richard Owen, fundador del museu i recordat entre altres aportacions per haver encunyat el terme dinosauri i per encapçalar el front anti-darwinià. Darwin moria el 1882 i aleshores es col·locà una estàtua recordatòria en el museu fundat pel seu furibund enemic que hagué de suportar fins a la seva mort, el 1892, l'humiliació. El 1927 però l'estatua de Darwin es col·locà a l'exterior i Owen passà a ocupar el lloc preferent fins que el passat mes de maig Darwin l'hi prengué altre cop el lloc (via The Atlantic).

A l'esquerra, estatua de Charles Darwin al Museu d'Història Natural de Londres. Fotografia: le Fromagier extraordinaire. A la dreta, estatua de Richard Owen al mateix Museu. Fotografia: George P. Landow.

La contribució catalana al moviment anti-darwinià: l'Anís del Mono.

Webisodis i MUSEUS

Internet és la plataforma guanyadora en la crisi que atravessen els grups mediàtics tradicionals. La Televisió i la premsa escrita recullen cada cop menys de la gran collita publicitària i les subvencions públiques no garanteixen la supervivència.
Als Estat Units alguns dels grans canals s'han coaligat per posar en funcionament una plataforma televisiva per internet: Hulu.com (encara que el seu visionat es reservat als residents als EE.UU aquí t'expliquen com veure-la en qualsevol país fora dels EE.UU).
Algunes productores es valen dels grans repositoris de videos per difondre els seus treballs. GreatMuseumsTV emet episodis per les televisions públiques nordamericanes i webisodis a través de la seva pàgina i del seu propi canal a YouTube.
També aquí, ben a prop, disposem de televisions en línea, com la gironina Sies.tv amb una producció pròpia acurada i centrada en l'àmbit de la cultura.

política exterior i MUSEUS. La nova Ruta de la Seda

Zhen He és un personatge llegendari que la historiografia xina ha rescatat recentment. El 1405 al capdavant d'una flota de 200 embarcacions salpava en un periple que duraria 28 anys. Zhen He, musulmà, eunuc i d'una ètnia diferent de la Han, arribà fins a l'Àfrica. La mort de l'Emperador i els canvis en l'orientació política del nou governant deixaren com a anècdota les exploracions de Zhen He. Àfrica restava definitivament massa allunyada dels interessos de la Xina. (Una exposició sobre aquest personatge es podrà veure a partir del mes que ve al Museu Marítim de Barcelona)
Fa poc s'ha inaugurat a Shangai el primer museu africà de la Xina. L'obertura d'aquest centre no és casual en un país que ha considerat la seva relació amb l'Àfrica estratègica. Així ho recollia una declaració política del Ministeri d'Afers Exteriors xinès el 2006.
Una nova Ruta de la Seda s'obre entre la Xina i l'Àfrica i obra la possibilitat de reconstruïr un continent devastat per cruentes guerres civils.

actualització 8 de desembre de 2008
Un reportatge periodístic sobre els comerciants africans a la ciutat de Canton.

Google is the limit

Google continua extenent-se per nous territoris i les possibilitats que ofereixen els seus productes es multipliquen constanment. Google ja ha arribat a ser la marca número 1 en alguns païssos i els seus serveis abasten tan a l'esfera privada com a la pública.

L'Administració electrònica a Espanya es va eixamplant des que ja fa uns anys les informacions sobre la propietat cadastrada ja eren consultables en línea. L' Archivo General de la Administración utilitzant el Google Earth ens brinda la possibilitat de consultar prop de 81.000 fotografies. Al mateix temps es presenta Geocultura que utilitza la tecnologia de GoogleMaps per descobrir les Biblioteques, Arxius i Museus sota la competència del Ministerio de Cultura.
En el continent americà, mentrestant l'administració pùblica d'alguns païssos prenen direccions ben oposades respecte a la seva relació amb Google. Als EE.UU les agències governamentals es muden a Google Apps (via Menéame).

A l'hemisferi sud del continent, alguns funcionaris argentins planten cara a Google en els tribunals tractant de sostreure's a l'avenç imparable de la xarxa.

La dita anglosaxona the sky is the limit podrem substituir-la aviat per Google is the limit, encara que no agradi a Stallman que clama contra l'ús de les API de Google.

Cartell de la pel·lícula The Sky's the Limit

EMPRESA I MUSEU

La naviliera Evergreen, una de les més grans del món, ha obert al públic el museu marítim més gran de Taiwan (via Taipei Times). El museu estarà gestionat per la Fundació Chang Yang-Fa que porta el nom del fundador d'aquest empori navilier.
Al Japó el Museu d'Art Menard promet al visitant efectes benèfics per a la seva salut. El museu és una extensió de l'empresa de cosmètica Nippon Menard Cosmetic Co., Ltd.
A Europa tenim alguns bons exemples del vincle entre museu i empresa com el Museo dell'Olivo (via Museumsblog).
El museu esdevé doncs un actiu més de l'empresa, més enllà del marquèting o de la simple col·lecció.