dimecres, 24 de desembre de 2008

MUSEU i cinema. Una introducció

Arriben les festes nadalenques i amb elles les vacances escolars. Com a l'estiu iniciem les nostres peculiars colònies d'hivern on entre tots els membres de la família pretenem explorar aquest cop la relació entre els Museus i el Cinema.
Pràcticament des de l'aparició del cinema, el museu es convertí en escenari de drames, crims, rialles i tots els registres que el nou medi anava icorporant. L'utilització d'aquest escenari ha servit per projectar una determinada visió sobre què és un museu i aquesta visió ha anat variant amb el temps. A grans trets podriem establir tres grans períodes que es correspondrien amb les tres grans imatges projectades pel cinema sobre els museus:

En un primer moment, el museu es presenta com un lloc sòrdit, allunyat del gran públic i escenari perfecte d'assassinats intrincats. Murder in the Museum és un dels primers thrillers que utilitza el recurs del museu com a escenari d'un assassinat sobre el que gira la pel·lícula.

En una entrada posterior veurem com la imatge del museu com a lloc sinistre culminarà amb la saga de films sobre els Museus de Cera.

En un segon període, el museu és magnificat sobretot pels objectes valuosos que s'hi exposen i que atreuen la cobdícia dels lladres més afamats. És l'època dels grans robatoris i d'assassinats al voltant de furs i estafes.
Arsène Lupin, un film de 1932, inaugura aquesta visió. Una producció nordamericana en que Lupin pretén robar la Mona Lisa del Louvre. El film s'inspirava en el robatori de la Mona Lisa el 1911.Arsène Lupin és la contrapartida literària francesa del seu coetani britànic Sherlock Holmes. Lupin però és un personatge més polièdric: lladre, amant, detectiu i protector de desvalguts i el cinema es fixà aviat en les seves possibilitats.



En l'actualitat, el museu s'ha revestit d'una certa màgia i fantasia. Es destaca especialment la imatge del museu com a lloc fantàstic. Una fantasia divertida com la d'una Nit al Museu encarada a un públic juvenil o una fantasia més terrorífica o, fins i tot, escenari de distopies com en la pel·lícula soviètica Prisma Mertvogo (1986) on el museu és l'últim habitacle dels supervivents de l'holocaust nuclear .