dimecres, 31 de desembre de 2008

Museu i cinema: l'imatge del desig

En un segon període, tal com ens hi referiem en la introducció, el cinema descobrí el museu com a lloc on s'atesoraven objectes valuosos i que atreien la cobdícia dels lladres més afamats.Tot i que la realitat a vegades es mostra més sorprenent que la ficció, el robatori d'objectes dels museus ha estat, des d'aleshores, un fil argumental abastament explotat.
Arsène Lupin fou una producció nordamericana de 1932 en que el protagonista pretenia robar la Mona Lisa del Louvre. El film s'inspirava en el robatori de la Mona Lisa en el 1911.
Arsène Lupin és la contrapart francesa del seu contemporani britànic Sherlock Holmes. Lupin és un personatge més polièdric que Holmes: lladre, amant, detectiu i proveedor de desvalguts. El cinema es fixà aviat en les possibilitats del personatge i en són diverses les versions cinematogràfiques del personatge. El film inaugurava la sèrie sobre robatoris en els museus.



Les produccions britàniques han mostrat una especial debilitat pel tema del robatori. Segurament la realitat les hi ha proporcionat abundant matèria primera per a l'inspiració cinematogràfica. Tal com comentava el corresponsal del diari La Vanguardia en els anys seixanta:
Los grandes, colosales robos, los golpes de mano audaces, los asaltos peligrosos tienen, en cambio, en Inglaterra su patria, su palenque y su campo de ejercitación universales y no hay en la tierra gentes, ni siquiera las de los Estados Unidos, capaces de compararse con la grandiosidad de la delincuencia que es privilegio de los ingleses.
La Vanguardia. 3 de gener 1967

A Scotland Yard Investigator (1945) un col·leccionista pretén haver adquirit l'autèntica Mona Lisa. A Bulldog Jack (1935), una banda de lladres segresta a la filla d'un joier per obtenir del pare falses pedres precioses que simularan les originals i valuoses que es troben exposades en el Museu Britànic. Sherlock Holmes també s'hagué d'ocupar de recuperar peces robades en els museus: Sherlock Holmes y la perla maldita (Sherlock Holmes and the pearl of death, 1944). En la seva versió televisiva de 1954 Holmes ha de resoldre un robatori en un Museu d'Art.D'aquesta primera època destaquem també Woman in Distress (1937).
Els anys seixanta foren especialment prolífics en la producció de films sobre robatoris als museus i a aquest peíode hi dedicarem una entrada posterior. Veiem ara una breu relació de films sobre robatoris.
Una estatua grega en un petit museu en la pel·lícula Naufraghi sotto costa (1992) protagonitzada pel guardià del museu i la seva filla. Un robatori en el Museu d'Art de Helsinki atraparà a un reporter de ràdio poc escrupulós a Radio tekee murron (1951) i a la danesa Den sorte Madonna (2007) el robatori d'una icona russa és l'objectiu de la banda de lladres.
A vegades el robatori té més d'una autoria atribuida com a Carried Away (1998). Les peripècies d'una estatua robada en un museu de Mali en el film francés The Gods must be Dancing (1997).
El robatori de peces de museus de Buenos Aires per part d'unes protagonistes cleptòmanes a El Hombre robado (2007).
Per què èt pot passar si t'acusen d'haver robat una pintura del museu i ets inocent? Aquest és el punt de partida argumental de la producció polaca Poszukiwany - poszukiwana (1973). Hi han robatoris que s'aparten de la simple acaparació i responen més a la restitució com el cas d'aquests maorins novazelandesos a Te Rua (1991) o d'aquests massais keniates a A Lucy (1993).
Als anys setanta una nova fornada de protagonistes de sèries televisives s'ocuparen del tema. Banacek hagué d'afrontar la misteriosa desaparició d'un tresor grec exposat en el museu a The Vanishing Chalice (1974).
El robo más grande jamás contado fou la segona pel·lícula del crític cinematogràfic Daniel Monzón. Es tracta d'una esbojarrada comèdia on un grup molt peculiar vol robar ni més ni menys que el Guernica exposat al Reina Sofía.