Museu i Cinema: la dimensió fantàtica

La dimensió fantàstica és l'última de les imatges que el cinema ha projectat sobre els museus. És la imatge que preval en l'actualitat, la que explota l'aspecte fantàstic, la dimensió quasi màgica del museu; sigui en la seva variant meravellosa o en la terrorífica.

Tot i que l'hi ha ha calgut temps per aflorar, aquesta imatge arrenca ja dels primers temps del cinema. Una de les primeres pel·lícules que obra la dimensió fantàstica del museu és un curt d'animació de 1911 Gertie the Dinosaur on un esquelet de brontosaure exposat al Museu d'Història Natural pren vida. Una boutade del dibuixant McCay als seus amics després d'una visita a aquest museu.

Els films d'animació són els que precisament han explorat més intensament aquesta dimensió fantàstica. La leyenda del pirata Barbanegra (Die Abrafaxe.Unter schwarzer Flagge, 2001) transporta tres nens a l'època dels pirates gràcies a una peça màgica exposada en un museu. Les sèries d'animació televisives han centrat alguns dels seus episodis en els objectes custodiats en els museus. L'heroi-aranya Spiderman, en la seva versió televisiva, ha de protegir el museu quan una secta protesta per l'exhibició d'uns objectes considerats sagrats. Underdog ha de complir una missió semblant a The Ticklefeather Machine (1964).

The lion in the Museum (2008) i Toy Story 2, on el protagonista d'aquesta animació prefereix restar a casa abans d'esdevenir una celebritat en un museu de joguines japonés, són dos altres films d'animació.

A Night Life of the Gods (1935), una de les primeres pel·lícules fantàstiques, unes escultures dels déus grecs prenen vida.
El viatge en el temps a partir d'objectes del museu és l'argument de Journey to the Beginning of Time (1966) protagonitzada per uns nens en el Museu de Ciències Naturals de Nova York i d'aquesta altra producció de la sèrie Z; T-Rex: Back to the Cretaceous (1998). A Stan Lee's Harpies (2007) el protagonista es transportat a l'Edat Mitja per interseció d'un calze exposat en el museu.

Encara que The Da Vinci Code (2006) s'inicia amb un assassinat dins el Louvre, la trama ens condueix cap a una misteriosa societat templària.

Theo en Thea en de ont maskering van het tenenkaasimperium, és la versió cinematogràfica d'una popular sèrie holandesa que també situa en un museu les seves aventures.
La filmografia del terror s'ha endinsat en la dimensió fantàstica dels museus. A The Relic (1997) una expedició del Museu d'Història Natural de Chicago que procedia del Brasil apareix decapitada i el monstre escampa el terror per la ciutat.
No només peces arqueològiques poden desencadenar la fúria de forces demoníaques, també espècies animals. Q The Winged Serpent (1982) s'inicia en l'exhibició al Museu d'Història Natural d'una curiosa sagrantana alada que aviat es convertirà en un aterridor monstre volador.
El final de Damien (The Final Conflict,1981) tanca la trilogia de terror al voltant de l'anti-Crist Damien. En l'última entrega, al voltant del Museu d'Arqueologia de Chicago es desencadenen els fets. A El Retorn de la Mòmia el conservador del museu és el cap del culte a Imhotep.
Night at the museum ha representat sens dubte l'eclosió de l'aspecte fantàstic dels museus. En cercadors com Google ha acaparat el terme museum i l'èxit del film ha esperonat la continuació d'una segona entrega. El film es basa en el llibre del mateix títol de Milan Trenc publicat el 1993.