dilluns, 2 de febrer de 2009

preservació 2.0

Tothom coincideix. Obama ha sustentat la seva victòria gràcies a la motivació d'un electorat favorable mobilitzat, en part, amb l'ús exhaustiu dels recursos web 2.0. S'ha parlat també aquests dies de l'endarreriment tecnològic de l'administració sortint i la distància abismal que separa les institucions Europees del nou estil Obama.
En mig d'aquestes comparances, Lynne Brindley, director de la British Library, es pregunta si la memòria digitalitzada d'un país en format web és tan curta i efímera com el temps en que es troba disponible en línea (via Liquida Magazine).
La paradoxa és notable; a més disponibilitat d'informació a la xarxa, més efímera es tranforma aquesta informació. Brindley alerta que en el futur tots aquests anys es veuran com un immens forat negre, sense pràcticament rastre o memòria digital.
Pels principals museus occidentals, és possible veure l'evolució de la seva oferta digital en línea des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat gràcies a aquest immens arxiu que és The Internet Archive.
A Catalunya, la Biblioteca de Catalunya lidera la salvaguarda i catalogació del patrimoni digital català i promet per aquest 2009 els primers resultats. Seran les webs dels museus catalans objecte de catalogació?.



Les col·leccions del MoMa tal com apareixien en la web de novembre de 1996

Les col·leccions del Louvre tal com apareixien en la web de desembre de 1998