el MUSEU com a emblema d'un país

Que els museus formen part de la identitat d'un país és una aseveració que arrenca de finals del segle XIX i es perfila durant el primer terç del segle XX. Ara, a principis del segle XXI, continuen essent vàlides aquestes formulacions?
El Real Instituo Elcano, un centre d'estudis estratègics sobre política internacional espanyola, ha presentat aquests dies l' informe sobre la imatge exterior d'Espanya. L'informe analitza la visibilitat de l'Estat Espanyol a l'estranger a partir de les notícies aparegudes en la premsa escrita estrangera. Els Estats Units i els països del nostre entorn proper són els més atents a la informació sobre Espanya. La política i l'economia han centrat bona part del treball en les redaccions dels mitjans estrangers. En l'apartat cultural, només la remodelació del Museo del Prado ha estat recollida i valorada per la premsa estrangera. És, segons sembla, el museu- emblema.

imatge extreta de la galeria de Luis Alberto Lecuna.

EXTENDRE el museu

La National Endowment for the Humanities, una agència governamental nord-americana dedicada a promoure les humanitats ha signat un conveni de col·laboració amb l'Associació de Biblioteques nord-americanes per tal de proveïr a les biblioteques de reproduccions artístiques de qualitat (via New York Review of Books).
Per la seva banda, la National Gallery britànica continua explorant noves fórmules per dur el museu al carrer. En una entrada anterior ens feiem ressò de l'exposició duta a terme a l'estació londinenca de l'Eurostar. Ara en els carrers de la ciutat de York es poden contemplar algunes reproduccions dels seus fons (via Museum Marketing Blog).

PROSPECTIVA 2.0

Una reflexió sobre els museus i els reptes de futur ( via Le Carnet d'Ana) . L'autor, un dels consultors més sol·lícits de la nova economia i alié al camp de la museologia, proposa un seguit de reptes que els museus hauran d'afrontar en un futur:

• Ni entretenimet ni educació, el museu ha de promoure bàsicament l'experiència personal en forma d'emoció i reflexió.

• El museu com a espai per completar la formació reglada.

• Una velocitat de resposta apropiada a les creixents demandes d'informació, cercant noves fòrmules en les exposicions temporals i en la seva definició.

• La marca i la identitat del museu s'han d'assentar en la credibilitat i autoritat que inspiri el museu.

• La integració del museu com a espai físic i el seu equivalent virtual serà un altre dels reptes de futur. Probablement, aquesta integració s'aconseguirà potenciant l'etiquetatge col·laboratiu i geolocalitzat.

• Es fa necessari implicar a les generacions més joves que com a escolars ja han visitat el museu.

• La connexió entre els curadors i els usuaris ha de pendre nova vitalitat gràcies a l'aplicació intensiva dels recursos multimèdia i les xarxes socials. Els museus també pendran una dimensió més d'organització mediàtica editant i proporcionant continguts.

• El museu deixa de ser l'aparador del passat i és capaç d'intercedir en els debats i les preocupacions del present.

• Els visitants ja no interactuaran amb les exposicions que visitin sino amb els altres visitants.
  

Tot en consonància amb les tendències tecnològiques futures.

extret de New Media Technology Future Trends

COPY 2.0

La digitalització i l'accés en línea a les col·leccions del museu ha disparat les demandes de reproducció d'imatges. Aquest efecte ja el comentàvem dies enrere.
La resposta dels museus davant la demanda creixent d' imatges per a reproduir varia àmpliament depenent si es tracta d'ús particular o comercial. Heus ací dos casos:

• El cas del Victoria & Albert Museum (via Michael Geist). Impacable servei de reproducció. Permet per a usos no comercials descarregar-te les 43.000 imatges en línea a través del seu web. Les imatges es troben disponibles en dos formats diferents: a resolució de pantalla i a resolució suficient per a publicacions. Finalment el servei disposa també de 3.000 imatges escollides de la seva col·lecció per a reproduccions d'alta qualitat.

• L'ús d'imatges per editorials i altres empreses comercials. Els museus tendeixen a externalitzar la gestió dels drets d'imatge en empreses especialitzades en aquest tipus de gestió. És el cas del MoMa i de l'Scala Archives.

Copistes en una sala del Museo del Prado. fotografia estereoscòpica.

RECAPITULACIÓ 2.0

Quan ens acostem a la ratlla de les 60 entrades en aquest bloc inevitablement s'amplia la llista de recursos que tot just hem apuntat.
No hi fa res que l'etiquetatge ens recordi de qué parlem. Ni que l'arxiu ens ho mantingui curosament ordenat per dates. Ens cal contextualitzar de nou algun dels continguts. No hem trobat res millor, en aquest estadi, que encetar la wiki del bloc.

CODI DE BARRES 2.0

El mòbil continua ampliant les possibilitats d'interacció. Ara amb el codi de barres, una tecnologia que es donava per obsoleta i que ha rebut un nou impuls gràcies al RFID i al QR-Code.
El QR-Code s'ha aplicat en el camp del Patrimoni Cultural en una iniciativa que es preveu pionera a Espanya: l'ajuntament de Roses ha presentat el seu Projecte de Senyalització i Difusió del Patrimoni de Roses (via Público.es).
La viabilitat d'aquesta tecnologia sembla assegurada des que els grans fabricants de telefonia mòbil han incorporat els lectors de QR-Code als seus productes.

Codi QR del vincle al bloc Musa musae

GO MOBILE

Si hi ha un gadget que sobresurt en la parafernalia tecnològica actual aquest és sens dubte el telèfon mòbil. Es calcula en prop de 3 mil 300 millons el nombre d'usuaris arreu del planeta. La prospectiva augura un ensemblatage cada vegada més estret entre la telefonia mòbil i l'accés a internet acabant amb la preponderància indiscutible de l'ordinador com a porta d'accés a la xarxa.
L'evolució tecnològica comporta alterar les velles prescripcions en els museus com la d'obtenir fotografies. I és que a través del mòbil la interacció amb els recursos que ofereix el museu s'amplia enormement.

El paisatge canviant de la telefonia mòbil a la ciutat austríaca de Graz.

Un projecte de visualització a temps real.

ESPÒNSOR 1.0

En temps de crisi financera global, el Bank of America ha esponsoritzat un portal de museus nord-americans en línea. Com a torna, un cap de setmana de cada mes els visitants, clients del Banc, tenen l'accés gratuït als museus del portal (via Jörn Borchert).

IDENTITAT 2.0

I want you to want Me és el títol d'una exposició produïda pel MoMa que explora el joc d'identitats i de relacions en el món web 2.0. Es tracta d'un exercici interactiu dotat d'una gran plasticitat que cerca afinitats en les descripcions contingudes en un immens repositori de dades.

autor: Dick Hardt

el GUERNICA REMIXAT

Un treball interessant: l'exploració en 3 dimensions del Guernica de Picasso.
(via Julian Paredes)