dimarts, 25 de novembre de 2008

Recordatoris: Maig del 68, el Centre Pompidou i la museologia

Fa 40 anys les consignes del Maig del 68 posaven en dubte els fonaments de la societat francesa de postguerra. L'art, com en el temps dels manifestos avantguardistes, s'alliberava dels cenacles artísitics i es volia popular. Els Museus representaven els panteons d'aquest art elitista.

Fa 31 anys s'inaugurava el Centre Pompidou, que en part era la resposta governamental a les denúncies formulades en el Maig del 68 i que ha inspirat tota una nova concepció de la museologia.

Los museos convencionales son como grandes latas de conserva, donde se encierran las obras de arte; los museos son altivos y aburridos, y ahuyentan a las gentes de la calle. La mejor prueba de que el centro Pompidou, o Beaubourg tal como lo llaman casi todos los parisinos prefiriendo al nombre del presidente que impulsó la ¡dea, el de la calle a la que se abre una de sus fachadas, ha conseguido romper los límites convencionales del «museo», de la gran lata de conservas, es esta animación popular que los rodea, y que se ha hecho su mejor antesala.
Crònica del corresponsal de La Vanguardia a París, Tomàs Alcoverro, el 20 d'abril de 1977.
Fa 44 anys Godard, un dels pares de la Nouvelle Vague, ja s'avançà a aquestes denúncies. En una escena antològica, la cursa al llarg de les gal·leries del Louvre a Bande à Part, desacralitzava la gran institució museística francesa.



i el remake posterior de Bertolucci a The Dreamers

diumenge, 23 de novembre de 2008

ROBINSON CRUSOE com a excusa

Robinson Crusoe va existir i les restes de la seva peripècia han aparegut a l'illa d'Aguas Buenas (via El Mercurio Online). Aquesta és la notícia que a través de les agències de premsa reprodueixen diferents mitjans aquests dies.
En realitat ja fa temps que l'illa Aguas Quietas, una de les que forma l'Archipiélago Juan Fernández mudà el topònim pel més atractiu de Robinson Crusoe. Això succeïa el 1966. La novela de Defoe s'inspirava en el cas real d'Alexander Selkirk que restà com a naùfrag en aquesta illa durant quatre anys fins que fou rescatat el 1709.
El 2000 l'explorador japonés Daisuke Takahashi hi localitzà objectes naùtics del segle XVIII i el 2002 publicà els resultats dels seus treballs en anglès.
El 2007 es presentaren a la revista Post-Medieval Archaeology els resultats d'una campanya arqueològica que avalaven les troballes de Takahashi.
Ara, un any més tard, s'en fa ressò la premsa. La novetat segurament té a veure amb la promoció turística de l'enclau. Si aquesta és la intenció potser no caldrà ressucitar personatges com el protagonista d'aquest video:

divendres, 21 de novembre de 2008

MUSEU i empresa. El cas de Guinness

El món de la publicitat experimenta constanment noves fòrmules per fidelitzar els consumidors. La tradicional esponsorització d'actes culturals deixa pas a una relació més estreta entre empresa i cultura.
Així ho entenen les gran marques i les agències que les promouen. La cervesera Guinness, per exemple, cerca estrènyer la identificació entre la marca i Dublin, la capital d'Irlanda. Amb aquest objectiu l'agència de publicitat Cohn & Wolf ha presentat un podcast sobre la ciutat que gravita al voltant del museu Guiness Storehouse. La presentació s'ha anunciat a la premsa i a la xarxa.
Es tracta d'una guia turística gratuïta i que pot suplir la de Lonely Planet.
El sector cervecer no para de crèixer arreu. Xina és el principal productor i consumidor de cervesa del món.La concentració en grans grups empresarials i les expectatives creixents en el sector semblen evidents quan es paguen 52.000 milions de dòlars per l'adquisició d'Anheuser-Busch.
Guinness també accelera la seva expansió. En els païssos caribenys hi és present i planteja augmentar la seva quota de mercat. Sense oblidar l'arrel dublinesa, s'obre a la multiculturalitat en reclams publicitaris com en aquesta videopoesia del jamaicà Ainsley Burrows.



Si t'ha agradat la poesia d'Ainsley Burrows, pots visualitzar els seus treballs a aquí

dimecres, 19 de novembre de 2008

OR, MARAGDES I MUSEUS

El preu de l'or s'ha disparat des de que han començat a sonar les alarmes de la crisi. Els especuladors en metalls preciosos han aconseguit enormes guanys al mateix temps que un dels principals productors d'or, Zimbawe, protesta pel misèrrim preu en que han de vendre'l.
Molt a prop d'on sorgí el mite d' El Dorado, ha reobert les seves portes el Museo del Oro de Bogotà (via El Tiempo). El museu s'ha remodelat de dalt a baix i el discurs museístic emfatitza el valor simbòlic i les pràctiques rituals associades als objectes exposats per sobre del valor del metall.
Fa poc també, a pocs metres del Museu de l'Or, s'ha presentat oficialment el Museo Internacional de las Esmeraldas on exposen exemplars d'aquesta pedra preciosa. Colòmbia és el tercer productor mundial de maragdes i durant els anys noranta ocupaven oficialment el cinquè lloc entre els productes exportats. La producció i comercialització d'aquesta pedra preciosa ha provocat autèntiques guerres entre els esmeralderos.
Mentrestant al carrer d'algunes ciutats colombianes s'ha desfermat una revolta espontànea de milers d'afectats per una monumental estafa piramidal. El mite d'El Dorado continua present i falsejant les esperances de molts colombians.
A l'hemisferi nord del continent americà encara es pot visitar l'enlluernadora exposició Or des Amériques al Musée de la civilisation de Quebec on es destaca com la febre de l'or ha convulsionat tot un continent.


El Poporo Quimbaya, una de les peces destacades del Museu de l'Or. Fotografia: señoritalady.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Patrimoni Cultural i Telefonia mòbil

El 2004 els 5 païssos nòrdics (Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia) endegaren un pla per enllaçar Patrimoni Cultural i Telefonia Mòbil amb el propòsit de fomentar la participació i facilitar l'accessibilitat del públic.
El projecte arrencà amb una dotació de més de 760.000 euros que han servit per posar a prova les possibilitats d'interacció entre el Patrimoni Cultural Nòrdic i la Telefonia mòbil i es coneix amb el nom de Nordic Handscape.
De fet, continuava una tradició de col·laboració entre aquest païssos com la de les Biblioteques d'Art i recullia anteriors iniciatives locals en aquest camp.
Encara que les experiències pilots mostren una bona acollida, especialment entre la gent jove, els responsables del projecte també destaquen les principals limitacions:

  • són bàsicament els estudiosos que utilitzen aquests serveis i les limitacions en el maneig dels mòbils constitueixen un fre (enquestes efectuades arreu indiquen que no utilitzem més que tres funcions amb el mòbil malgrat l'ampli ventall de possibilitats)
  • una manca de coordinació entre els operadors de telefonia mòbil
  • elevats costos de roaming que afecta especialment als estrangers que tenen contractats els serveis en els seus països d'origen
  • el cost de la utilització del servei és encara molt alt per a l'usuari
  • la manca d'estandars en els formats eleva el cost del servei
Es tracta, en definitiva, d'un bon exemple de política de sinèrgies que tan ens agrada mencionar en les nostres latituds. Mentre a Europa la telefonia 3G encara no arriba a un de cada quatre mòbils al Japó la telefonia mòbil amplia les possibilitats en noves ofertes.
.

dissabte, 15 de novembre de 2008

MUSEU Antàrtic

L'equació turisme i museïtzació és vàlida també en condicions extremes. L'any passat prop de 50.000 persones visitaren l'Antàrtida com a turistes. Al canvi climàtic s'hi afegeix el turisme com a gran amenaça pel continent antàrtic.
Els païssos veïns com l'Argentina i Xile hi veuen una nova destinació que ajudarà a revitalitzar les seves respectives regions australs. Així, el govern xilé ja ha compromés el projecte d'aeroport a la ciutat de Punta Arenas, davant de l'estret de Magallanes, que a més dels equipaments aeroportuaris propis, comptarà amb un museu antàrtic.


La base Admunsen-Scott sota l'aurora boreal. Fotografia: Keith Vanderlinde / National Science Foundation (via The Boston Globe).


Les condicions climàtiques en directe a la base Amundsen-Scott a l'Antàrtida.


actualització 8 de desembre de 2008:

El turisme antàrtic té els seus riscos. L'ensurt ha acabat amb un feliç desenllaç però la llista d'accidents augmenta.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Museu i electricitat

El ilustre inventor ha dedicado mucho tiempo y constantes esfuerzos a la producción de luz sin hilos: pero para que la luz producida pudiera ser aprovechable en la práctica era preciso resolver una larga serie de problemas. Ante todo era preciso hacer producir oscilaciones eléctricas de una rapidez enorme sin grandes gastos. Tesla cree haber conseguido tal resultado y afirma que puede producir luz mucho más barata que la que procuran los sistemas todos de alumbrado que hoy se conocen y emplean.
La Vanguardia, dissabte 13 d'abril de 1901

El consum d'energia elèctrica baixa per primera vegada des de 1994 (vía Menéame). En el segle XX, que es pot caracteritzar com el Segle de la Llum, l'indicador de consum energètic ha seguit una tendència a l'alça imparable. La crisi del petroli ha esperonat en certs moments la cerca d'energies alternatives i, a poc a poc, alguns productes tan indispensables avui com exòtics fa poc més de cent anys, guanyen amb eficència.
Ara, aprofitant la Setmana de la Ciència, el Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia s'intercanviaran 3.000 bombetes de baix consum o LFC per les antigues bombetes d'incandescència.
Aquests dies també es pot visitar a Madrid l'exposició d'un personatge tan genial com malauradament bandejat: Nikola Tesla.



dimarts, 11 de novembre de 2008

MUSEU i TOLERÀNCIA zero

res atemoreix més a la persona que allò que desconeix...és només formant part de la massa que el temor s'esvaeeix.
traducció lliure de Masse und Macht d'Elias Canetti


El conflicte d'Orient Pròxim sembla malauradament enquistat. A cada nou intent de desencallar-lo s'alça la intransigència d'un dels contendents que no provoca més que la recíproca resposta de l'altre.
La intenció del Centre Wiesenthal d'aixecar el Museu de la Tolerància a Jerusalem ha encés la ira de sectors palestins. L'arqueologia fa temps que en aquesta zona s'ha convertit en cavall de batalla i ha servit de coartada a les disputes entre musulmans, jueus i cristians.



"No se trata de una disputa por petróleo, agua o fronteras. Algo así podría solucionarse diplomática o militarmente. Estamos ante un conflicto humano y local entre dos pueblos totalmente convencidos de tener que vivir sobre el mismo terreno".

diumenge, 9 de novembre de 2008

FLORACIÓ 2.0

L'Estat de Wisconsin és tradicionalment un bastió segur pels Demòcrates. Milwaukee és la capital de l'estat i, aquests dies, en el Milwaukee Public Museum comença a florir l'Amorphophallus titanum una flor exòtica monumental originària d'Indonèsia. Es pot seguir el procés de floració a través de la seva webcam (via Slashdot).
La victòria d'Obama significa per a molts un canvi que ha de servir per treure'ns el mal gust de l'era Bush i els seus acòlits. Altra cosa serà si la floració de la nova administració significarà assentar un nou paradigma econòmic.
L'Amorphophallus titanum es coneix popularment com a flor cadàver per l'olor pútrida que desprén. La floració, com a metàfora del canvi, però amb el desig que l' olor pútrida s'allunyi amb l'administració sortint.

divendres, 7 de novembre de 2008

Museu i Follia

Pascal: "Los hombres son tan necesariamente locos que sería estar loco de alguna otra manera el no estar loco. " citat per M. Foucault : Historia de la locura en la época clásica.

El 1978 a Itàlia es promulgava la llei que canviaria radicalment el tractament de les enfermetats mentals, especialment la reclusió en els manicomis. Santa Maria della Pietà fou el primer manicomi d'Itàlia i per la seva dilatada existència era el marc perfecte per repassar el que han significat els tractaments de les enfermetats mentals i l'exclusió social dels malalts. L'any 2000 una part de l'edifici acollí el primer museu i ara una nova reforma ha adequat el discurs museístic del Museo-Laboratorio della Mente (via ADN).
L'antic manicomi, gràcies al museu, és avui un centre de prevenció i promoció de la salut mental.

Loco soy, loco he de ser hasta tanto que tú vuelvas con la respuesta de una carta que contigo pienso enviar a mi señora Dulcinea; y si fuere tal cual a mi fe se le debe, acabarse ha mi sandez y mi penitencia; y si fuere al contrario, seré loco de veras, y, siéndolo, no sentiré nada.



Anunci protagonitzat pel col·lectiu Radio la Colifata, una realitat radiofònica dels interns i antics interns de l'Hospital psiquiàtric Borda de Buenos Aires.