La primera de les imatges sobre el museu projectada pel cinema és, doncs, la d'un lloc sòrdid i sinistre. Aquesta imatge sinistre del museu assolí el seu clímax amb l'aparició cinematogràfica d'un tipus de museu que semblava fet a propòsit com a escenari dels crims més aberrants: els Museus de Cera.
En aquest sentit, el clàssic Los crímenes del museo de cera (House of Wax) de 1953 aconseguí fer tremolar de por a milers d'espectadors i inicià tot un subgènere.
En aquest sentit, el clàssic Los crímenes del museo de cera (House of Wax) de 1953 aconseguí fer tremolar de por a milers d'espectadors i inicià tot un subgènere.
Vincent Price en un fragment del film House of Wax.
En realitat la saga dels museus de cera s'inicià a Alemanya amb El hombre de las figuras de cera (Das Wachsfigurenkabinett) una pel·lícula de 1924. Era l'època celebrada de l'expresionisme alemany i dels grans mestres: Fritz Lang i Ernst Lubich, entre altres.
Mistery of the Wax Museum de Michael Curtiz el 1933, una de les primeres incursions de Hollywood en la sèrie d'horrors dels Museus de Cera.
La saga de pel·lícules al voltant dels Museus de Cera s'extengué ràpidament i es convertí en l'escenari preferit de moltes pel·lícules de la sèrie Z. Entre aquestes pel·lícules de baix pressupost i dubtosa qualitat destaquen les protagonitzades per El Santo, un emmascarat justicer mexicà. Un dels deus films es titulava precisament Santo en el museu de cera (1963).
El Santo tingué una especial predilecció en difondre la imatge sòrdia dels museus en els seus films. D'alguna manera creà escola en el cinema mexicà. Una parella de còmics molt populars en aquell país en els anys cinquanta i seixanta protagonitzaren una esperpèntica comèdia en un museu de cera on reviuen Frankenstein, Dràcula i demés personatges de l'arsenal del terror cinematogràfic: Frankenstein, el Vampiro y compañia (1961).
Al costat del Museu de Cera altres films eren més explícits en l'associació museu i crim: El Museo del Crimen (1945) protagonitzada per l'inefable Fu Manchú o Los horrores del Museo Negro (Horrors of the black museum. 1959), en són dos exemples.
El recurs al museu de cera encara s'explotà en el film de terror Waxwork (1988).
Al costat del Museu de Cera altres films eren més explícits en l'associació museu i crim: El Museo del Crimen (1945) protagonitzada per l'inefable Fu Manchú o Los horrores del Museo Negro (Horrors of the black museum. 1959), en són dos exemples.
La televisió s'apuntà aviat a la troballa del Museu de Cera en les produccions de terror i d'aventures. En la televisió espanyola dels anys seixanta triumfava el gran mestre del terror Narciso Ibáñez Serrador amb el seu programa d'èxit Historias para no dormir. Un dels episodis també es titulava El Museo de Cera.
Cada sèrie d'èxit tenia el seu episodi relatiu al Museu de Cera: The Twilight Zone,una d'aquestes sèries de culte, presentava un dels seus episodis, The new Exhibition, al voltant d'un Museu de Cera que ha de tancar les seves portes (canal a Youtube de la sèrie a aquí). En la versió televisiva de l'Increïble Hulk, un dels episodis també es titulava: Museo de cera.El recurs al museu de cera encara s'explotà en el film de terror Waxwork (1988).
Subscriu-te a Musamusae per Email
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada