la GUERRA RUSSO-GEORGIANA en un nou front: els Museus

El Fitzwilliam Museum ha inaugurat fa poc l'exposició De la terra del Velló d'Or: Tresors de les tombes de l'antiga Geòrgia. S'exposen tot d'objectes provinents de les excavacions de l'antiga ciutat de Vani on Jasó i els Argonautes, segons la tradició, anaren a la cerca del Velló d'Or. L'exposició destaca els vincles entre les cultures del Mar Negre i la Grècia Clàssica i porta ja recorregudes diferents destinacions gràcies a la co-producció entre l' Institute for the Study of the Ancient World de Nova York i el Museu Nacional de Georgia.
A Geòrgia, mentrestant, el Primer Viceministre Giorgi Baramidze acaba d'anunciar fa pocs dies (via FolhaOnLine) que es retirarà l'estatua d'Stalin a la seva ciutat natal de Gori a molt pocs quilòmetres dels secessionistes d'Ossètia del Sud. A més la casa-museu d'Stalin a Gori passarà a convertir-se en el nou Museu de l'Ocupació Russa. Per aquest canvi es comptarà amb especialistes en desrussificació provinents de Polònia i Letònia.
Gori fou una de les primeres ciutats georgianes envaïdes per les tropes russes i, encara que el Museu d'Stalin no patí seriossos desperfectes, - s'havia reformat el 1988- el personal i el seu director escaparen a Tiblisi amb tot d'objectes del museu (via Museumlab). De moment la connexió al domini www.stalinmuseum.ge dona com a resultat Network Error. Estratègies de la Guerra Postmoderna?

Edificis de Gori destruïts per l'acció de l'aviació russa.

El Museu Stalin abans de la guerra. Fotografia: Wikipedia

l'Arca de la Memòria: l'HERMITAGE

Les obres de l'Hermitage prenien vida en la visita que el guia del museu efectuava pels soldats russos que l'havien ajudat a resguardar-les durant la Segona Guerra Mundial (vegeu l'entrada anterior).
L'Hermitage prenia vida també en el treball del director de cinema Alexander Sokurov : l'Arca Russa. Russian Ark és un pel·lícula realitzada el 2000 i entre les seves singularitats destaca per l'originalitat en la realització i el gran nombre d'actors participants. En el film, Sokurov transforma l'Hermitage en el protagonista absolut dels últims segles de la història russa.
Sokurov ja havia explorat anteriorment l'Hermitage en el seu film de 1996 Hubert Robert: Una vida afortunada on a través de les obres de Robert exposades a l'Hermitatge repassa la vida d'aquest pintor cortesà.
L'Hermitage ha representat més que un museu per a la Rùssia actual tal com per a bona part del personal que hi treballava. L'Hermitage ha estat la Llar primigènia.

MUSEU i memòria

El 1943 a Stalingrad, avui Volgograd, es resolia el desenllaç final a Europa de la Segona Guerra Mundial. El setge ferotge a que sotmeteren la ciutat les tropes alemanyes acabà amb una sagnant derrota i milers de cadàvers.
Més amunt, a Leningrad, mentre s'evacuava l'Hermitage i es resguardaven les obres dels bombardejos, un guia del Museu realitzava una visita guiada pels soldats que col·laboràven en l'evacuació. A les parets només hi restaven els marcs de les pintures i el Guia, memoritzant l'obra, anava descrivint cada una de les peces destacades.
En el 2004 l'artista holandés Melvin Moti s'interessà per aquesta sorprenent història i reconstruí els fets en el seu film No show.

El film es projecta actualment al Palais de Tokyo de París a l'espai Modules fins a finals d'aquest mes.

PREMI a Europa

"Si vols esvair el temor, aparta l'esperança."
"Demà serà pitjor..."

(Sèneca)

En moments de convulsió com els presents és quan podem apreciar la solidesa de les institucions europees. L'europeísme optimista deixa pas a l'escepticisme i la tornada al replegament casolà.
Ens resten només les grans esperances frustrades i les iniciatives de conscienciació paneuropea com la del Consell d'Europa que atorga des del 1997 el Premi Museu a proposta de l'European Museum Forum, una organització sota els auspicis del Consell d'Europa, que cada any elegeix un museu candidat al premi i es ratificat per la Comissió d'Educació, Ciència i Cultura del Consell d'Europa.

PRÈSTECS

El Museu d'Història Natural de Los Angeles ofereix un servei exclusiu als amics del museu: el de prèstec de materials. No es tracta d'una novetat sino d'un servei que compleix ja més de 75 anys i que ha permès a diferentes generacions de pares, ensenyants, investigadors o simples aficionats acostar el museu a les llars californianes (via Boing Boing).
Durant dues setmanes i per una mòdica quantitat la persona interessada pot escollir entre centenars d'objectes i prèviament, això sí, avenir-se a la normativa del prèstec.

Museus Verds al Japó

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Poema breu de Joan Salvat-Papasseit inspirat en els haikus japonesos.

El Japó ha explorat la seva pròpia via en el cas dels museus verds. Una via forjada en la tradició on la natura és un element cultural impregnat d'una forta càrrega religiosa. Tant el sintoisme com el budisme i el confucionisme afegiren a la pintura de paisatge unes connotacions simbòliques que caracteritzen aquest gènere: àmplies perspectives, un sentit d'unitat i una dimensió còsmica.
Aquestes idees són encara presents en l'arquitectura i en els jardins d'alguns museus japonesos.

Museu d'Art d'Hiroshima. Fotografia: lydigann.

El Museu d'Art Modern d'Ibaraki. Fotografia: tukuchan.

El Museu Miho, el nou Shangri-la projectat per I.M.Pei pel moviment Shinji Shumeikai.

Arquitectes com Yoshio Taniguchi, autor del projecte arquitectònic del Museu de la Fotografia Ken Domon (vegeu el mapa) o el xinés I.M. Pei, autor de la piràmide del Louvre entre altres projectes museístics, destaquen per revitalitzar i actualitzar la tradició paisatgística japonesa en arquitectura.

Un recorregut personal per 10 museus japonesos:


Veure el mapa ampliat

Museus Verds

S'ha inaugurat fa poc el nou edifici de l'Acadèmia de les Ciències de California (via El País). La noticia destaca el caràcter verd del nou equipament. En aquest cas no és l'obtenció de l'ISO 14001 la que avala el seu caràcter verd sino la certificació de la US Green Building Council, una entitat de certificació independent nordamericana.
En una entrada anterior ja ens haviem ocupat de la dimensió verda dels equipaments museístics. Ara, destaquem que mentre la ISO 14001 promou l'adopció de mesures medioambientals en les organitzacions, la US Green Building Council trasllada la normativa medioambiental en el moment incial del projecte constructiu. S'avança en amplitud respecte a la ISO 14001 al promoure una arquitectura sostenible. Aquest són alguns dels aspectes que considera el distintiu LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) atorgat per la US Green Building Council:

• prenvenció de la contaminació generada en el procés constructiu i gestió dels residus generats
  
• alternatives de transport: l'accés amb transport públic, l'ús de la bicicleta
• l'ús de l'aigua pluvial
• reducció de la contaminació lumínica
• eficència en l'ús de l'aigua no potable
• reducció en l'ús de l'aigua
• eficència energètica: optimitzar l'ús energètic i , en especial, la refrigeració
• producció i ús d'energies renovables
• ús de materials locals o regionals
• fusta certificada sostenible
• control de la contaminació acústica
  
• reciclatge

I així, tot una llista exhaustiva que contempla cada un dels processos i usos futurs.

Renzo Piano ha realitzat diferents projectes museístics caracteritzats tots ells pels principis de l'arquitectura verda.