dissabte, 31 de gener de 2009

art digital

Morphing és una tècnica d'animació que juga amb la transició d'una imatge a l'altre al llarg d'una seqüència. Philip Scott Johnson és un mestre en aquesta tècnica i els seus treballs una delicada exploració en el món de l'art.



Women In Art from Philip Scott Johnson on Vimeo.


Self Portraits from Philip Scott Johnson on Vimeo.



Van Gogh from Philip Scott Johnson on Vimeo.

dimarts, 27 de gener de 2009

Museu i Universitat

Les pràctiques en museus d'estudiants de museologia s'han convertit en habituals des de fa temps. A vegades les pràctiques comporten l'extensió en algún tipus de beca.
La National Gallery de Londres demostra com els lligams amb la universitat poden anar més enllà de les simples pràctiques i aportar nou contingut i enriquir amb una nova mirada les col·leccions del museu.
Els futurs professionals del món de la cinematografia que estudien a la London Film School produeixen curts de 3 a 4 minuts de durada inspirats en les obres de la col·lecció. El seus treballs omplen la secció Transcriptions: LFS shorts de la National Gallery.
Amb la col·laboració del Central Saint Martin's College of Art and Design, la National Gallery ha experimentat amb les possibilitats de l'animació en l'espai Transcription: Animation.
Una tercera col·laboració s'ha establert amb el Ravensbourne College of Design and Communication pels estudiants de l'especialitat de so en mitjans audiovisuals. El resultat són una sèrie de podscats.
Finalment, els estudiants d'escriptura creativa del Birkbeck, un centre de l'University of London, han recreat diferents relats de ficció a partir del sugeriment d'alguna de les obres exposades.
Es tracta, en definitiva d'una col·laboració que permet anar més enllà de les simples pràctiques en els museus i que demostra les possibilitats d'establir autèntiques sinèrgies entre lels museus i les universitats.


divendres, 23 de gener de 2009

de l'AMATEUR 1.0 al CONTRIBUÏDOR 2.0

El CCBA anuncia pel proper dimarts dia 27 una conferència de Bernard Stiegler sota el sugerent títol de l'amateur al contribuïdor.
La conferència girarà al voltant de la figura del col·laborador, vist abans com un entusiasta amateur i avui, gràcies a les tecnologíes del web 2.0, com un contribuïdor necessari.
Bernard Stiegler dirigeix des de la seva creació el 2006 l' Institut de Recherche et d'Innovation del Centre George Pompidou i l'avala una llarga trajectòria en l'exploració i la divulgació de la tecnologia, l'educació i diferents aspectes de la societat actual.
Fa pocs mesos participava en unes jornades organitzades per aquest mateix Institut sobre Els espais crítics col·laboratius en els museus.
Es tracta d'una bona ocasió per a conèixer de prop una de les veus més experimentades en l'interlocució entre l'amateurisme i l'academicisme.


dimecres, 21 de gener de 2009

banca 2.0: democràcia i cultura

Les Caixes d'Estalvi acapararàn l'actualitat en les pròximes setmanes per l'extrema debilitat de moltes d'elles. El sector de les caixes necessita segurament quelcom més que les inspeccions del Banc d'Espanya o els canvis normatius per afrontar una reestructuració necessària. En tot cas, la fidelització dels seus impositors continuarà representant la base més sòlida d'aquestes entitats. En aquest sentit, Caja Navarra s'ha avançat a la resta gràcies a una iniciativa pionera.
Caja de Navarra és la primera caixa en extendre els serveis de la web 2.0 als seus clients. La web 2.0 no és una estètica tecnològica (YouTube, Twitter, etc). Els medis tecnològics representen un mitjà increïblement poderós per a la participació efectiva dels seus clients. A través d'aquest mitjans, la CAN els hi demana en què volen destinar una part dels diners de l'obra social, al voltant del 30 % del benefici de l'entitat.
La democràcia aplicada al govern d'una caixa pot tenir resultats no previstos. Un d'aquests resultats, a partir de l'experiència de la CAN, serà la disminució dràstica de les partides agrupades en l'epígraf de cultura, entre elles l'esponsorització d'exposicions o les ajudes a museus a favor de les despeses més socials.
El cas de la Caixa de Navarra obre una via certament de compromís amb els seus impositors com no es coneixia fins ara. Serà aquest l'inici d'una pràctica que s'anirà extenent a la resta de les Caixes d'Estalvi?



dilluns, 19 de gener de 2009

sèries televisives sobre els museus

La doble circunstancia de que contemos en Barcelona con emisora de televisión y de que se realicen por diversos estilos campañas de divulgación de nuestro tesoro museístico, parece aconsejar que se estudie para cuando proceda aplicar la televisión a aquellas tareas difusoras....Cuando así se pensase en hacerlo, podríamos sentirnos sin duda estimulados por el éxito que han tenido en diversos países extranjeros los programas divulgadores del contenido de los museos.
La Vanguardia, divendres 3 d'abril de 1959

El cronista de La Vanguardia es referia a un programa de la BBC que assolí un gran èxit en els anys cinquanta: Animal, Vegetable or Mineral (un exemple el pots veure a aquí). El 1968, seguint l'estela precedent, s'emeteren 8 episodis de la sèrie Museum, centrada exclusivament en els museus britànics. Així s'iniciaren les sèries sobre els museus a les televisions occidentals.
Als Estats Units, Great Museums s'emet a través de la xarxa de televisions públiques des de fa cinc anys i se centra exclusivament en els museus nordamericans. Els episodis es poden veure també a través del seu propi canal a YouTube. Una altre sèrie nordamericana actual és la protagonitzada per una monja, Sister Wendy, que repassa alguns dels principals museus dels EE.UU.
La sèrie Art Museums of the world es filmà en alta resolució i presentava quatre grans museus d'occident.
A França, la cadena France 5 repassa l'actualitat museística a Un soir au musée que s'emet des de 2006.
El Canal 33 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals emet actualment la sèrie Museus d'Art del Món, malauradament en la franja horària de mitjanit i sense atrevir-se a la producció pròpia.

dissabte, 17 de gener de 2009

videos publicitaris de museus

Recopilem alguns dels videos de museus que ens han agradat més en aquest darrer any. La majoria són reclams publicitaris, alguns mostren experiències pedagògiques i altres documenten la construcció de nous equipaments.

>> el Museo de Bellas Artes de Bilbao presentà un spot publicitari molt elegant (via e-artcasting).



>> un reportatge del National Geographic sobre el planejament i procés constructiu del nou edifici de l'Acadèmia de les Ciències de California.



>> el Museu d'Història Natural de Los Angeles disposa d'uns animadors molt especials.



>>una exposició molt llaminera al San Jose Museum of Art



>>el programa Junior-Assistenten del Deutsches Museum a aquí

>> un reclam irònic per a l'exposició sobre Star Wars a Sidney



>>un anunci minimalista del Taubman Museum of Art


Taubman Museum of Art - Find Your Inspiration from Taubman Museum.

>>l'exposició del National Museums Liverpool Only a Game?


Only A Game? from National Museums Liverpool.

divendres, 16 de gener de 2009

Entrada gratuïta als Museus

Sarkozy acaba d'anunciar un seguit de mesures governamentals destinades a la promoció cultural. Seguint la tradició dels últims presidents francesos, Sarkozy vol deixar la seva empremta en un gran equipament cultural: el Museu d' Història de França. En el pla de Sarkozy s'inclouen també altres iniciatives com la restauració de monuments i la gratuïtat en l'entrada als museus nacionals francesos pels menors de 25 anys i els ensenyants.
La reacció no s'ha fet esperar:
  • es crítica la no extensió de la gratuïtat a tot el públic independentment de l'edat o condició.
  • els museus depenents de l'ajuntament de Paris ja apliquen l'entrada gratuita des de 2001, tal com l'hi ha recordat l'alcalde de Paris al President de la República.
Aquesta gratuïtat limitada haurà de ser efectiva per a tots els ciutadans de la Unió Europea. La merma d'ingressos en el cas del Louvre, on el 80 % de les visites són d'estrangers i que l'any passat va assolir els 8'5 milions de visitants, pot ser significativa i la disminució dels ingressos per venda d'entrades en aquest i altres museus nacionals francesos es compensarà, segons el seu pla, amb la subvenció directa per part del Ministeri de Cultura.
Les mesures de Sarkozy, un personatge que sembla despertar més admiració fòra que dins de França, obriran el debat sobre la gratuïtat als museus a Europa o restaran com una qüestió simplement de política domèstica?



autor: plhu

actualització 10 de febrer de 2009:
S'anuncien les primeres pujes de l'any en el preu de les entrades als museus. De moment, en el museus depenents del Ministerio de Cultura.

dimecres, 14 de gener de 2009

Museu i cinema: el museu com a protagonista

Tanquem l'últim capítol d'aquesta sèrie sobre Museu i Cinema, amb un ràpid repàs a la filmografia en que el museu hi juga un paper protagonista. Ara que malauradament el Pròxim Orient ens conmou altre cop amb la tragèdia de la guerra, podriem començar recordant el film de Costa-Gravas Hanna K (1983) on una antiga propietat transformada en museu era l'excusa argumental per adentrar-se en el conflicte àrab-israelià.
Alguns autors han estat molt explícits en els seus films com ara Davide Ferrario i el seu particular homenatge al Museu del Cinema de Turí en Después de Medianoche (2004). El nom mateix del museu serveix de reclam a El Teatre-Museu Dalí es tanca a les set, una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Montalat el 1989.
El Louvre és indiscutiblement un dels gran emblemes de França i com a tal és l'escenari perfecte per a un gran nombre de produccions cinematogràfiques. Hem vist ja el particular homenatge de Godar i el remake de Bertolucci. La producció de dibuixos animats Louvre come back to me ! (1962) o Belphégor. Le fantôme du Louvre (2001) que s'inspira en una sèrie televisiva francesa dels anys seixanta són només uns exemples.



Team America: World Police (2004) és una sàtira sobre el paper dels nordamericans en la seva proclamada lluita contra el terrorisme. La salvaguarda del món lliure implica la destrucció d'icones culturals com la del Museu del Louvre.



Curiosament el Louvre sempre ha estat en perill de destrucció, almenys des del punt de vista nordamericà. En la sèrie Man from U.N.C.L.E, una maligna organització vol fer explotar el Museu del Louvre utilitzant un poderós raig làser.
A l'Hermitage ja ens hi hem referit al parlar de l'obra de Sokurov i la seva Arca rusa. Hi podriem afegir ara el documental que explora la vida i el treball del personal del museu: Hermitage-Niks (2003).
L'amplíssima producció fílmica nordamerica ha trobat en els grans museus les localitzacions perfectes per a determinades escenes. La localització d'escenes en els museus sempre és un incentiu promocional i els seus rectors s'avenen sovint a les exigències de la producció. Dos dies poden ser més que suficients per conèixer Nova York i enamorar-te. I això sense deixar de visitar els seus museus com en El Reloj (The Clock. 1945).També Lovers and Lollipops (1956) recrea el Nova York dels cinquanta i moltes escenes es rodaren en el Metropolitan . El mateix Woddy Allen a Manhattan (1999) situa la trobada entre els dos ex-amants en el Museu d'Art Modern. A Devil wears Prada (2006) i a L.A. Story (1991) es recreen algunes escenes en els museus.




dimarts, 13 de gener de 2009

Museu i cinema: la fascinació per l'obra d'art

El quadre pictòric ha estat un recurs cinematogràfic abastament explotat en l'època clàsica de la producció cinematogràfica. La mujer del cuadro (The Woman in the Window, 1944), de Fritz Lang, Laura (1944) d' Otto Preminger o El retrato de Dorian Gray (The Picture of Dorian Gray, 1945) d'Albert Lewin i Jennie ((Portrait of Jennie, 1948) en són exemples (via Natalia Vias).
Tanmateix es tractava d'un recurs per iniciar la trama argumental. Una de les primeres reflexions al voltant de l'art es pot veure en el film de John Cassavetes Shadows (1961) en escenes com aquesta:



Si hi ha un realitzador que ha adaptat clarament el llenguatge de l'obra pictòrica en la seva cinematografia aquest és, sens dubte, Peter Greenaway. La seva última producció, The Nightwatching (2007), s'adentra en l'obra de Rembrandt tant des del punt de vista biogràfic com plàstic.




Musée haut, Musée Bas és un film francés estrenat fa poc que repassa en clau de comèdia les relacions al voltant de les obres exposades en els museus. També en clau de comèdia, Carried Away (1998) explora el món de l'art actual.

dissabte, 10 de gener de 2009

Museu i Cinema: espies, fantasmes i superherois

La dimensió fantàstica del museu l'ha convertit en escenari perfecte d'amagatalls per a l'espionatge. A la sèrie televisiva britànica It Takes A Thief, el protagonista, espia britànic, ha de recuperar un microfilm amagat en un museu de l'antic Berlín Oriental. En el film One of our Dinosaurs is Missing (1975) uns nens eviten que uns espies recuperin el microfilm amagat dins els ossos d'un dinosaure al British Museum.
En la mítica sèrie nord-americana The Twilight Zone (ja ens hi hem referit en una altra ocasió) un dels episodis, Miniature, s'ocupava d'un estrany habitant en una casa de miniatura exposada en el museu. I és que esperits diversos, fantasmes i extraterrestres han escollit alguns museus per a residir-hi. Uns àliens utilitzen un petit museu d'història natural a Mammoth (2006) mentres que un fantasma ha escollit el Guggenheim en la pel·lícula equatoriana Suenas en la mitad del mundo (1999).
L'heroi-aranya Spiderman, en la seva versió televisiva, ha de protegir el museu quan una secta protesta per l'exhibició d'uns objectes considerats sagrats. Batman també ha de protegir el museu de la ciutat de Gotham a Batman & Robin (1997).





Malauradament, Batman no podrà impedir la destrosa que el Joker i els seus sequaços acabaran provocant en el museu d'art a Batman (1989).






divendres, 9 de gener de 2009

Museu i Cinema: la dimensió fantàtica

La dimensió fantàstica és l'última de les imatges que el cinema ha projectat sobre els museus. És la imatge que preval en l'actualitat, la que explota l'aspecte fantàstic, la dimensió quasi màgica del museu; sigui en la seva variant meravellosa o en la terrorífica.
Tot i que l'hi ha ha calgut temps per aflorar, aquesta imatge arrenca ja dels primers temps del cinema. Una de les primeres pel·lícules que obra la dimensió fantàstica del museu és un curt d'animació de 1911 Gertie the Dinosaur on un esquelet de brontosaure exposat al Museu d'Història Natural pren vida. Una boutade del dibuixant McCay als seus amics després d'una visita a aquest museu.
Els films d'animació són els que precisament han explorat més intensament aquesta dimensió fantàstica. La leyenda del pirata Barbanegra (Die Abrafaxe.Unter schwarzer Flagge, 2001) transporta tres nens a l'època dels pirates gràcies a una peça màgica exposada en un museu. Les sèries d'animació televisives han centrat alguns dels seus episodis en els objectes custodiats en els museus. L'heroi-aranya Spiderman, en la seva versió televisiva, ha de protegir el museu quan una secta protesta per l'exhibició d'uns objectes considerats sagrats. Underdog ha de complir una missió semblant a The Ticklefeather Machine (1964).
The lion in the Museum (2008) i Toy Story 2, on el protagonista d'aquesta animació prefereix restar a casa abans d'esdevenir una celebritat en un museu de joguines japonés, són dos altres films d'animació.
A Night Life of the Gods (1935), una de les primeres pel·lícules fantàstiques, unes escultures dels déus grecs prenen vida.
El viatge en el temps a partir d'objectes del museu és l'argument de Journey to the Beginning of Time (1966) protagonitzada per uns nens en el Museu de Ciències Naturals de Nova York i d'aquesta altra producció de la sèrie Z; T-Rex: Back to the Cretaceous (1998). A Stan Lee's Harpies (2007) el protagonista es transportat a l'Edat Mitja per interseció d'un calze exposat en el museu.





Encara que The Da Vinci Code (2006) s'inicia amb un assassinat dins el Louvre, la trama ens condueix cap a una misteriosa societat templària.




Theo en Thea en de ont maskering van het tenenkaasimperium, és la versió cinematogràfica d'una popular sèrie holandesa que també situa en un museu les seves aventures.

La filmografia del terror s'ha endinsat en la dimensió fantàstica dels museus. A The Relic (1997) una expedició del Museu d'Història Natural de Chicago que procedia del Brasil apareix decapitada i el monstre escampa el terror per la ciutat.
No només peces arqueològiques poden desencadenar la fúria de forces demoníaques, també espècies animals. Q The Winged Serpent (1982) s'inicia en l'exhibició al Museu d'Història Natural d'una curiosa sagrantana alada que aviat es convertirà en un aterridor monstre volador.
El final de Damien (The Final Conflict,1981) tanca la trilogia de terror al voltant de l'anti-Crist Damien. En l'última entrega, al voltant del Museu d'Arqueologia de Chicago es desencadenen els fets. A El Retorn de la Mòmia el conservador del museu és el cap del culte a Imhotep.
Night at the museum ha representat sens dubte l'eclosió de l'aspecte fantàstic dels museus. En cercadors com Google ha acaparat el terme museum i l'èxit del film ha esperonat la continuació d'una segona entrega. El film es basa en el llibre del mateix títol de Milan Trenc publicat el 1993.


dimecres, 7 de gener de 2009

Museu i cinema: espoli i recuperació

Després de més de seixanta anys de finalitzada la Segona Guerra Mundial, la restitució d'obres d'art espoliades durants aquells anys encara continua i les troballes de fons desapareguts des d'aleshores són també notícia. Cada guerra comporta espoli, una forma de robatori, ja ho hem comentat en entrades anteriors.
El pla nazi de crear un gran museu d'art a la ciutat de Linz mai es poder dur a terme però el saqueig sistemàtic a particulars i museus fou meticulosament premeditat.
Ha calgut la creació d'organismes i institucions especials per a resoldre els nombrosos casos d'obres d'art espoliades als seus legítims propietaris. A França, els Musées Nationaux de la Récuperation, creats poc després de l'armistici, tenen com a objectiu la restitució del botí de guerra. Als EE.UU els museus han creat també el seu propi centre de la recuperació.
Les exposicions sobre el tema es repeteixen sovint com la presentada al Museu Jueu de Berlín o la titulada Galeria de les Ombres en el Suermont-Ludwig Museum d'Aachen (Alemanya).
El cinema i la televisió també han tractat aquesta variant del robatori. En el film El Tren un coronel alemany és l'encarregat de transportar a Alemanya les obres d'art espoliades.



La caiguda de Hitler (Der Untergang. 2004) mostra com en els últims moments del Reich la salvaguarda de les obres d'art saquejades era ben present.




la sèrie televisiva britànica Allo, Allo! presentava en clau d'humor situacions i protagonistes de la França ocupada. Un dels episodis feia referència també a una pintura que acaparava el desig d'uns i altres.

dilluns, 5 de gener de 2009

Museu i Cinema: seguretat i robatoris

El tema de la seguretat s'ha convertit en un dels grans reptes dels equipaments museístics. Els robatoris del patrimoni artístic formen part ja de la crònica habitual de succesos i ha calgut crear unitats policials especialitzades en aquest tipus de delinqüència i observatoris d'un fenòmen que afecta al conjunt del patrimoni cultural.
A El ultimo chantaje (The Happy Thieves. 1962) Rita Hayworth i Rex Harrison intenten robar una pintura del Museo del Prado: El Dos de Mayo de Goya. Jean Paul Belmondo es val de la filla del director del museu per obtenir el preuat botí a L'incorregible (1975).



Audrey Hepburn ha d'intentar recuperar una còpia d'una famosa escultura exposada en un museu a How to steal a Million (1966).
Sean Connery i Catherine Zeta-Jones formen una parella molt ben preparada pels seus espectaculars robatoris en el film Entrapment (1999).



El Museu d'Art de Chicago també acaparà l'atenció de la banda protagonista de Drive Time Murders (2001).
A The lonely Maiden (2009), que s'estrenarà enguany, tres guardes de seguretat jubilats d'un museu volen impedir el trasllat d'una peça a un altre museu.
The Thomas Crown affair (1999) és un remake d'un film anterior amb algunes diferències argumentals notables. En aquesta última versió el protagonista es posa a prova amb la substracció d'obres d'art i conté una divertida escena final que posa en evidència a l'equip de seguretat del museu.

diumenge, 4 de gener de 2009

Museu i cinema: diamants i altres pedres precioses


El robo de joyas es una de las últimas epidemias de esta ciudad, donde se han asaltado estas últimas semanas dos de sus museos, llevándose fantásticos tesoros. Uno de los asaltos parece recordar al de un film de Jules Dassin que se viene dando en Broadway. En el film los ladrones son tan simpáticos y atractivos que el plan de robo está concebido con tanto detalle y de forma tan sugestiva que ¿cómo poder resistir la tentación de seguir las huellas de esas gentes que se presentan como héroes en las pantallas?
Crònica del corresponsal de La Vanguardia a Nova York, Ángel Zúñiga d'11 de novembre de 1964




El Royal Ontario Museum presenta aquests dies una exposició de pedres precioses provinents de diferents col·leccions privades. Fa poc també s'ha subhastat un dels diamants més cobdiciats; el conegut amb el nom de Wiltlesbach. Un diamant blau de 35 quirats que formava part de la dot de la infanta Margarita Teresa, filla de Felip IV i Mariana d'Austria.
El Wiltlesbach s'inclou en la llista de diamants més cobdiciats al costat d'aquests altres:
A Un diamante al rojo vivo (The Hot Rock. 1972) una banda de lladregots roben un diamant exposat al Museu de Brooklyn i un d'ells acaba empassant-s'el.



Robo en el museo (Murph the Surf. 1975) segueix l'estela de lladregots de pedres precioses exposades en els museus nordamericans. En Live a little, steal a Lot (1974) el zafir Estrella de l'Índia del Museu d'Història Natural centra l'acció.
Tierra de Gigantes (Land of d the Giants ) s'emeté en l'època del blanc-i-negre de la Televisió Espanyola i aconseguí fer-se un lloc entre les sèries preferides pels telespectadors. En l'episodi Double-Cross (1968), un dels protagonistes es atrapat per un gegant que el vol utilitzar per robar una pedra preciosa exposada en un museu. També en la sèrie Wild Wild West (aquí traduïda com Jim West ) una pedra precisoda donada al Museu Nacional atreurà la cobdícia dels lladres a Night of the Bleak Island (1969) i en Night of The Egyptian Queen (1968) una altre pedra preciosa es robada del Museu de les Antiguetats Egípcies.

divendres, 2 de gener de 2009

Museu i cinema:l'època dels grans robatoris 1960 - 1970

Periòdicament els robatoris a museus es converteixen en notícia. Tanmateix hi han hagut períodes en que els robatoris han estat malauradament més freqüents que en altres com en la dècada dels seixanta del segle passat. Només cal repassar la premsa de l'època per adonar-nos de l'impacte que tingueren els robatoris en els museus. En aquest sentit, l'hemeroteca de La Vanguardia és una font indispensable per calibrar l'impacte d'aquestes notícies.





DATA

MUSEU

PECES

RESOLUCIÓ

21 de juny 1960Museu de Madame Tussaud. LondresFigura de l'espós de la princesa Margaridarecuperada al cap de pocs dies
30 de juny 1960Museu d'Art Contemporani. Madridpintura de F. Peralta de 1876recuperat en un antiquari
2 de setembre 1961Museu. Halifaxdos anells d'or del Duc de Wellington
29 de juliol 1961Col·lecció G.David Thompson.EE.UU
10 pintures: 6 Picasso, 1 Léger, 1 Dufy i 1 Miró, entre altres

24 d'agost 1961National Gallery. LondresEl Duque de Wellington de Francisco de Goyaa principis de 1964 continuava la cerca
30 d'agost 1961Robatori-denúncia al Museu del Louvreuna pintura de GauguinReportatge denúncia del Paris-Match sobre les deficients mesures de seguretat al Louvre
6 de setembre 1961National Gallery. Londresuna còpia de la Venus del espejo de Velázquezrecuperada al mateix dia
20 d'octubre 1961Museu de Bellver. Mallorcaestatueta romanaatrapat en l'intent
2 de març 1961Museu d'Art de Catalunya. Barcelonatalla romànica
15 de novembre 1962Museo de la Moneda. Santiago de Xilecol·leccions numismàtiquesdetenció de sospitosos
28 d'agost 1962Taller de Restauració. Obres de diferents museuspintures i ceràmiques
18 de gener 1963Museo de Bellas Artes. Caracaspintures de Van Gogh, Picasso, Gauguin, Braque i Cézannes'acusa a un escamont castrista que seran apressats i jutjats el maig de 1963
25 d'abril 1963Museo Arqueológico Nacional. Madridtres fragments epigràfics
21 d'agost 1963Museu Nacional d'Estocolmuna pintura de Frans Hals

Museu Lance. Estocolmdos dibuixos de G. de Chirico
30 de novembre 1963Museu Tooth. Londresuna pintura de Rénoir
20 de febrer 1964Museu. Brusel·lesuna pintura de Rubensatrapen el lladre quan en demanava rescat.
7 de juliol 1964Museu d'Història Natural. Londres44 diamants
4 de setembre 1964Vil·la romana.Romapintura renaixentista
1 de novembre 1964Museu d'Història Natural. Nova Yorkel zafir Estrella de l'Índia i altres pedres preciosesla policia el recuperà el gener de 1965
1964Museo del Prado. Madrid
diversos objectesl'autor atrapat a França el 1965
15 de gener 1965article sobre l'onada de robatoris d'icones russes

19 de gener 1965article sobre l'onada de robatoris en els museus italians

11 d'abril 1965Museu Pushkin. Moscúuna altre pintura de Frans Hals
27 de maig 1965Museo de San Telmo. Sant Sebastiàpintura atribuïda a Goyatornada al cap de pocs dies sota secret de confesió
6 de novembre 1965Museu. Trurodibuix. Rembrandt
29 de març 1966Museo del Instituto Valencia de Don Juan. Madridobjectes arqueològics
8 de maig 1966Museu d'Art Modern Pagani. Itàliadues escultures de Marcel Martí
26 d'octubre 1966Museu militar de Montjuic. Barcelonadues pistolesel lladre detingut al Canadà
3 de gener 1967Galleria del Dulwich College. Londres8 pintures. Entre altres tres de Rubens i tres de Rembrandtrecuperades al cap de pocs dies
3 d'abril 1968Museu Munch. Osloes descobreis que ja feia anys que desapareixien obres de Munch del museu
16 de juny 1968Witte Memorial Museum. Texas1 diamant
19 de febrer 1969Cumberland House. Anglaterradiverses pintures
25 de juliol 1969Museu Arqueològic d'Esmirna. Turquiarobatori amb assassinat
21 de març 1970Gal·leria d'Art Pilsen i altres indretsdiversos objectes

El gènere documental s'ha ocupat dels robatoris més espectaculars als EE.UU: Stolen (2006), és una magnífica disecció d'un cas espectacular i el canal de televisió Discovery Channel ha emés algun documental sobre els robatoris d'obres d'art més espectaculars del segle passat.


extret de stolenthefilm