dijous, 2 d’octubre del 2008

Museus Verds al Japó

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Poema breu de Joan Salvat-Papasseit inspirat en els haikus japonesos.


El Japó ha explorat la seva pròpia via en el cas dels museus verds. Una via forjada en la tradició on la natura és un element cultural impregnat d'una forta càrrega religiosa. Tant el sintoisme com el budisme i el confucionisme afegiren a la pintura de paisatge unes connotacions simbòliques que caracteritzen aquest gènere: àmplies perspectives, un sentit d'unitat i una dimensió còsmica.
Aquestes idees són encara presents en l'arquitectura i en els jardins d'alguns museus japonesos.

Museu d'Art d'Hiroshima. Fotografia: lydigann.


El Museu d'Art Modern d'Ibaraki. Fotografia: tukuchan.


El Museu Miho, el nou Shangri-la projectat per I.M.Pei pel moviment Shinji Shumeikai.


Arquitectes com Yoshio Taniguchi, autor del projecte arquitectònic del Museu de la Fotografia Ken Domon (vegeu el mapa) o el xinés I.M. Pei, autor de la piràmide del Louvre entre altres projectes museístics, destaquen per revitalitzar i actualitzar la tradició paisatgística japonesa en arquitectura.

Un recorregut personal per 10 museus japonesos:


Veure el mapa ampliat