Museu i cinema: el museu com a protagonista

Tanquem l'últim capítol d'aquesta sèrie sobre Museu i Cinema, amb un ràpid repàs a la filmografia en que el museu hi juga un paper protagonista. Ara que malauradament el Pròxim Orient ens conmou altre cop amb la tragèdia de la guerra, podriem començar recordant el film de Costa-Gravas Hanna K (1983) on una antiga propietat transformada en museu era l'excusa argumental per adentrar-se en el conflicte àrab-israelià.

Alguns autors han estat molt explícits en els seus films com ara Davide Ferrario i el seu particular homenatge al Museu del Cinema de Turí en Después de Medianoche (2004). El nom mateix del museu serveix de reclam a El Teatre-Museu Dalí es tanca a les set, una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Montalat el 1989.

El Louvre és indiscutiblement un dels gran emblemes de França i com a tal és l'escenari perfecte per a un gran nombre de produccions cinematogràfiques. Hem vist ja el particular homenatge de Godar i el remake de Bertolucci. La producció de dibuixos animats Louvre come back to me ! (1962) o Belphégor. Le fantôme du Louvre (2001) que s'inspira en una sèrie televisiva francesa dels anys seixanta són només uns exemples.

Team America: World Police (2004) és una sàtira sobre el paper dels nordamericans en la seva proclamada lluita contra el terrorisme. La salvaguarda del món lliure implica la destrucció d'icones culturals com la del Museu del Louvre.

Curiosament el Louvre sempre ha estat en perill de destrucció, almenys des del punt de vista nordamericà. En la sèrie Man from U.N.C.L.E, una maligna organització vol fer explotar el Museu del Louvre utilitzant un poderós raig làser.

A l'Hermitage ja ens hi hem referit al parlar de l'obra de Sokurov i la seva Arca rusa. Hi podriem afegir ara el documental que explora la vida i el treball del personal del museu: Hermitage-Niks (2003).

L'amplíssima producció fílmica nordamerica ha trobat en els grans museus les localitzacions perfectes per a determinades escenes. La localització d'escenes en els museus sempre és un incentiu promocional i els seus rectors s'avenen sovint a les exigències de la producció. Dos dies poden ser més que suficients per conèixer Nova York i enamorar-te. I això sense deixar de visitar els seus museus com en El Reloj (The Clock. 1945).També Lovers and Lollipops (1956) recrea el Nova York dels cinquanta i moltes escenes es rodaren en el Metropolitan . El mateix Woddy Allen a Manhattan (1999) situa la trobada entre els dos ex-amants en el Museu d'Art Modern. A Devil wears Prada (2006) i a L.A. Story (1991) es recreen algunes escenes en els museus.