dilluns, 29 de setembre de 2008

TESTIMONIS 2.0

La Shoah Foundation Institute creada pel cineasta Steven Spielberg en el marc de la University of Southern California acaba d'anunciar la donació de més de 200.000 hores de video a la col·lecció Yad Vashem (via Haaretz). Yad Vashem és la organització que preserva la memòria dels supervivents de la Shoa (l'Holocaust).
Entre aquest material fílmic figura el testimoni de prop de 52.000 supervivents de l'extermini. En línea es podrà consultar el catàleg del conjunt de la donació i visualitzar una selecció preparada pels gestors del portal web. Només sota petició prèvia es podrà visionar el material a través del seu canal al YouTube.
La digitalització de tot aquest material ampliarà el contingut dels servidors del Yad Vashem en uns quants centenars de Terabytes i implicarà superar un seguit de problemes logístics, legals i financers. La resolució d'aquesta prova ben segur assenyalarà un camí per a altres repositoris de museus més modestos.




dijous, 25 de setembre de 2008

FANS dels MUSEUS

Per a qui no coneixi el món dels fanfilms cal dir que es tracta d'unes comunitats d'entusiastes que amb els seus propis mitjans versionen els seus films més admirats.
Els museus també són font d'inspiració. A la xarxa es troben autèntics fans que recreen les seves obres d'art preferides o altres objectes per crear els seus propis museus. Es tracta autènticament de fansmuseus.



dimarts, 23 de setembre de 2008

el MUSEU de l' AMOR

Una obra literària pot inspirar un museu? Això és el que pretén l'autor turc premi Nobel de Literatura Orham Pamuk.
Acaba d'aparèixer la seva última obra: Masumiyet Müzesi que aquí es traduirà com el Museu de la Inocència. La novela gira al voltant de la història d'amor entre Kemal i la jove Füsul. Pamuk, segons confesa en diverses entrevistes, visità museus d'arreu i començà a aplegar tot d'objectes que li serviren d'inspiració per a la recreació literària. Ara preveu que en dos anys es pugui visitar el nou museu on s'exposaran aquests objectes i que es dedicarà especialment als enamorats.

En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
....

del poema de Federico García Lorca: Pequeño Vals vienés


dilluns, 22 de setembre de 2008

CRISI BANCÀRIA, mercat de l'art i esponsorització

Crisi és la paraula que planarà durant temps sobre les nostres existències. Ara descobrim que les bombolles -immobiliària, alimentària, energética- no són la causa sino l'efecte d'una fugida endavant suicida.
Ens anirem familiaritzant dia a dia amb paradoxes, explicacions i amb el nom de les víctimes. Darrera d'aquests noms no s'hi amaguen només fatalitats hipócrites. Són noms destacats en el col·leccionisme d'art i en el mecenatge als grans museus nord-americans.

  • el fons d'art de Lehman Brothers prové de la seva filial Neuberger Berman, fundada pel financer i col·leccionista d'art Roy Neuberger.

Curiosament, un dels últims documents elaborats pels estrategues de Lehman Brothers anava adreçat als inversors en art.


(clica la imatge per a veure el fragment)


actualitzacions 8 de desembre de 2008
El primer gran museu nordamericà en dificultats fa una crida a la supervivència. El Museu d'Art Contemporani de Los Angeles atravessa serioses dificultats econòmiques. La crisi econòmica ha fet aflorar la feblesa econòmica de la institució (via El País).

divendres, 19 de setembre de 2008

el món d'HOMER

El mite de Troia en la poesia i l'art és el títol d'una exposició que es pot visitar fins el gener de 2009 al Reiss-Engelhorn-Museen de Mannheim. És també una ocasió per repassar la figura literària d'Homer, pare de tota la literatura occidental.
Escultures, bronzes, ceràmiques, pintures i pel·lícules sobre la figura insigne d'Homer permeten un recorregut que es pot completar amb una altre exposició paral·lela en el Badisches Landesmuseum de Karlsruhe: Temps Heròics. El període fosc de Grècia ( 1200 - 700 a. n. Era).
Dos museus amb dues exposicions complementàries i un sol abonament pel visitant.


Mostra un mapa més gran

Homer, sempre present, en viu o a través dels seus grans intèrprets, entre els que destaca l'autor de la poesia que segueix:

TROIANS
(versió original a aquí)

Són els nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.

Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.

Són els nostres esforços com els dels Troians.
creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.

Més quan arriba el moment crític,
La decisió i l’audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.

No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.


Konstandinos Kavafis 1905
(traducció d'Alexis Eudald Solà)

dimarts, 16 de setembre de 2008

BOLIVIA. Indigenisme i Imaginació 2.0

En aquests moments tan dolorosos pel poble bolivià val la pena recordar algunes de les actuacions del President Evo Morales en matèria de cultura i museus.
El 13 de setembre de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovava una declaració sobre els drets dels Pobles Indígenes on es reconeixien els drets col·lectius i individuals d'una àmplia població arreu dels cinc continents. Un dels estats més entusiastes amb l'aprovació del document fou el bolivià. Poques setmanes més tard el Viceministerio de Desarrollo de Culturas de Bolivia (vincle a la columna de la dreta) va promoure la Ley nº 3760 De los Derechos de los pueblos indígenas on es detallen sense subterfugis els drets dels pobles indígenes amb totes les seves peculiaritats.
La llei permeté l'impuls d'inciatives sorgides feia poc com la del Bus-Museo. Iniciatives sudamericanes que superen la migradesa de mitjans amb una imaginació desbordant.

fotografia: lostiempos. com

dilluns, 15 de setembre de 2008

nova MUSEOLOGIA espanyola (i II)

En altres entrades ens hem ocupat de les noves idees que alguns rectors de grans centres museístics espanyols van introduint en l'esperit dels museus. Avui són unes declaracions del futur director del Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia, Ramon Núñez, que ens introdueix en nous conceptes entre els que destaquem:

  • les seus dels grans equipaments museístics no han de coincidir forçosament amb les capitalitats administratives de l'organització territorial.
  • el museu ha de satisfer les demandes de coneixement de la ciutadania.
  • idees noves pels temps actuals, els conceptes decimonònics es van aparcant.
  • les actuacions administratives tendeixen a ser transversals. Ja no hi ha cap ministeri, conselleria, o qualsevol altre instància, que lideri exclusivament l'actuació política.
Malgrat tot, alguns tics del passat continuen lamentablement vigents. La ciència és sens dubte coneixement. Hi han però altres mecanismes d'aproximació al coneixement. La sensibilitat artística és també una via factible.

autor: Bansky (via anecdotage.com)

dimarts, 9 de setembre de 2008

PERSONALITAT 2.0

Branding és un anglicisme que designa tot allò que s'amaga darrera una marca: el conjunt de signes tangibles i intangibles que la fan reconeixible. Estem acostumats a associar el terme a qualsevol marca comercial i en les nostres latituds és fa més estrany incorporar-lo a les institucions culturals.
I no deixa de ser curiós. Només cal fer la prova: anomena els noms dels museus que vulguis i explora que hi associes a aquests noms. Això és el branding: la personalitat que s'amaga rera el nom d'una organització o institució.
I com es forja aquesta personalitat? Doncs a partir del contacte que els visitants estableixen amb el museu a través de múltiples interaccions.
Heus ací un llistat de preguntes i respostes sobre branding i museus.



Brooklyn Museum - "Art Thief" from matthew k on Vimeo.

dilluns, 8 de setembre de 2008

CATÀSTROFE

La Guerra d'Iraq obrirà les pàgines de l'ignominia humana del segle XXI. La magnitud de la tragèdia, les tonelades de dolor i sofriment escampats sobre el poble iraquià s'escapen de qualsevol dimensió entenedora per a la ment humana.
Iraq acull l'antiga Mesopotàmia, la mare de totes les civilitacions. Des del passat mes d'abril i fins a desembre d'enguany, l'Oriental Institute Museum de la Universitat de Chicago s'ha afegit al clam unànim contra l'espoli del patrimoni cultural a l'Iraq. Catàstrofe ! és el títol explícit d'una exposició que repassa els últims cinc anys d'un dels efectes de la guerra: la destrucció i espoli d'un llegat patrimonial únic de la humanitat.
Si bé l'espoli de les restes de les antigues civilitzacions mesopotàmiques és tan antic com el descobriment de les pròpies restes, no deixa d'asturar-nos l'embergadura que prengué a partir de la segona Guerra del Golf. Ara també el New York Review of Books aprofita l'avinentesa per fer un repàs detallat d'aquest espoli.

Micah Garen: Marine amb una tauleta sumeria. 2003