dimarts, 25 de novembre de 2008

Recordatoris: Maig del 68, el Centre Pompidou i la museologia

Fa 40 anys les consignes del Maig del 68 posaven en dubte els fonaments de la societat francesa de postguerra. L'art, com en el temps dels manifestos avantguardistes, s'alliberava dels cenacles artísitics i es volia popular. Els Museus representaven els panteons d'aquest art elitista.

Fa 31 anys s'inaugurava el Centre Pompidou, que en part era la resposta governamental a les denúncies formulades en el Maig del 68 i que ha inspirat tota una nova concepció de la museologia.

Los museos convencionales son como grandes latas de conserva, donde se encierran las obras de arte; los museos son altivos y aburridos, y ahuyentan a las gentes de la calle. La mejor prueba de que el centro Pompidou, o Beaubourg tal como lo llaman casi todos los parisinos prefiriendo al nombre del presidente que impulsó la ¡dea, el de la calle a la que se abre una de sus fachadas, ha conseguido romper los límites convencionales del «museo», de la gran lata de conservas, es esta animación popular que los rodea, y que se ha hecho su mejor antesala.
Crònica del corresponsal de La Vanguardia a París, Tomàs Alcoverro, el 20 d'abril de 1977.
Fa 44 anys Godard, un dels pares de la Nouvelle Vague, ja s'avançà a aquestes denúncies. En una escena antològica, la cursa al llarg de les gal·leries del Louvre a Bande à Part, desacralitzava la gran institució museística francesa.



i el remake posterior de Bertolucci a The Dreamers