divendres, 29 de febrer de 2008

el DIA INTERNACIONAL dels MUSEUS a la xarxa

la Mª Soledad Gómez Vílchez és l'ànima de Mediamusea, un dels blocs sobre museus i web 2.0 més actius de la blogosfera hispana i la representant hispana amb més mèrit dins el Museums Blog Webring. El seu bloc el podeu seguir aquests dies a través de l'apartat el bloc convidat al lateral dret del nostre bloc.
Ara ha iniciat una campanya de difusió de la Doodle4Museum, una espècie de Dia Internacional dels Museus per a la blogosfera.
Ens demana que col·laborem en la difusió d'aquesta jornada i així ho fem.

dijous, 28 de febrer de 2008

COPYRIGHT vs. COPYLEFT

El cànon ha estat una de les paraules que més ha sonat en les últimes setmanes especialment centrat en el camp de la creació musical. El cànon però abasta molts altres camps i també al món de l'art que té la seva pròpia versió SGAE: la VEGAP.
Cercant en la web de la Fundació Vila Casas em trobo amb una denùncia contra l'actitud de la VEGAP i la pretensió de recaptar un cànon.
A tot arreu el debat s'encèn i els contendents d'un i altre bàndol han expressat ben clarament les seves pretensions. La imparable revolució propiciada per les Tecnologies de la Informació i Comunicació han deixat obsolets vells principis com el de la propietat intel·lectual.

Fundación Copyleft

dimecres, 27 de febrer de 2008

my MUSEUM 2.0

Reconec la meva particular admiració per l'Springsteen i també per l'estil del Museu d'Art de Filadèlfia. Mentre que, com veiem en anteriors posts, els museus van ampliant l'oferta d'artilugis (widgets) per insertar en els nostres espais web o en l'escriptori de l'ordinador, altres opten per una via diferent.
El cas del Museu d'Art de Filadèlfia és dels que es decanta per permetre personalitzar els continguts. A través de la creació d'un compte personal t'obre les possibilitats de My Museum.
Els pasos per accedir al servei són:

  1. crear el teu perfil d'usuari Create Profile
  2. accedir als serveis que ofereix My Museum:
  • accedir al fórum en línea i a les comunitats d'usuaris existents
  • crear la pròpia galeria a partir de la col·lecció del museu i compartir-la
  • programar el teu calendari a partir del calendari d'activitats del museu
Aquí deixo el resultat de la prova que acabo de fer.Una bona manera de fidelitzar els visitants en línea i presencials.

dimarts, 26 de febrer de 2008

FOLKSONOMIA. Un exemple pràctic

Una de les meves cerques actuals m'ha dut fins a Filadelfia. Fins a la web del Museu d'Art de Filadelfia.
El que m'ha sorprés positivament del museu és que han obert la col·laboració en línea amb els espectadors que visiten la galeria d'art formada per prop de 5000 objectes disponibles en línea.
Les etiquetes es mostren aquí i el tamany de la tipografia indica la freqüència en que són utilitzades.
En el meu cas m'interessava una obra de Sisley i el resultat de la cerca em dona l'oportunitat d'etiquetar l'objecte segons el meu criteri. Més tard els rectors del museu valoraran l'aportació i els seus ingrés o no al núvol d'etiquetes.
Filadèlfia, Filadèlfia! després dels seus carrers, ara ens fixarem també en el seu museu.

diumenge, 24 de febrer de 2008

VISITAR el museu. Una tipologia 1.0

Un intent de categoritzar els visitants 1.0 dels museus a aquí.


Àlex Nogué: Landscape with figures. 2004 - 2005


divendres, 22 de febrer de 2008

ISO 9001 i els museus 2.0

Des de que el maig de 2000 se celebrà a Lisboa la Primera Conferència Europea de Qualitat per a l'Administració Pública han estat varis els intents i els programes per a introduir sistemes de gestió de qualitat en els diferens àmbits de l'administració.
En l'àmbit de la cultura, les biblioteques han estat les més actives en obtenir la certificació UNE ES ISO 9001: 2000. En el món dels museus, el Centre Pompidou fou dels primers ha obtenir la certificació.
En el 2006 només 6 museus espanyols disposàven de l'acreditació. A hores d'ara no em trobat cap actualització sobre el nombre de museus amb la certificació UNE ES ISO 9001: 2000. Però és segur que la xifra ha augmentat.
Són necessaris els sistemes orientats en els usuaris com el grup de normes de la família ISO 9001 en entorns de Museus 2.0? Personalment crec que es tracta d'una conjunció interessant.

dijous, 21 de febrer de 2008

l'exemple del GUGGENHEIM de Bilbao

Un dels museus espanyols que més ha incorporat els recursos tecnològics per ampliar l'oferta al visitant és, sens dubte, el Museu Guggenheim de Bilbao. El formar part d'una franquícia internacional amb seu als EE.UU ha facilitat segurament la predisposició a explotar les àmplies possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i comunicació aplicades als museus.


dimecres, 20 de febrer de 2008

YOUTUBE i els museus 2.0

Fa pocs dies llegiem que Youtube ha superat per primera a Google en visites. Sens dubte tot un èxit del conegut portal de videos.
Youtube permet no solament pujar els nostres videos en aquest repositori inmens si no també personalitzar els nostres canals. Una cerca ràpida ens presenta poc més d'una cinquantena de museus que disposen dels seus propis canals.
D'aquest hem pres una mostra aleatòria de 18 museus, la major part nordamericans encara que també hi trobem 3 britànics, 1 novazelandés, 1 alemanys i 1 rus. Pràcticament la meitat disposen del seu propi canal des de 2006 i els altres s'hi han incorporat al llarg de 2007.
El canal admet subscriptors i el que en té més és el del MOMA de Nova York amb poc més de 3.000 i, per contra, el que en té menys és el Museu Geològic dels Urals amb 1 sol subscriptor.
Els canals contenen la producció videogràfica del museu. Alguns presenten més de 130 videos de diferent metratge i altres només 3.
En quant a visites el MOMA manté el rècord amb prop de 65.000 i, a l'altre costat, el que en té menys en prou feines sobrepassa la cinquantena.
Un quadre-resum i els vincles a aquests canals els pots trobar a aquí.


imatge extreta de Briefblog

dimarts, 19 de febrer de 2008

WIDGETS de museus 2.0

Una de les característiques més visibles del web 2.0 és la disponibilitat de petits artilugis informàtics que podem incorporar als nostres ordinadors o als nostres espais web. Aquests dispositius coneguts com a widgets no són més que peces de programari que executen una tasca concreta i ùnica.
Els distribuïdors més grans de widgets són ara mateix Yahoo i Google. Yahoo permet la descàrrega d'aquests artilugis en l'escriptori del nostre ordinador. El Rijksmuseum d'Amsterdamm ha estat el més atent en crear els seus propis artilugis per a incorporar al nostre ordinador via Yahoo. Cada dia ens presenta una de les imatges de la seva extraordinària col·lecció amb comentaris i informacions complementàries.
Google, en canvi, aposta per un vincle més estret amb internet i una certa configuració personalitzada. Però en aquest camp, l'imbatible Google s'ha vist superat, en la nostre opinió, per l'elegant Netvibes. Un bon exemple d'utilització dels serveis de Netvibes és el del Science Museum de Londres.

dilluns, 18 de febrer de 2008

FOLKSONOMIA o etiquetatge col·laboratiu

Enguany la trobada sobre Museus i Webs que se celebra al Québec dedica una de les sessions al projecte d'etiquetatge col·laboratiu o social, conegut també sota el neologisme de folksonomia.
Una entrevista al creador del concepte i autor del llibre The Wisdow of Crowds podeu escoltar-le a aquí.



infografia Maarten Janssen (via Robin Good)

De què parlem quan diem etiquetatge social?

Internet és un vastíssim repositori d'informació i quant volem extreure una d'aquestes informacions solem recòrrer als motors de cerca. No sempre però Google, per mencionar el cercador més utilitzat, ens proporciona els resultats desitjats. És com si els robots que operen dins els cercadors els hi manqués el toc humà.
Plantagem ara el supòsit que els milions d'usuaris d'internet comencesssin a qualificar i valorar els resultats de les seves cerques, a deixar-hi anotacions o simplement etiquetes en forma d'una paraula concreta, aleshores s'obririen noves possibilitats en les nostres cerques: serien més afinades, es correspondrien amb les d'altres usuaris, etc.
D'alguna manera les unitats d'informació que configuren l'univers internet s'enriquirien gràcies a l'experiència d'altres usuaris. Aquest enriquiment es mostra en l'etiquetatge col·laboratiu o social, en un procés conegut com a folksonomia.
La folksonomia parteix d'un principi radicalment diferent de l'ordenació tradicional: la taxonomia. Mentre la folksonomia és col·laborativa per naturalesa, la taxonomia és jeràrquica. Mentre la primera és multidimensional, la taxonomia és unidireccional. Mentre la folksonomia es nodreix d'una subjectivitat desbordada, la taxonomia s'ajusta a una pretesa objectivitat.
Tot el conjunt d'informacions etiquetades col·laborativament s'agrupen en repositoris com si de galàxies de l'univers internet es tractés.
Apropem-no a una d'aquestes conegudes gal·làxies; la del del.icio.us. Els usuaris d'aquest servei etiqueten els seus espais o pàgines webs preferides amb unes determinades paraules que comparteixen amb la resta d'usuaris del servei. El resultat és que les cerques dins el del.icio.us poden ser més afinades, més pròximes a les nostres.


divendres, 15 de febrer de 2008

la GENERACIÓ GOOGLE i els museus

Después de una semana sin parar de mirar en Google, nos empieza a agobiar la sensación de saber la respuesta a todo. Seguro que Dios se siente siempre así. Creo que la gente en el año 2020 echará de menos la sensación de no tener ni idea.

Douglas Coupland: jPod. 2006


Si hi ha un segment de població familiaritzat amb els recursos web 2.0 aquest és sens dubte el de la generació Google. Els nascuts a partir de 1993 han crescut pràcticament amb tot de dispositius tecnològics a les mans: consoles, mòbils, ipods.
La disponibilitat de recursos web 2.0 en els museus no és en sí mateixa una garantia per atreure el públic Google. Hi ha una gran diferència entre compartir un mateix territori tecnològic i crear afinitats en xarxa.
Això es despren almenys d'un estudi dut a terme al Regne Unit centrat en l'ús de les biblioteques per aquesta generació.


autor: Keso

dijous, 14 de febrer de 2008

HOMO INTERNAUTA

Internet ha canviat les nostres vides. Quins canvis ha provocat en el món dels museus?. La resposta és la que intenta esbrinar el Zentrum für Kunst und Medientechnologie de Karlsruhe a través d'un interessant experiment.


Portada del catàleg de l'exposició: You_ser:das Jahrhundert des Konsumenten (You_ser: el segle dels consumidors)

Parteixen del supòsit que internet entre els seus múltiples efectes colaterals ha provocat en els artistes perdre el monopoli de la creació artística. Tots ara esdevenim creadors en potència. D'aquí que el museu posa a disposició del visitant un seguit de recursos en xarxa, com una espècie de plataforma oberta, per tal que els visitants puguin desenvolupar la seva creativitat.
L'experiment requereix evidentment que el visitant es transformi en usuari de la xarxa i com a tal generi i compili la seva pròpia creació que s'exposarà en el museu.
Un dels efectes d'aquest trànsit en la condició dels visitants és el que de consumidors esdevenen productors i el visitant / usuari ens apareix en el paper d'artista, de conservador i de productor a l'hora. El visitant és el cor mateix de l'exposició i s'exhibeix com a consumidor emancipat.
L'experiment iniciat a finals de 2007 es durà a terme fins a gener de 2009 i es pot contemplar a temps real. Restem a l'espera dels resultats.

dimecres, 13 de febrer de 2008

BERLIN, BERLIN !

S'ha presentat a la xarxa el nou portal dels museus berlinesos Museumsportal Berlin (via Museumsblog ) un dels exemples més interessants d'utilització d'internet per a la promoció dels museus d'una ciutat.
El portal té un disseny simple però acurat, una navegació impecable, vincula 180 institucions museístiques en un projecte de promoció cultural comú i tot gràcies, en part, a la sinèrgia dels organismes públics que l'han propiciat. No podem més que exclamar: Berlin, Berlin !





fotograma del film der Himmel über Berlin. Wim Wenders. 1987


dimarts, 12 de febrer de 2008

IMAGINACIÓ i participació 2.0

Els recursos web 2.0 no són més que instruments per fomentar la participació del visitant en els museus. A través d'aquests recursos s'obren noves possibilitats per incorporar els visitants més joves, els més acostumats a la manipulació dels artilugis tecnològics i a participar en xarxes socials.
Hi ha però altres maneres de fomentar la participació dels visitants, sigui quina sigui la seva edat i condició. I allà on no arriben els recursos tecnològics hi pot arribar la imaginació.
Precisament imaginació és el que han demostrat els rectors del Museo de Bogotá.


Antonio Caro. Sin título. 1977.
Museo de Arte Contemporáneo. Caracas

El projecte ¿Estudias o trabajas? és dels més originals i divertits que hem conegut últimament.
A més han proveït al museu d'un sentit transversal ampliant el seu radi d'acció cap a territoris propis d'altres disciplines. En aquest sentit, l' Álbum familiar de Bogotá demostra les possibilitats i les sinergies que es generen quan altres institucions s'uneixen en un projecte comú.


Paseo Familiar. 1998. Extreta de la Galeria d'Imatges del Projecte.


dilluns, 11 de febrer de 2008

jornades sobre el MUSEU 2.0

01010001010010101000101010111111111111111100000101

0101010100000000010101010111100001010

El proper mes d'abril el Centre Pompidu celebra una jornada per abordar el tema dels Museus 2.0.
Especialistes de Bèlgica, Alemanya, Canadà, Anglaterra i els mateixos amfitrions ens proposen dos blocs temàtics:
  • producció i conservació del patrimoni numèric (sinònim de dades electròniques)
  • política editorial numèrica
Una bona oportunitat per a qui hi pugui assistir. (via Buzzeum)


fotografia extreta de Parc Mini France

0101010100000000010101010111100001010

01010001010010101000101010111111111111111100000101

dilluns, 4 de febrer de 2008

TECNOFÒBIES vs. TECNOFÍLIES

Els temps actual són els que són. Res els caracteritza millor que la imperable i ràpida propagació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Com en qualsevol període de canvi, les opinions es polaritzen entre defensors i detractors. La tendència luddita es veu abocada al fracàs. Històricament ha estat així. Per contra, a vegades, la passió per les noves tecnologies es mostra més com una estètica, com una nova moda que impossa la societat de consum.
Sigui com sigui, està clar que ens trobem davant d'una revolució tecnològica que tindrà un fort impacte cultural i que, segurament, canviarà els nostres processos cognoscitius.
Hi ha qui fa temps ha predit que Hermes, déu dels significats, arraconarà definitivament a Prometeu, déu que proveí a la humanitat del coneixement tècnic i ho pagà eternament. En altres paraules, la societat de la comunicació reemplaçarà a la societat de la producció.
Parlo evidentment d'en Michel Serres (via Le carnet d'Ana).


Jan Cossiers (segle XVII). Prometeu. Museu del Prado

diumenge, 3 de febrer de 2008

d'aquí a ENDAVANT

Els que juguem en les categories inferiors no podem deixar d'admirar les noves possibilitats que ens mostren els equips capdavanters. Les possibilitats dels recursos web 2.0 en el món dels museus són excitants.
No és un sentiment d'enveja si no més aviat d'admiració. Nosaltres també podem ser uns imitadors voluntariosos. En les lliguetes inferiors és ben fàcil plànyer-se per les mancances i la distància cada vegada més exagerada entre els de davant i la resta. Però preferim agafar-ho per l'altre costat: mirem, aprenem i apliquem fins allà on podrem.
En tot cas, com deia aquell: sempre ens quedarà Brooklyn.

Brooklyn Museum of Art.