dilluns, 29 de desembre de 2008

Museu i Cinema: crims i més crims

Més enllà de l'estereotip dels Museus de Cera, altres films aprofundiren en l'aspecte inquietant del museu. En Three Cases of Murder (1955), en la primera de les tres parts, un guia del museu ha d'encubrir uns assassinats provocats pel personatge que habita en un dels quadres exposats.
Cry of the Werewolf (1944) presentava una versió de la dona llop que protegia un cadàver momificat exposat en un museu. El mateix Alfred Hichtcock en la sèrie d'episodis televisius que dirigia titulava un dels episodis:Museum Piece.
El Juego de Ripley (Il giocco di Ripley. 2002), de Liliana Cavani gira al voltant del personatge creat per Patricia Highsmith; Tom Ripley, un personatge amoral, traficant d'obres d'art, que planeja un dels seus crims en un museu.
Les sèries de televió també han estirat el fil d'aquesta imatge inquietant com l'episodi Brain Drain de la sèrie de terror Divendres 13 .



La trobada en un museu enfronta els protagonistes amb un esperit terrible en el curtmetratge Tupilak (2001).
Entre les sèries televisives nordamericanes són nombrosos els episodis que presenten el museu com a escenari de crims. Entre totes destaquem l'episodi Old Fashioned Murder de la sèrie Colombo.
Una història aparent d'amor en el museu acaba amb una acusació de violació a La Condanna (1991).
El món dels dibuixos animats ha explotat el museu com escenari de crims. En el manga protagonitzat pel Detectiu Conan ha de resoldre, en un dels capítols, un assassinat en un museu.



Els nous mitjans com el videojoc han incorporat el museu en l'escenografia argumental. Grand Thef Auto conté algunes escenes en el museu.
Vértigo una pel·lícula de Hichtcock de 1958 s'inicia amb la protagonista contemplant un retrat exposat en el museu i acaba en una antiga Misión convertida en museu.


James Steward i Kim Novak protagonistes de Vértigo. Imatges del film i pòsters a aquí.

En Vestida para matar (Dressed to Kill. 1980), com en totes les seves pel·lícules, Brian de Palma reinterpreta les escenes dels seus films preferits. En l'escena del museu, reelabora l'escena inicial de Vértigo i aconsegueix crear un climax inquietant gràcies al joc de mirades entre els protagonistes, les pintures del museu i el públic.