dimecres, 7 de gener de 2009

Museu i cinema: espoli i recuperació

Després de més de seixanta anys de finalitzada la Segona Guerra Mundial, la restitució d'obres d'art espoliades durants aquells anys encara continua i les troballes de fons desapareguts des d'aleshores són també notícia. Cada guerra comporta espoli, una forma de robatori, ja ho hem comentat en entrades anteriors.
El pla nazi de crear un gran museu d'art a la ciutat de Linz mai es poder dur a terme però el saqueig sistemàtic a particulars i museus fou meticulosament premeditat.
Ha calgut la creació d'organismes i institucions especials per a resoldre els nombrosos casos d'obres d'art espoliades als seus legítims propietaris. A França, els Musées Nationaux de la Récuperation, creats poc després de l'armistici, tenen com a objectiu la restitució del botí de guerra. Als EE.UU els museus han creat també el seu propi centre de la recuperació.
Les exposicions sobre el tema es repeteixen sovint com la presentada al Museu Jueu de Berlín o la titulada Galeria de les Ombres en el Suermont-Ludwig Museum d'Aachen (Alemanya).
El cinema i la televisió també han tractat aquesta variant del robatori. En el film El Tren un coronel alemany és l'encarregat de transportar a Alemanya les obres d'art espoliades.



La caiguda de Hitler (Der Untergang. 2004) mostra com en els últims moments del Reich la salvaguarda de les obres d'art saquejades era ben present.




la sèrie televisiva britànica Allo, Allo! presentava en clau d'humor situacions i protagonistes de la França ocupada. Un dels episodis feia referència també a una pintura que acaparava el desig d'uns i altres.